CASA GENÍS
PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: mitjan
segle XIX, any 1867
Estil: neoclàssic
Descripció:
Casa de tres plantes, formant cantonada. Obertures als
baixos d’arc rebaixat, balconades al primer pis i simples finestres al segon.
Hi destaca una torreta octogonal sobre la teulada, damunt l’espai de l’escala
central. Es coronada per una balustrada i al centre per una pilastra que té al
cim una esfera damunt la qual hi ha la figura d’un àngel. La seva silueta és
una senya d’identitat del paisatge urbà de la vila. A l’antiga porta principal
– després convertida en finestra, hi llegim: J.GENIS / 1867. Al costat de la
casa hi ha un pati-jardí clos amb tanca i portal, pel carrer Cervantes. La casa
ha estat rehabilitada l'any 2006. S'ha modificat lleument la distribució
interior. Fins llavors es mantenia força bé la distribució d'espais original.
Notícies històriques:
Els Genís ha estat un llinatge d’industrials surers,
vinguts d’Agullana. Establiren a Palafrugell la primera indústria dedicada a
l’exportació directe a gran escala, amb filials a diferents països europeus. El
seu fundador fou Antoni Genís i Balló que vingué des d’Agullana –on ja havia
establert una casa de tapera l’any 1785- a principis del S.XIX coincident amb
una alça del comerç dels taps. El seu sistema de gran producció començà a
estalviar als tapers d’acudir a la fira de Bellcaire de Provença. Es dedicà en
els primers temps al comerç del corall. L’any 1809 heretà el negoci Josep Genís
i Miró que poc després inicià la representació d’una important firma de París.
Posteriorment Josep Genís i Sagrera (1838-1898) donà un gran impuls a l’empresa
(Genís i Cia). La fàbrica Genís era situada a l’altre costat del mateix carrer
Cervantes. L’empresa, en els darrers temps en crisi, s’extingí als anys 1970.
La finca de la fàbrica fou adquirida per l’Ajuntament; actualment hi ha
instal·lat part del Centre Cívic i L’Arxiu Històric Municipal. Hom ha respectat
al màxim l’estructura de la factoria tapera.
*******************************************
Publicació a la Revista de Palafrugell de l'octubre de 2025 de l'Anna M. Cuesta i Montse Miró:
Aquí hi vivien en Bonaventura Genís Miró i la Rita
Sagrera Grassot i fou on nasqué en Josep Genís sagrera (Palafrugell, 1838-1898),
que la va heretar dels seus pares, juntament amb la fàbrica de taps que
posteriorment anomenaria Genís & Cia, actualment seu de l’Àrea de Joventut
de l’Ajuntament de Palafrugell.
Per fer una casa més gran comprà les finques del voltant
de la casa familiar, tant pel costat dret (can Rocas, també anomenada la Ruïna
i que servia per a magatzem de suro) com per l’esquerra (dues finques per
arribar fins al carrer de Cervantes).
La casa actual és d’estil neoclàssic popular i protegida
com a Bé Cultural d’Interès Local.
Consta de planta baixa i dos pisos amb un ampli jardí orientat a migdia. A la
façana principal s’hi mostren les obertures d’arc rebaixat, amb dues balconades
a cada pis i les finestres estan
emmarcades.
Podem observar que l’edifici ha sofert diverses
modificacions amb el pas dels anys, sobretot a al façana per canvis de porta
per finestra i a la inversa.
Damunt l’espai de l’escala central destaca la torreta
octogonal sobre la teulada. A la part superior de la torreta hi ha una
balustrada coronada per una esfera, damunt de la qual hi ha la figura de l’arcàngel
Miquel. L’escala central acaba en un terrat des d’on es divisa el paisatge urbà
de la vila per sobre dels teulats del veïnat.
Nosaltres creiem que, quan en Josep Genís Sagrera va fer
construir la casa, l’entrada principal era pel carrer de Cervantes, mitjançant
el portal de doble fulla del pati que també servia com entrada de carruatges.
En aquell moment, al seu costat, hi havia la porta d’entrada a l’oficina de la
fàbrica de taps de suro, actualment transformada en finestra. Sobre la seva
llinda podem observar la inscripció “J.GENÍS” i “1867”, any de construcció de
la casa.
Al segon pis, hi trobem una rajola amb la data 1880,
segurament d’una reforma posterior, podria tractar-se de la transformació de les
golfes en un segon pis habitable.
L’edifici presenta detalls curiosos com els forats que
donen a l’escala (espitlleres) per utilitzar l’escopeta es cas de necessitat, o
les dues columnes que decoren majestuosament el peu d’escala. L’última
rehabilitació, portada a terme l’any 2006, va modificar la distribució
interior, adaptant-la als nous temps però mantenint detalls de la decoració de
l’època.
Fotos de Montse Miró
La família Genís
Originaris d’Agullana, els trobem des de l’any 1600 en
els registres i, ja en temps antic, es dedicaven a l’explotació agrícola-forestal,
sobretot del suro.
Resseguint la seva genealogia, podem observar que cada
generació va tenir molts fills, i que gairebé tots els nois es dedicaren a les
feines pròpies de les explotacions sureres, depenent dels interessos de cadascú:
negociants, traginers, peladors, tapers, etc. Per a les noies calia trobar un
bon partit, normalment del mateix nivell econòmic i generalment del seu entorn
social.
A mesura que es varen anar diversificant les branques,
varen obrir nous horitzons en llocs on hi havia negoci, dins del món del suro,
sense deixar de treballar per a l’empresa
familiar. Aquest fou l’inici dels Genís de Palafrugell.
En Baldiri Genís Bech (Agullana, 1692-1768), casat l’any
1720 amb l’Anna Balló (1695-1768), tingué deu fills, dos dels quals els trobem
a Palafrugell: en Josep Genís Balló (Agullana, 1731-1796), casat amb la Maria
Anna Geli Bonabosch, que era negociant
de suro, i l’Antoni Genís Balló (Agullana, 17358-1818), casat amb l’Agustina
Perxés Moy. L’Antoni és qui va establir una casa d’exportació a Agullana l’any
1785. Està enregistrat com a negociant de suro a Palafrugell entre els anys
1800-1809.
Els fills d’en Josep continuaren el negoci familiar: en
Josep Genís Geli (Agullana, 1755), casat amb M.Teresa Jordà Frigola; el seu
germà, l’Antoni (Agullana, 1757), casat amb la Clara Miró Planas, i en Baldiri
(Agullana, 1767), el germà més petit, casat amb la Francesca Serra Joan.
Aquests tres germans continuaren amb l’empresa surera a la nostra vila i
portaren tot el pes del negoci surer de la família Genís. El relleu el dugueren
a terme alguns dels fills de l’Antoni Genís Geli, entre ells, en Josep, en
Pere, en Bonaventura i l’Antoni.
En Bonaventura Genís Miró (Agullana, 1803 – Palafrugell,
1863), casat amb Rita Sagrera Grassot (Palafrugell, 1808-1867), heretà la casa
i l’empresa. El seu fill, Josep Genís Sagrera (Palafrugell, 1838-1898), esposat
amb caterina Girbal Jofre (Vulpellac, 1839 – Palafrugell, 1911), esdevindrà el
responsable del creixement de l’empresa Genís & Cia. I serà qui construirà
la casa pairal gairebé tal com la coneixem avui.
A la mort d’en Josep va viure a la casa el seu fill gran,
l’Edmund (Palafrugell, 1865-1952), juntament amb la seva esposa, la Maria
Gràcia Jubert Matas, i les seves filles, la Teresa i la Caterina Genís Jubert.
Quan va morir el va succeir el seu germà, l’Eusebi Genís Girbal (Palafrugell,
1871-1962), tant a la fàbrica com a la casa, i són els seus descendents els
actuals propietaris de la casa pairal.
Fotos col·lecció Frigolet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada