Seguidors

dilluns, 9 de gener del 2023

CREU DEL FRANCÈS

FOLGUEROLES - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





*****************************************************
Enllaç amb informació:

La Creu del Francès, es va erigir en memòria de les víctimes durant la Guerra del Francès, que porta la següent inscripció "En memòria de Josep Parés i Joan Godayol. Morts pels francesos l'any 1809. Erigit el 28 de març de 1910. Reconstruït el 11 de setembre de 1948"
L'any 1809, els francesos de l’exèrcit de Napoleó entraren a Folgueroles i saquejaren moltes cases del poble i masies del terme: robaren l’aviram, s’emportaren els porcs i altres animals, buidaren graners i rebostos, arrencaren fruits dels horts, tallaren arbres i cremaren la rectoria, i junt amb ella cremaren una bona part de la documentació allí existent. Va ser una acció de guerra bruta amb tota regla. Però és que, per més desgràcia encara, ja era el segon cop que els francesos ens saquejaven el poble i ens cremaven la rectoria i la documentació, ja ens ho havien fet cent cinquanta anys abans, la tardor de 1654.
Els saqueigs del 1809 van ser molt truculents i salvatges, igualment com ho van ser totes les batalles de la Guerra del Francès. Fou una guerra especialment violenta amb topades quotidianes entre les forces del país (guerrilles patriòtiques, sometents locals, exèrcit, miquelets, voluntaris...) i l’exèrcit ocupant que es caracteritzaven per la seva crueltat. També foren una constant les accions sanguinàries unilaterals a les quals els francesos sotmetien el territori com a tàctica de desgast i desànim. L’ocupació francesa a la comarca de Vic fou tan penosa que els habitants abandonaven massivament llurs llars quan els soldats napoleònics s’apropaven en alguna vila o poble. Però la gent dels pobles no els deixaven pas via lliure, ans el contrari, els sometents hostilitzaven diàriament les tropes invasores. Amb la gran quantitat de soldats i combatents que lluitaven, els queviures essencials mancaven per tot i la misèria s’escampà arreu. Tot plegat: moltes morts! Aquest en fou el trist resultat.
Però la feta més colpidora, per la seva extrema crueltat, fou la matança dels cosins Parés de la Ricardera que ocorregué en aquest indret on es troba la Creu del Francès. És una feta que ha ben calat a la memòria dels folguerolencs i ha quedat representada per una bonica creu.
De camí cap a la Damunt, més amunt de les Alzines Sureres, es passa pel davant de la Creu del Francès. Aquesta creu, que ha estat diverses vegades canviada de lloc, es manté en un bon estat de conservació i és un punt de referència molt conegut per la gent de Folgueroles.

Expliquen que quan la tropa de Napoleó s’anava acostant a Folgueroles molta gent va decidir escapar-se i amagar-se al bosc o a la muntanya fins que es calmessin els ànims. Els Parés i els Lluçà de la Ricardera emprengueren el camí ben carregats per passar una temporada apartats del poble. Els cosins Parés escolliren la balma de Torrents com a lloc idoni per refugiar-se. Quan arribaren a la balma s’adonaren que no havien portat tot el necessari, s’havien descuidat una cosa molt important: la sal. Els dos cosins tornaren cap al poble a buscar la sal mentre la família es va quedar a la balma. Quan tornaven ja ben carregats amb la sal i just quan havien travessat l’Era Nova, on batien els del carrer Nou, i que anys més tard ho transformaren en l’actual camp de futbol, els van aturar dos soldats francesos. Els agafaren i els van ben lligar, llavors amb la sal que portaven dins el sac els van ofegar. Els anaven posant, de mica en mica, sal al nas i a la boca, fins que no pogueren més i van morir ofegats. Fou una mort horrible. Un cop es va restablir la tranquil·litat, i la gent va poder tornar al poble a fer vida normal, les famílies dels morts van erigir una creu de pedra al costat de les eres, al mateix lloc on ocorregué el macabre esdeveniment. Aquesta creu va ser mudada de lloc una vegada, i encara una altra, però sempre a un lloc proper. Durant la guerra de 1936 va patir una escapçada i fou reconstruïda pocs anys després, el 1948.

Xavier Roviró i Alemany
Grup de Recerca Folklòrica d’Osona
Folgueroles, primavera de 200
9








*****************************************************
Altres enllaços amb informació:








*****************************************************





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada