Seguidors

dilluns, 28 de maig de 2018

CENTRE AGRÍCOLA I SOCIAL
Fortià - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Descripció:
És un edifici municipal destinat a usos festius i recreatius dels veïns de Fortià edificat entre 1931 i 1932. La fàbrica és molt senzilla i només se'n pot destacar la part superior de la façana acabada amb dos cossos formats per tres nivells i coronada per dues esferes, que recorden dues fonts. Així com uns respiradors ceràmics tradicionals. Actualment la façana combina els colors vermell i verd, que substituïren el color groc pintat als anys noranta quan l'immoble va passar a propietat municipal.
La construcció es divideix en dues parts, cadascuna amb la seva teulada. La més gran, situada a l'est, està formada per la sala gran i l'escenari, el qual conserva les motllures laterals. La petita, a l'oest, construïda posteriorment, és d'una mida més petita i està formada per la sala petita, el bar, els lavabos i el magatzem.
La construcció del "Centru" va començar a donar forma a l'actual plaça, situada entre els dos nuclis històrics, just al davant de l'era del mas de ca l'Amorós (XVI-XVII), de l'Escola Teresa de Pallejà (1932), i diverses cases, entre elles l'enderrocada can Mundo, utilitzada com a centre de proveïment d'aliments durant la Guerra Civil espanyola. La plaça va rebre el nom de la Llibertat el maig de 1934.

Història:
Amb l'adveniment de la Segona República molts pagesos van aprofitar les noves condicions legals i socials republicanes per organitzar-se i lluitar pels seus drets. A Fortià, l'any 1931 es va constituir el sindicat Centre Agrícola Social de Fortià, que buscava defensar els interessos dels seus associats davant dels terratinents i trobar solucions per millorar les condicions econòmiques dels fruits que produïen.[1]
El mateix 1931 el sindicat adquirí un solar a l'Era d'en Camperol per 1.000 pessetes i edificaren un edifici construït pel constructor figuerenc Joaquim Camps Rigau, amb un pressupost de 10.300 pessetes que pagarien a terminis. Gran part de la construcció la realitzaren els propis associats, que es van veure perjudicats per la caiguda d'una gran part de l'edifici per una forta tramuntanada a mitjan del mes de desembre del mateix any. La caiguda va ocasionar unes pèrdues de 5.000 pessetes.[2] Posteriorment es va construir la zona del bar, que va edificar-se per sobre del nivell de la sala gran. Es diferencien encara pels teulats independents que tenen i per la decoració de la part superior de la façana, proporcionals a l'amplada de cada una de les dues construccions. Des de 2015 ambdues sales ja estan en un sol nivell.
Amb l'entrada de les tropes franquistes, el local va ser confiscat per la Falange i els béns del sindicat espoliats. Va ser utilitzat de magatzem pel Servicio Nacional del Trigo. El 1956 va passar a mans de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos i posteriorment, el 1976, a l'AISS. Tot i les lluites per recuperar el local per part dels veïns espoliats,[3] el 1994 l'equipament va passar a ser de propietat municipal.
A banda dels balls, festes majors, carnavals i altres festivitats, el "Centru" és i ha estat utilitzat per a fer exposicions artístiques, representacions teatrals i musicals, tant amateurs com professionals, com el concert de Lluís Llach i Grande el 26 de juliol de 1977, organitzat per l'associació juvenil del municipi.
 Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
A començaments del segle XX, i d´acord amb la Llei del 1906, es varen constituir un nombre important de sindicats agrícoles a Catalunya. A Fortià ja a l´any 1920 en funcionava un, segons Ferrer i Gironès. Però fou en arribar la II República quan el cooperativisme agrari va prendre molta embranzida.
Els estatuts del Centre Agrícola Social de Fortià, datats l´any 1931, tenen com a finalitat primera la defensa i la millora de les necessitats i aspiracions dels homes del camp, amb la vetlla dels contractes agraris dels associats en contra de desnonaments arbitraris i la defensa del repartiment de terres entre els camperols.
Era regit per una junta integrada per vuit membres electes cada dos anys. La primera junta provisional fou presidida per Miquel Pla i els presidents, ja elegits per votació, foren: Josep Jofra i Fajol 1931- 1933, 1934-1935, Joan Cabrafiga i Solà 1933-1934, Josep Jacomet i Falgarona 1935-1936, Florenci Vidal i Brugués 1937 i Salvador Cabrafiga i Solà 1937.
Adquiriren ja l´any 1931 un solar a l´Era d´en Camperol per 1.080 pessetes i pagaren , en terminis, la construcció de l´edifici, obra del constructor de Figueres Joaquim Camps i Rigau per 10.300 pessetes, amb l´esforç de tots els afiliats, els quals hi col.laboraren físicament en les tragines dels materials i en l´obertura dels fonaments. La col.laboració dels afiliats fou realment important ja que una forta ventada al desembre del 1931 tirà a terra l´edifici quasi acabat, de manera que es va haver de tornar a aixecar.
El primer any d´entrada en funcionament aprovaren unànimament en assemblea l´emissió de 15.000 pessetes de deute en accions de 50 pessetes cada una amb un interès del 4% anual, que s´havien de començar a pagar l´any 1936, per poder iniciar les primeres activitats, l´estatge social i afrontar les primeres despeses.
L´any 1933 s´aprovaren els estatuts de la Secció de Socors Mutus dins del Centre Agrícola Social de Fortià per poder socórrer els socis en cas de malaltia, tant amb l´assistència d´un metge i medecines com econòmicament amb el cobrament d´un subsidi diari, amb excepció de les baixes laborals ocasionades per “baralles, vicis i instints semblants”, com recull l´article primer. S´havia de tenir bona salut en el moment d´inscriure´s. Servei de vetlles de malalts. Signaren 59 socis l´aprovació d´aquests estatuts, majoria més que absoluta. President: Joan Cabrafiga i secretari: Aureli Sala, Miquel Pla també signa.
El llibre d´actes recull les activitats desenvolupades, totes elles amb un bon esperit assembleista on es prenien les decisions amb el suport del resultat de votacions. Algunes activitats portades a terme es concretaren en l´assistència a assemblees de sindicats de Banyoles i Figueres (1933); la coordinació entre tots per poder vendre la producció de cebes a fora (1934); l´ingrés a la UGT com a central sindical (1936). Disposava de caixa de crèdit amb la finalitat d´atorgar préstecs avantatjosos als petits pagesos, segons Ferrer i Gironès.
Organitzaren sessions de ball tots els diumenges al local social amenitzades amb la música d´un piano amb maneta i després amb una radiogramola. També disposaven del servei de cafè i begudes.
Els socis fundadors foren 52, però aviat el nombre de caps de casa afiliats superaren la setantena. La quota mensual a abonar era d´una pesseta.
L´última acta del Centre Agrícola Social de Fortià conservada porta la data del juny del 1937. Fou incautat el 1939 per la Falange i espoliat dels seus béns, atesa la col.laboració que aquesta cooperativa agrària havia tingut amb les institucions republicanes i el seu marcat caràcter col.lectivista. El 1956 va passar a la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos, i amb un altre decret del 1976 va ser assignat a l´AISS. L´any 1994 va passar a ser propietat municipal.
No té el relleu d´èpoques passades, però sí que s´intenta utilitzar de forma permanent no només a les festes majors, carnavals, dinar de germanor amb els de Terraube, alguna quina pels volts de Nadal i Reis, etc. sinó que la sala es cedeix gratuïtament als que vulguin portar a terme una activitat cultural, social o esportiva.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada