Seguidors

divendres, 13 de gener de 2023

FORN DE CALÇ DE CAN MARQUÈS

TORDERA - EL MARESME

Fotos de Joan Damau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


La calç ha estat un dels materials més emprats en la construcció al llarg de la història. Servia com a morter o per emblanquinar parets, però també per a l’agricultura, per combatre plagues o per neutralitzar sòls àcids, i fins i tot com a producte medicinal.

La matèria  primera és la pedra calcària, i també és imprescindible disposar d’abundant llenya i aigua. Per això no és casual localitzar un forn en aquest indret, amb destacats afloraments calcaris, al costat del curs d’aigua i envoltat d’una important zona boscosa. Per estalviar transport, sovint es produïa calç a prop de les masies, com devia ser el cas de can Marquès.

Es tracta d’una construcció excavada al sòl, de forma troncocònica, amb la base inferior més ampla (3,20m) i una alçada de 5,30 m. A nivell de terra hi ha la banqueta o relleixó, que suportarà la càrrega, és a dir, les pedres que s’han de coure (el pedrís) i que es pugen fins que acaben tancant en volta. L’espai buit que queda a sota és la caldera o fogaina, on s’introdueixen les feixines per la boca , tapada amb pedres (la davantera). El donador feia passar les feixines amb l’ajut d’una forca de calciner. El fon anava desfent la pedra calcària i la durada de la cuita depenia de les dimensions del forn.

El calciner determinava que la pedra ja era cuita mirant el color, que havia de ser blanquinós tirant a rogenc; no s’havien de veure juntes entre les pedres perquè el mateix suc que treien deixava la superfície llisa. També ajudava a conèixer el punt de la cuita el color del fum (durant els primers dies era blanc, després es tornava més fosc, i acabava tornant a ser blanquinós).

Al costat del forn hi ha les ruïnes d’un cobert per aixoplugar els materials emprats durant la cocció i els mateixos operaris. La pluja podia arribar a fer malbé la cuita.

La restauració del forn de calç de can Marquès, l’any 2009, ha permès recuperar un dels forns més representatius del Montnegre. S’ha recuperat la base original i els dos contraforts i s’ha reconstruït part de l’estructura que s’havia esfondrat; també s’ha traçat un camí que permet veure el forn des de alt i l’entorn s’ha reforçat amb una petita escullera per prevenir afectacions durant possibles crescudes de la riera.






*****************************************************



*****************************************************







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada