CASA DE LA REINA SIBIL·LA
Fortià - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
La reina Sibil-la (Fortià? 1350 - Barcelona 24 de novembre de 1406) es va casar amb Artal II de Foces el 1371 i amb el rei Pere III el Cerimoniós de Catalunya-Aragó o dit també Pere IV d'Aragó l'11 d'0ctubre de 1377 a Barcelona.
Reina Sibil-la.
Sepulcre de la reina Sibil-la a la Catedral de Barcelona.
Segons l'enllaç Portal Gironí d'Història i Genealogia diu que la reina Sibil-la va nèixer en aquesta casa tot i que va ser reconstruïda el segle XVII.
A la llinda hi posa Pere Ignasi Ferrer 1628.
Segons l'enllaç http://www.fortia.cat/coneix/llocs-dinteres/casa-de-la-reina-sibil%C2%B7la/ diu que es la Casa Gran de Ferrer, anomenada de la reina Sibil-la i la descripció:
El casal construït pel cavaller i comerciant Pere Ignasi Ferrer, acabat el
1628, és un Bé Cultural d’Interès Nacional. Edificat sobre dues construccions
propietat de la mateixa família, documentades des del s. XIV, en destaca la
façana principal amb carreus i amb diverses inscripcions a la porta i a les
finestres. A la façana est també hi ha una inscripció amb referències al
constructor. Mal anomenada de la Reina Sibil·la des de la meitat del segle XX.
Escut amb el nom de Pere Ignasi Ferrer 1628.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle
XVII
Descripció:
Edifici aïllat a l'entrada del poble per la carretera de Vila-sacra i
direcció Roses. És un casal de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants.
La façana principal presenta un aparell de carreus ben escairats. La portalada
és rectangular i té la llinda decorada amb un fris de motius vegetals en baix
relleu i un petit escut al centre. A sobre d'aquesta s'obre una gran finestra
de dimensions gairebé com les de la porta, amb una inscripció en llatí en el
guardapols. Les altres tres finestres són d'obertures rectangulars i en destaca
la de l'extrem amb una llinda amb un escut i la següent inscripció: PERE IGNASI
FERRER 1628. Aquesta façana principal està construïda amb carreus, mentre que
la resta de murs de l'edifici es construïren amb pedruscall i argamassa.
La planta baixa es caracteritza per l'existència d'estances de mida reduïda, totes elles cobertes amb voltes de rajola de diferent tipologia, suportades amb murs de càrrega paral·lels. També hi ha alguna volta de maçoneria. La planta alta compta amb un ampli espai central amb arcs d'obra ceràmica de gran alçada i dos espais laterals, més compartimentats.
El sistema estructural de l'edifici existent és a base de murs de càrrega de tàpia i sostres de voltes de rajol, de canó i de quatre punts.
La planta baixa es caracteritza per l'existència d'estances de mida reduïda, totes elles cobertes amb voltes de rajola de diferent tipologia, suportades amb murs de càrrega paral·lels. També hi ha alguna volta de maçoneria. La planta alta compta amb un ampli espai central amb arcs d'obra ceràmica de gran alçada i dos espais laterals, més compartimentats.
El sistema estructural de l'edifici existent és a base de murs de càrrega de tàpia i sostres de voltes de rajol, de canó i de quatre punts.
Notícies històriques:
Històricament s'ha cregut que aquest edifici es troba en l'emplaçament de
l'antiga casa dels Fortià, on va néixer la reina empordanesa Sibil·la de
Fortià, quarta esposa de Pere III el Cerimoniós. Aquest edifici anterior podria
haver estat derruït durant l'aiguat de l'any 1421.
L'immoble va ser adquirit per l'Ajuntament de Fortià l'any 2008, el qual endegà un projecte de restauració-consolidació dos anys més tard, per tal d'instal·lar-hi serveis municipals. Les intervencions arqueològiques efectuades documentaren una gran densitat de restes de diferents cronologies. Les restes alt-medievals se situen majoritàriament a la meitat nord de l'immoble, formades per estructures d'emmagatzematge o sitges i un seguit d'estructures de funció indeterminada. La resta d'estructures localitzades, distribuïdes per tot l'immoble, daten del segle XVII. No s'ha trobat cap resta que es pugui adscriure al segle XIV, moment en el qual va viure la reina Sibil·la, descartant en un principi una cronologia baixmedieval de l'edifici. No obstant això, l'alçat de les façanes nord i oest podrien ser anteriors a la principal (XVII) pel fet d'estar formades mitjançant una paret de tapia d'un gruix considerable, contrastant amb els carreus de la façana. Una intervenció arqueològica efectuada l'any 2014 amb motiu de l'obertura de diverses finestres i portes a la façana nord no va permetre establir una cronologia per a la construcció d'aquest mur.
L'immoble va ser adquirit per l'Ajuntament de Fortià l'any 2008, el qual endegà un projecte de restauració-consolidació dos anys més tard, per tal d'instal·lar-hi serveis municipals. Les intervencions arqueològiques efectuades documentaren una gran densitat de restes de diferents cronologies. Les restes alt-medievals se situen majoritàriament a la meitat nord de l'immoble, formades per estructures d'emmagatzematge o sitges i un seguit d'estructures de funció indeterminada. La resta d'estructures localitzades, distribuïdes per tot l'immoble, daten del segle XVII. No s'ha trobat cap resta que es pugui adscriure al segle XIV, moment en el qual va viure la reina Sibil·la, descartant en un principi una cronologia baixmedieval de l'edifici. No obstant això, l'alçat de les façanes nord i oest podrien ser anteriors a la principal (XVII) pel fet d'estar formades mitjançant una paret de tapia d'un gruix considerable, contrastant amb els carreus de la façana. Una intervenció arqueològica efectuada l'any 2014 amb motiu de l'obertura de diverses finestres i portes a la façana nord no va permetre establir una cronologia per a la construcció d'aquest mur.
Enllaços amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada