ESGLÉSIA DE SANT MAMET
Riumors - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Foto trobada a internet,desconec l'autor, posa inicials JMC 1286.
A la llinda hi posa any 1770.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: final
segle XVIII
Descripció:
Edifici aïllat que es troba a l'entrada del poble, des de la carretera de
Fortià. És una església de planta rectangular amb una sola nau. A la façana hi
ha la portalada, rectangular, amb una fornícula sobre la llinda, amb la imatge
de la Verge Maria i el nen Jesús. Més amunt hi ha un petit rosetó i a sobre
d'aquest una petita finestra. La testera de la façana està de corada amb unes
corbes, coronades al punt més alt amb una creu. La torre campanar és de planta
quadrada, però el cos superior és octogonal, amb quatre arcades de mig punt, i
que acaba amb una terrassa coronada per unes pilastres inclinades que s'ajunten
a la part alta. A l'altre costat de la façana s'havia projectat un altre
campanar semblant, que mai es va arribar a fer però del que es conserva el cos
inferior, quadrat. A la façana lateral esquerra veiem una porta rectangular
tapiada, i una finestra sota la teulada. A l'altra façana lateral trobem dues
finestres en arc de mig punt i a sobre d'aquestes dues peties finestres.
L'interior del temple està encalcinat i arrebossat, als murs laterals hi ha altars laterals, imbuïts. L'espai del presbiteri queda delimitat pels esglaons que el separen de la nau i pel fet de no obrir-s'hi capelles laterals.
L'interior del temple està encalcinat i arrebossat, als murs laterals hi ha altars laterals, imbuïts. L'espai del presbiteri queda delimitat pels esglaons que el separen de la nau i pel fet de no obrir-s'hi capelles laterals.
Notícies històriques:
L'actual edifici del temple de Sant Mamet de
Riumors va ser bastit els segles XV-XVI, encara que hi ha documentació de
l'existencia d'una església des del segle XI. Aquesta construcció romànica
segurament devia quedar molt malmesa durant els aiguats del 1421. Per a la nova
construcció es van aprofitar els materials procedents de l'anterior església.
Del segle XVIII data la portada, segons consta a la inscripció del 1770 que
figura a la llinda.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
L’església de Sant Mamet de Riumors, existent ja l’any
1019, degué ser reconstruïda durant la primera meitat del segle XII, doncs hi
ha notícia d’una consagració de l’any 1150. Segons els historiadors, aquesta
església primitiva, romànica, degué quedar destruïda després dels aiguats de
l’any 1421.
El
temple actual, d’una sola nau de planta rectangular, no presenta elements
constructius anteriors al segle XV. La reconstrucció de la nova església fou
feta aprofitant materials provinents de l’església romànica. A la façana de
ponent hi ha la portalada, rectangular, amb una petita fornícula sobre la
llinda. La torre-campanar ocupa l’extrem septentrional de la façana -angle
nord-oest de l’edifici-; és de planta quadrada, però el cos superior és
octogonal. S’hi obren quatre arcades de mig punt. Acaba en una terrassa
coronada per unes pilastres inclinades que s’ajunten a la part alta. L’aparell
de la façana principal i la base del campanar presenta carreus ben tallats,
col.locats en filades seguides, provinents de l’església del segle XII.
A la
part superior dels murs laterals els carreus es barregen amb obra de pedres
sense treballar. Al mur de tramuntana hi ha una porta rectangular, tapiada, i
una finestra sota mateix de la teulada, que dóna al terrabastall. Els murs
d’aquest terrabastall corresponen a una obra de fortificació tardana que
presenta algunes espitlleres.
L’interior
del temple es troba arrebossat. L’actual església de Sant Mamet de Riumors és
un edifici dels segles XV o XVI que ha rebut moltes reformes posteriors (segles
XVIII-XIX).
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Església del segle XV o XVI refeta amb
materials d'una anterior romànica; ha sofert altres reformes tardanes. Consta
d'una nau rectangular de parets arrebossades. El frontis té un portal rectangular
amb unes grades d'accés; la data del 1779 figura gravada a la seva llinda; al
seu damunt s'hi troba la imatge de Maria i el Nen de ceràmica vidriada dins
d'una fornícula; una rosassa modesta atrompetada és oberta a mitja alçada i una
cornisa sinuosa amb quatre arcs còncaus, un pinacle i una creu metàl·lica al
cim coronen la façana principal. A l'angle dret s'aixeca una torre quadrada que
sobresurt un poc, possiblement un segon campanar inacabat.
Campanar del segle XVIII. Té un primer cos de planta rectangular (3'70 x 4'50 m) de carreus ben escairats en pedra rogenca, segurament aprofitats del primitiu temple romànic; queden barrejats amb panys de maçoneria. Per damunt de l'alçada de la teulada del temple es transforma en vuitavat bastit amb paredat i carreus, barrejats. Per damunt d'una fina motllura apareix la cel·la amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna (la del nord tapiada); està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles i un terrat amb una alta barana d'obra; sobre d'ell s'aixequen vuit pilastres inclinades unides al centre i amb un petit pinacle al damunt. Un sòcol de maçoneria sobresurt uns centímetres; al dessota de la finestra que dóna a ponent hi ha un rellotge d'esfera.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.
Campanar del segle XVIII. Té un primer cos de planta rectangular (3'70 x 4'50 m) de carreus ben escairats en pedra rogenca, segurament aprofitats del primitiu temple romànic; queden barrejats amb panys de maçoneria. Per damunt de l'alçada de la teulada del temple es transforma en vuitavat bastit amb paredat i carreus, barrejats. Per damunt d'una fina motllura apareix la cel·la amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna (la del nord tapiada); està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles i un terrat amb una alta barana d'obra; sobre d'ell s'aixequen vuit pilastres inclinades unides al centre i amb un petit pinacle al damunt. Un sòcol de maçoneria sobresurt uns centímetres; al dessota de la finestra que dóna a ponent hi ha un rellotge d'esfera.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.
Autor: Delfí Dalmau i Argemir
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada