Llocs de Catalunya

dilluns, 23 de febrer del 2026

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

PLAÇA MAJOR

LA POSTGUERRA, EL PRIMER FRANQUISME, DEMOCRÀCIA i CATALANITAT

TONA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Plaça Major, la postguerra, el primer franquisme

Des del començament de la seva delimitació al segle XVII, la plaça Major ha estat el centre de la vida pública del poble. Encara ara és l'escenari de moltes activitats festives i d'altra índole; també, des del 1932, a la Plaça i llocs propers s'hi ha anat celebrant el mercat setmanal dels divendres.

Durant la postguerra va acollir nombroses concentracions de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., el partit únic de la dictadura, que hi tenia la seva seu.

Cap el 1614 es va començar a urbanaitzar la plaça Major, un procés que probablement es va fer en més d'una etapa. Aixó podria explicar per què, en la part nord, fins als anys seixanta del segle XX, la seva planta dibuixava una mena de ziga-zaga i una raconada (d'aquí el nom d'aquest punt: el racó).

Durant el segle XX va aplegar els principals centres d'oci del poble: els cafès i fondes Racó i Orient, i els dos cinemes que s'hi van obrir. Del cinema Orient (1956) en resta la façana, bé que refeta. També donaven a la plaça, l'edifici de la Cooperativa Fraternitat Obrera, fundada el 1916, ara desaparegut, i el gran casal de can Tori, avui també enderrocat, construït entre el 1877 i el 1881.

El 1961 va tenir lloc una gran reforma de la Plaça, en paral·lel amb la renovació dels edificis de la façana nord. La remodelació dels anys 1991-1992 va permetre ampliar-la cap al sud.

Durant el franquisme, el nom oficial de plaza del Generalísimo, en va, pretenia relegar a un segon terme l'adjectiu Major. La Falange hi va tenir molts anys la seva seu a l'edifici que abans de la Guerra Civil era la casa de la vila. En la postguerra, els falangistes hi van organitzar sovint concentracions i parades, vestits amb els seus característics uniformes. També va ser un dels indrets on van tenir lloc els actes de la festa de reposició de la imatge del sant Crist i de la marededeu de Lurdes, el 29 de maig de 1939, testimoni del nacionalcatolicisme a Tona.

Parada de la secció local de la Falange a la plaça Major. A l'esquerra, el rètol de la seu del partit, a la façana de l'edifici que ocupava. (Autor desconegut, Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció L'Abans. Fons Arxiu Municipal).

La plaça Major durant una festa major d'estiu de la postguerra, entre els anys 1940 i 1944, decorada amb banderoles relacionades amb ideologies vinculades amb el franquisme o d'estats amics. (Autor desconegut, Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció L'Abans. Fons Arxiu Municipal).

Plaça Major, democràcia i catalanitat

La plaça Major va ser testimoni d'alguns dels moments més emblemàtics, a Tona, en el pas de la dictadura franquista a la democràcia.

La mort del general Franco, el 1975, va encetar un període de recuperació democràtica. En el referèndum del 1976, el sí a la reforma democràtica va guanyar ampliament. El 1977, en les primeres eleccions lliures des del 1936, el 90% del cens electoral de Tona va participar-hi. Mai més no s'ha tornat a repetir una participació tant alta. L'Onze de Setembre del mateix any, una manifestació reivindicava a favor dels drets nacionals de Catalunya va acabar a la plaça Major amb la lectura d'un manifest.

Tot aquest procés de mobilització política i d'ilusió col·lectiva, enmig d'una gran efervescència cultural, va tenir el punt culminant en la celebració de la festa de Tona Ciutat Pubilla de la Sardana i la vista del president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el 23 d'abril de 1978. El 1979 es va elegir el primer Ajuntament democràtic després de la dictadura.

Als anys setanta, l'auge de l'activitat sardanista a Tona anava associada a l'expressió de catalanitat. El moment culminant va ser el 23 d'abril de 1978, com veiem en aquesta fotografia, amb la celebració de la festa de Tona Ciutat Pubilla de la Sardana. (Autor desconegut, Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció L'Abans. Fons Arxiu Ramon Battlés).

Els anhels de democratització i els sentiments de catalanitat s'expressaven en els actes polítics celebrats en aquest indret. Lectura del manifest de l'Onze de Setembre del 1977. 8Autor desconegut, Arxiu Municipal de Tona.Col·lecció L'Abans. Fons Imma Señé Segalés).