Llocs de Catalunya

diumenge, 22 de gener del 2023

ERMITA DE SANT SALVADOR DEL PRAT

EL PRAT DE BESORA - SANTA MARIA DE BESORA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Des del paratge del Prat de Besora i al cim de la muntanya es pot apreciar on hi ha l'església de Santa Maria del Castell de Besora.

****************************************************

Enllaç amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-del-prat-santa-maria-de-besora

Època: segle XII – XIII

Descripció:

Es tracta d’una petita capella de morfologia molt comuna, de mides reduïdes, amb una nau rectangular coberta amb volta cilíndrica rebaixada, capçada a llevant per un absis semicircular i llis esbiaixat, que ha estat cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau amb un arc en degradació.

Com elements arquitectònics té una petita finestra absidal de doble esqueixada i a la façana de ponent una porta amb l’arc adovellat, un òcul, o ull de bou, i campanar de cadireta. La porta és molt descentrada i l’eix de l’absis lleugerament inclinat vers el costat de tramuntana.

Els murs laterals presenten una curvatura en sentit longitudinal en planta i també en el pla de la secció vertical com a conseqüència de l’empenta de la petita volta, la qual a la vegada ha quedat rebaixada per deformació de la primitiva. Es tracta, doncs, d’un estat patològic d’equilibri inestable molt poc comú i, per tant, mereix ésser tractat amb urgència i prendre les mesures pertinents per tal d’evitar-ne l’enrunament.

Els exteriors han estat arrebossats de manera que no es pot apreciar la mena d’aparell amb què fou fet l’edifici. A l’interior, parets i voltes han estat enguixades.

La coberta és de teula ceràmica, amb un ràfec de lloses.

Història:

Poques dades tenim sobre l’origen de la petita capella de Sant Salvador del Prat, vinculada al mas del Prat, no lluny del qual es troba situada. Les primeres notícies són de l’any 1219, quan l’església ja existia, i el seu veí, Pere Vila, li llega mig octau d’ordi. Altres deixes testamentàries dels anys 1272 i 1309 en confirmen l’existència i la vitalitat.

El 25 d’octubre de l’any 1688, el bisbe Pascual de Vic, en la seva visita pastoral, la trobà “decent i proveïda”, i deixà constància que el seu manteniment anava a càrrec de l’hereu del mas del Prat, que s’hi anava en processó i que s’hi celebraven algunes misses en el curs de l’any.

El bisbe Antoni Palau (1854-1857) li concedí el títol d’oratori públic. L’any 1936 perdé el seu antic retaule. Avui se li ha retornat el culte i s’hi celebra un aplec el dia 6 d’agost.

Planta, a sota, i secció, a sobre, de l’església, a escala 1:200. És un petit edifici d’una nau culminada vers llevant per un absis semicircular. Cal observar la curvatura que en tots sentits presenten els seus murs.