CREU DE TERME DE CARDEDEU
CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII – any 1679 datat a la base
Descripció:
Creu de terme situada abans a l'entrada de la població,
venint de Granollers, un cop passat el pont de la via. Quan s'erigí assenyalava
el començament del terme de Vilalba, que llavors formava municipi propi. La
creu descansava damunt d'una escalinata circular de tres grades de pedra
granítica. A la base circular de la creu amb tres graons i sòcol quadrangular,
hi ha l'escut de Cardedeu en forma de cairó i rombe. En un altre inscripció
convidant al caminant a fer penitència "Colles Sta AS M. dient un pare
nostre i Ave Maria es guanya 40 dies de perdó. Any 1679" Una part del
sòcol és llis i a l'altre hi ha en relleu una deixuplina que recorda la Passió
del senyor. A un costat té la imatge de Crist i a l'altre la de la Verge i
descansa damunt una columna salomònica.
Notícies històriques:
Fou erigida l'any 1679 essent rector de la parròquia el
doctor Esteve Escariu (degà del Vallès). Ell mateix feu bastir també la
capelleta del Sant Crist a l'entrada del carrer hospital el 1699. Els primers
dies de la Guerra Civil, la creu fou arrencada del capitell i trencada en
bocins (21 de juliol de 1936). Aquests, conservats per Romà Julià i Bonet, van
tornar a ser reconstruïts pel picapedrer Josep Sabatés i, la creu va ser beneïda
de nou el 29 de gener de 1941.
L’any 1969 la creu ja es trobava amb el capitell
fragmentat i el fust descentrat. Un camió l’envestí i va trencar la columna en
quatre parts, però es va poder reconstruir i es traslladà al mig de la plaça el
1971. L'any 2017 va patir greus desperfectes quan uns joves practicaven
parkour. Les restes van ser dipositades al Museu Arxiu Tomàs Balvey i el 2018
va ser instal·lada una rèplica de l'original en el seu lloc.
Tomàs Balvey, en les seves notes al Dietari de 1895, creu
que en enderrocar-se les muralles, suposadament a finals del segle XVII, i en
acabat d’edificar-se el carrer Riera, el terme de la vila s’estendria cap a
ponent, i que marcaria el límit de Santa Maria. En aquest coll és on es col·locaria
la creu de pedra actual, lloc on havia estat situada la forca del
jurisdiccional. Segurament aquesta creu es va substituir una altre de més
modesta.
El 1896 l’Ajuntament, a instàncies d’un foraster, estava
disposat a incloure el pressupost de l’any següent 500 pessetes per fer un
reixat de ferro per preservar-la (segons noticia de Tomàs Balvey Dietari 1896).
Segon mossèn Esteve Escariu que era rector de la
Parròquia de Santa Maria de Cardedeu i degà del Vallès. Essent rector de la Vila,
va manar fer reformes a l’església parroquial i construir la capella de Sant
Crist al carrer Hospital.
Balvey apuntà la possibilitat que part de la construcció de la creu fos pagada pels feligresos que cultivaven cànem, raó per la qual hi hauria un manat de cànem esculpit a la base. El cànem, però, podria també representar una deixuplina, com a atribut de la passió de Crist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada