MONESTIR DE SANTA MARIA DE CERVIÀ DE TER i AJUNTAMENT
Cervià de Ter - el Gironès
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle
XI-XII-XVIII
Descripció:
El conjunt monàstic es troba a l'exterior de l'antic casc urbà del poble.
Comprèn l'església i adossada a aquesta una construcció quadrangular, centrada
pel claustre amb les edificacions monacals. L'edifici del monestir comença a
l'esquerre de la capçalera de l'església. S'han trobat recentment dues petites
finestres de punt rodó, possiblement del segle XII i que podrien correspondre a
les finestres exteriors de la sala capitular. A sota d'aquestes finestres hi ha
marcat un arc de mig punt que podia pertànyer a una altra finestra. El canvi
d'emplaçament de les obertures ha estat una constant segons les necessitats de
la comunitat. El parament és diferent del de l'església, ja que aquesta part
fou construïda en diverses èpoques.
Església
L'església és un edifici romànic de planta basilical, de tres naus de dos trams i tres absis oberts al transsepte. La nau central, més alta, i els braços del creuer, es cobreixen amb volta de canó, la lateral nord amb volta de quart de cercle i la sud amb dos trams de volta d'arestes. La façana actual està situada a uns 3,5 m més reculada del lloc on es va preveure inicialment. El cos central de la façana s'eixampla cap a la meitat per tal de seguir la forma de la coberta de les naus laterals. Té una finestra centrada, de doble esqueixada. El portal d'entrada és format per tres arquivoltes en degradació, amb una motllura exterior. A la llinda hi ha una inscripció força malmesa. Al timpà semicircular de damunt la llinda hi ha un escut amb les restes de tres flors de lis i, a banda i banda, una inscripció que diu "Abat Miquel". La porta de fusta de roure està adornada amb peces de ferro i manté l'antic forrellat. Els carreus són ben escairats i llisos en tota aquesta façana de llevant. Al capdamunt s'alça el campanar d'espadanya rematat per un afegit d'època posterior.
El mur de la cara nord té una sola obertura: una finestreta amb esplandit sobre la coberta de la nau lateral. El tractament de l'aparell és força primitiu en tot l'exterior de l'edificació. Trobem carreus ben tallats a la porta principal, als marcs de les obertures i en els caires. La capçalera està formada per tres absis. El del mig té l'amplada de la nau central i l'alçada de les naus laterals. Presenta tres finestres, d'una sola esqueixada a l'interior i un refondit al mur exterior, i està decorat amb quatre lesenes. Els altres dos absis són d'alçades diferents: el de la dreta més alt que el de l'esquerre. Cada un té una sola obertura del mateix tipus que les de l'absis central, però més petita. Sobre l'absis s'aixeca la paret posterior de la nau central, amb una finestra que il·lumina la nau. Les capelles laterals estan emmarcades per tres arcs de mig punt, a banda i banda de la nau central, apuntalats sobre unes pilastres molt sòlides. El presbiteri queda elevat del nivell de la nau per dos esglaons.
Claustre
El claustre, situat a migdia de l'església, conserva dues ales romàniques, amb un seguit d'arcs de mig punt sostinguts per columnes llises i capitells trapezials, també llisos, formant grups de quatre separats per pilastres. En una època indeterminada a causa de la manca de documentació, però que podria correspondre a la primera meitat del segle XIV, s'amplià el claustre amb unes senzilles arcades de mig punt, i un pis superior. Uns arcs als angles de les galeries uneixen els trams d'uns amb els altres. La coberta actual és embigada, restaurada recentment. A la part nord del claustre s'hi ha construït un cos adossat a la paret de l'església i que ocupa la meitat del corredor.
Fou reformat el 1746-53, època de què datarien també alguns cossos del costat SE, l'adequació d'algunes sales de l'ala sud, així com diversos altars barrocs que foren destruïts el 1936.
Església
L'església és un edifici romànic de planta basilical, de tres naus de dos trams i tres absis oberts al transsepte. La nau central, més alta, i els braços del creuer, es cobreixen amb volta de canó, la lateral nord amb volta de quart de cercle i la sud amb dos trams de volta d'arestes. La façana actual està situada a uns 3,5 m més reculada del lloc on es va preveure inicialment. El cos central de la façana s'eixampla cap a la meitat per tal de seguir la forma de la coberta de les naus laterals. Té una finestra centrada, de doble esqueixada. El portal d'entrada és format per tres arquivoltes en degradació, amb una motllura exterior. A la llinda hi ha una inscripció força malmesa. Al timpà semicircular de damunt la llinda hi ha un escut amb les restes de tres flors de lis i, a banda i banda, una inscripció que diu "Abat Miquel". La porta de fusta de roure està adornada amb peces de ferro i manté l'antic forrellat. Els carreus són ben escairats i llisos en tota aquesta façana de llevant. Al capdamunt s'alça el campanar d'espadanya rematat per un afegit d'època posterior.
El mur de la cara nord té una sola obertura: una finestreta amb esplandit sobre la coberta de la nau lateral. El tractament de l'aparell és força primitiu en tot l'exterior de l'edificació. Trobem carreus ben tallats a la porta principal, als marcs de les obertures i en els caires. La capçalera està formada per tres absis. El del mig té l'amplada de la nau central i l'alçada de les naus laterals. Presenta tres finestres, d'una sola esqueixada a l'interior i un refondit al mur exterior, i està decorat amb quatre lesenes. Els altres dos absis són d'alçades diferents: el de la dreta més alt que el de l'esquerre. Cada un té una sola obertura del mateix tipus que les de l'absis central, però més petita. Sobre l'absis s'aixeca la paret posterior de la nau central, amb una finestra que il·lumina la nau. Les capelles laterals estan emmarcades per tres arcs de mig punt, a banda i banda de la nau central, apuntalats sobre unes pilastres molt sòlides. El presbiteri queda elevat del nivell de la nau per dos esglaons.
Claustre
El claustre, situat a migdia de l'església, conserva dues ales romàniques, amb un seguit d'arcs de mig punt sostinguts per columnes llises i capitells trapezials, també llisos, formant grups de quatre separats per pilastres. En una època indeterminada a causa de la manca de documentació, però que podria correspondre a la primera meitat del segle XIV, s'amplià el claustre amb unes senzilles arcades de mig punt, i un pis superior. Uns arcs als angles de les galeries uneixen els trams d'uns amb els altres. La coberta actual és embigada, restaurada recentment. A la part nord del claustre s'hi ha construït un cos adossat a la paret de l'església i que ocupa la meitat del corredor.
Fou reformat el 1746-53, època de què datarien també alguns cossos del costat SE, l'adequació d'algunes sales de l'ala sud, així com diversos altars barrocs que foren destruïts el 1936.
Notícies històriques:
L'antic priorat benedictí de Santa Maria de Cervià de Ter fou fundat l'any
1053 per Silvi Llobet, senyor del castell de Cervià, aquest any 1053 es
consagra la nova església, més àmplia que el temple parroquial, que Silvi
Llobet i la seva esposa Adalets, senyors del lloc, havien fet construir. A
l'acte hi assisteixen el comte Ramon Berenguer de Barcelona i la seva àvia, la
comtessa Ermessenda, entre d'altres. En aquest acte exposen el seu propòsit de
fundar un monestir de monjos benedictins. L'església a partir d'aleshores anirà
lligada a la història del monestir, tot i que en certs moments en tenim notícies
independents. Del període gòtic es conserven dues tombes. El 1055 fou supeditat
al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol). El monestir es
transforma en priorat. Adquirí una gran vitalitat, però a partir del segle XV
s'inicià el seu declivi. L'any 1069 consta constituïda la comunitat. El segle
XI manté l'activitat cultural, completada amb el funcionament d'una escola. El
segle XIV comença el declivi del monestir, hostilitats amb el senyor Francesc
de Cervià, no hi ha vida de comunitat. La crisi produïda per les dissensions
papals repercuteix a Cervià. Al segle XVI ja havia trencat els lligams amb
Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa). Al
segle XVIII s'uní al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona), fins que el
1835 fou desamortitzat, venut a particulars i convertit en masia. El 1981,
després de llargs anys d'abandó, el monestir (tret de l'església) ha estat
adquirit per l'Ajuntament, que l'ha condicionat com a centre cultural.
Hi havia un retaule del segle XVI que avui es troba al Museu d'Art de Girona. Al segle XVIII es realitzen obres per a condicionar el conjunt, pròpies del barroc, sobretot alguns retaules destruïts durant la guerra civil. La major part dels enterraments que trobem dins l'església corresponen als segles XVII i XVIII.
L'any 1854 el rector de Cervià informa al bisbe del mal estat de l'església del monestir i insinua la conveniència que hauria de dependre totalment de la parròquia per evitar el seu anihilament. L'any 1939, acabada la guerra, l'església del monestir es féu servir de parròquia, ja que la titular havia sofert grans destrosses, quedant inutilitzada. Una vegada arreglada, les funcions parroquials es tornaren a celebrar al temple parroquial.
Sembla que el claustre primitiu era totalment rodejat de columnes i de dimensions més petites, la meitat de l'actual. Segons Montsalvatge, el 1746 s'amplià doblant-ne la capacitat; seria aleshores que es substituïren les columnes per les senzilles arcades baixes. La història del claustre anirà lligada als esdeveniments pels quals passà el monestir, fins que (com tot el conjunt) s'havia arribat a un estat quasi de ruïna. Quan l'Ajuntament de Cervià de Ter adquireix el monestir el 1981, les obres de restauració i condicionament per als nous usos que se li vol donar, començaran pel claustre. Actualment és l'única part del monestir que es troba en bon estat.
Hi havia un retaule del segle XVI que avui es troba al Museu d'Art de Girona. Al segle XVIII es realitzen obres per a condicionar el conjunt, pròpies del barroc, sobretot alguns retaules destruïts durant la guerra civil. La major part dels enterraments que trobem dins l'església corresponen als segles XVII i XVIII.
L'any 1854 el rector de Cervià informa al bisbe del mal estat de l'església del monestir i insinua la conveniència que hauria de dependre totalment de la parròquia per evitar el seu anihilament. L'any 1939, acabada la guerra, l'església del monestir es féu servir de parròquia, ja que la titular havia sofert grans destrosses, quedant inutilitzada. Una vegada arreglada, les funcions parroquials es tornaren a celebrar al temple parroquial.
Sembla que el claustre primitiu era totalment rodejat de columnes i de dimensions més petites, la meitat de l'actual. Segons Montsalvatge, el 1746 s'amplià doblant-ne la capacitat; seria aleshores que es substituïren les columnes per les senzilles arcades baixes. La història del claustre anirà lligada als esdeveniments pels quals passà el monestir, fins que (com tot el conjunt) s'havia arribat a un estat quasi de ruïna. Quan l'Ajuntament de Cervià de Ter adquireix el monestir el 1981, les obres de restauració i condicionament per als nous usos que se li vol donar, començaran pel claustre. Actualment és l'única part del monestir que es troba en bon estat.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Monestir benedictí fundat l'any 1053 per
Silvi Llobet, senyor de Cervià que va dependre fins al segle XVI del monestir
de Sant Miquel de la Clusa. Molt actiu a l'edat mitjana, entrà en decadència a
partir del segle XVI, època en què es vinculà a Santa Maria de Ridaura i, al
segle XVIII, amb Santa Pau del Cap (Barcelona). Exclaustrat l'any 1835, passà a
mans particulars i romangué abandonat i en procés de ruïna fins que fou
restaurat als anys 80 i passà a ser seu de l'ajuntament. L'església és
romànica, de tres naus, la central molt més alta que les laterals, amb
transsepte i capçalera de tres absis. La façana principal, a ponent, té una porta
rectangular amb arc de mig punt, una petita finestra i un campanar d'espadanya
de dos ulls.A migdia de l'església hi ha el claustre, d'origen romànic amb
reformes posteriors, amb arcs sostinguts per columnes de capitells trapezials
llisos tan sols conservats a les ales nord i oest. Al voltant del claustre hi
ha diverses dependències, a l'actualitat utilitzades pels serveis municipals.
Darrerament, en una restauració a
l'església s'han recuperat part de les pintures de les parets de les naus
laterals. Aquestes pintures daten dels segles XII o principis del XIII i es van
descobrir als transsepte de l'església quan es va emprendre la restauració del
sostre i els murs. A partir dels fragments conservats es poden reconstruir
motius iconogràfics: en un dels costats apareixen els quatre evangelistes, amb
els animals que els simbolitzen, i una mandorla central amb una figura que
sembla que es tracta de la Verge; a l'altre banda, hi ha representada una
crucifixió. El conjunt es pot considerar el segon mural romànic més important
que es conserva al lloc original a les comarques gironines després del de Sant
Tomàs de Fluvià (Alt Empordà).
Altres enllaços amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada