TORRE DE CALELLA
CALELLA DE PALAFRUGELL - PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI-XVII, anys 1597-1599
Estil: gòtic-renaixentista
Descripció:
Torre-fortalesa de planta circular d’uns 12 m. d’alt i 34
m. de diàmetre. Dividida en dos pisos de diferent estructura. Basament
cilíndric i atalusat, i sobre d’ell un cos semicilíndric que ocupa la meitat
occidental del basament, quedant la resta com a terrassa, amb una obertura amb
un gran arc apuntat. A ponent de dalt a baix: petita porta tardana, obertura
amb llinda ( IHS/1599 ) i un matacà. Remat de terrassa i emmarlat. Merlets amb
contorns superiors ondulats i espitlleres circulars; es conserva una de les
gàrgoles en forma de canó. La construcció és feta amb grossos blocs de granit
no gaire ben esquadrats, amb rebles entremig i lligats amb argamassa. A
l’interior es conserven les fermes voltes però ha estat força alterat
modernament. La torre era exempta, però a finals del s. XIX o principis del XX
s’hi adossà una casa a llevant, d’una planta de pedra i morter i amb alguns
elements neogòtics. La torre era “artillada”; és significatiu el topònim “Punta
de Canons” d’un accident del litoral proper.
Notícies històriques:
El 28 de juny de 1597 el batlle general de Catalunya
concedí permís als jurats i Universitat de Palafrugell per construir una torre
rodona entre els ports de Llafranc i Calella. Es construí amb l’ajut del
habitants del terme i pescant en dies festius amb permís episcopal. La torre
serví algunes vegades de presó. Encara l’any 1757 hi foren portats alguns dels
pirates apresats davant el Cap Roig pel patró mataroní J.B.Balansó. L’any 1782
moriren cinc persones dalt de la torre en explotar un dels tres canons que hi
havia.
******************************************************
Al magnífic blogg Palatio Frugelli del Ramir Lacasa Laosa (E.P.R.) que malauradament ens va deixar l'any 2024 diu:
La diada de Sant Jordi de 1597,
dues fragates de pirates barbarescos portaren a terme una incursió en els mars
de Calella desembarcant al Port Pelegrí i assaltant la petita vila marinera. De
la població se’n dugueren disset homes presos amb intenció de demanar-ne el
rescat dels captius. Un any abans els pirates havien entrat als ports de
Calella i Llafranc i se’n havien emportat vaixells i algunes persones.
Aquelles ràtzies que evidenciaven
la secular indefensió de les poblacions humils de la costa, acabà per exasperar
els jurats de Palafrugell que demanaren el Batlle General de Catalunya, Marc
Antoni Montmar i d’Arinyó, els permetés dotar-se de defenses per a repel·lir
les criminoses incursions de la pirateria. Demanaren que se’ls permetés
construir una torre rodona o una altra fortificació de protecció i defensa dels
ports de Calella i Llafranc, i en ella tenir armes, d’artilleria, versos (nom
de la mitja colobrina, una espècie de morter que disparava bales de ferro),
mosquets, arcabussos, ballestes, escopetes o qualsevol altre tipus de mitjans
per a fer front a les escomeses de dits saquejadors i mals homes.
El 28 de juny de 1597 el Batlle
General autoritzà l’edificació d’una torre circular en un promontori situat
entre els ports de Calella i Llafranc. La torre fou construïda amb les
aportacions dels habitants del terme, que demanaren autorització eclesiàstica
per a poder pescar els dies festius i destinar aquells guanys a l’edificació de
la defensa de la costa. Per la situació que tenia, a menor alçada que la torre
de Sant Sebastià, quedava subordinada visualment a aquella, des de la qual es
tenia comunicació directa amb la xarxa de torres de l’interior.
La construcció, feta amb grans
carreus de granit de la zona, de confecció grossera i mal escairats, i lligats
amb morter de calç, feia 11 metres de diàmetre i una alçada de prop de 12
metres. Constava de dos pisos que s’enlairaven a partir d’un alambor (basament
atalussat), a la porta d’accés a la torre, que estava situada a 3.65 metres
d’alçada, s’accedia mitjançant una escala de ma que es retirava des de
l’interior. L’any 1898 el propietari de la torre, Sr. Jofre, obrí una entrada a
nivell de sòl per la necessitat que tenia per a ficar-hi eines agrícoles.
El primer pis era completament
cec i el segon, amb un disseny que resultava certament original en una torre
defensiva, es va construir amb una terrassa orientada a migdia i al mar. La
part tancada es clou amb un mur situat per sota d’un arc apuntat que es serveix
de recolzament a la teulada de coberta.
Cap a finals del segle XVIII a la
torre hi havia cinc homes i a part de les armes curtes i llargues la torre
també estava dotada amb tres canons, i la pólvora i les bales massisses i
esfèriques corresponents.
L’hivern de 1782-83 va ser molt
fred, amb temperatures que oscil·laren entre els 7.4º i els 8.6º, i a la torre
de Calella, situada a ran de mar, la sensació tèrmica a causa de la humitat es
situava per sota d’aquests valors. El 18 de desembre de 1782 els homes
destinats a la torre eren cinc, tres de Palafrugell, Joaquim Girbal Barceló, un
jove taper de 20 anys, Antoni Bofill Riera, de 30 anys, mariner, Ramon Pla
Capellà, jove passamaner de 28 anys, i dos de Begur, Joan Ferrer Pi, jove de 21
anys i Josep Farriol Mauri, jove mariner de 18 anys.
Per a fer passar la fred decidiren d’encendre una fogata que donés una mica d’escalfor a l’estança de la torre on es trobaven, amb tanta mala sort que en un descuit que tingueren una espurna encengué part de la pólvora i aquesta feu esclatar l’arsenal i els canons que estaven encebats i llestos per ser disparats. L’explosió va ser tan brutal i escandalosa que alertà els habitants de Calella. Quan els dels poble que acudiren a corre cuita pogueren accedir a la torre, una part important de la qual estava mig ensorrada, van trobar els cossos de quatre sentinelles sense vida i un de molt mal ferit, qui va resultar ser el joveníssim Farriol de Begur.
Els cossos dels morts van ser
enterrats l’endemà 19 de desembre a Palafrugell i Begur. El jove Ferriol que va
ser portat a casa seva, morí dos dies més tard, entre mostres de grandíssims
dolors.
https://palatiofrugelli.blogspot.com/2009/03/torres-de-guaita-i-defensa-i.html
Aquesta torre fortalessa, d’estil gòtico-renaixentista, fou construida entre els anys 1597 i 1599, amb permís del batlle general de Catalunya, Marc Antoni Montsuar i d’Arinyó, de data 28 de juny, que autoritzava la universitat de Palafrugell de bastir una torre forta entre Calella i Llafranc.
“…attesa la humil supplicatió de paraula a nos feta per
part dels fahels y amats de la Real magestat los jurats de la vila y
Universitat de Palafrugell, bisbat de Gerona, contenint en effecte que attés lo
any prop passat alguns pirates, lladres enemichs de dita Real magestat se sien
atrevits, de nits y a hora captada, entrar dins los ports de Calella y de
Llaffranch y de aquells aportarsen alguns vexells, persones se troben dins
aquells de cadal dia, la causa per no estar dits ports de aquella deffensa e tuyció
que convé; y Déu fossen servits per posar dits ports desobre mensionats en la
tuyció y deffensa convenient y evitar que semblants danys en avant no·s
seguesquen y particularment en les persones que yxen de cadal dia de dita vila
y ports y entren en mar per pescar; com bé tenen costum, de concedir·vos
llicèntia y plena facultat y permís que, incorriment de pena alguna, poguésseu
e vos fos lícit y permès, atteses les causes tant justes, de poder construir y
edifficar, entre los dits ports de Calella y de Llafranch y en aquella part de
dits ports a vos ben vista, una torra rodona eo fortalesa o altre a ells ben
vista per la tuyció y deffensa de dits ports e expulció de dits pirates,
lladres e mals homens la qual supplicatió per nos benignament oyda, attenent
les coses a nos per part de dits jurats, supplicades ésser justes y concernents
a tota rahó y equitat, volent nos haver ab tota benignitat, ab thenor de les
presents, de part de la prefata Sacra Cathòlica y Real magestat, per auctoritat
de dit nostre offici de la qual es esta part usam, donam, concedim,
attorgam e elargim llicèntia plena e libera facultat y permís a vos dits jurats
e univer sitat de dita vila de Palafrugell, que sens incorriment de pena alguna
vos sie lícit y permès, entre los dits ports de Calella y de Llafranch y en la
deffensa, tuyció y guarda de dits ports, vexells que en aquells entreran, y de
les persones y peschadors y mariners y altres que per allí pescaran y
trastayaran, e expulsió de dits pirates, lladres y enemichs de nostra sancta fe
cathòlica, edifficar e de nou construhir una torra rodona, fort o altra
fortalesa, a vosaltres ben vista y que millor vos apparexerà ser convenient,
per dita deffensa, tuyció e expulció. Y en aquella pugau e us sia lícit y
permès tenir qualsevol género de armes, ço és, artilleria, versos, mosquets,
arcabussos, ballestes, scopetes y altre qualsevol género de armes, per la
guarda e deffentió de aquella, y perquè ab més facilitat pugau deffensar los
vexells ab les mercaderies que aportaran, que entraran en aquells ports, de
dits moros, pirates, lladres y altres enemics. Y los mariners, pescadors y
altres que per allí se troberan se puguen retirar y enclourer dins dita
torra y allí salvar ses persones.
…en virtut de la present llicència pendreu a establiment a un cens honest
supportable e con Venient, que en semblants se acostuma de fer.”
La torre és de planta circular, amb unes dimensions d’onze metres de diàmetre i una alçada de prop de dotze. La seva estructura consta de dos pisos que s’enlairen sobre un bassament atalusat, el pis superior és semicobert conformat amb una terrassa, divisió que es clou paredant un mur sota un gran arc apuntat. Al damunt d’una porta enlairada que fou la original, te sobre la llinda un gravat que ens informa de la data en que fou finalitzada la construcció de la torre (IHS/1599) i al seu damunt sobresurt un matacà defensiu.
La construcció és feta amb grans carreus de granit de confecció grossera i mal escairats, aquets estan lligats amb morter de calç. L’interior conserva les voltes originals, però ha sofert forces alteracions modernament. La torre que inicialment era la única edificació dels encontorns, es veiè a finals del s. XIX o principis del XX adossada a una casa moderna.
La torre fou construida amb les aportacions dels habitants del terme, que reberen autorització eclesiàstica per poder pescar els dies festius i destinar els guanys en l’edificació de la defensa de Calella.
El mateix any que els habitants de Palafrugell aconseguiren l’autorització es produí un d’aquests atacs, com si el destí volgués acreditar la petició dels jurats de la vila.
El dia 23 d’abril de 1597 es produí una incursió de pirates a Calella, dues fragates desembarcaren al Port Pelegrí i se’n dugueren disset homes captius.
Novament aquell mateix any, durant el mes d’agost, es repetí una nova ràtzia,
que relata en un memorial el jurat Montserrat Fina:
“Vuy, a vint-i-tres del mes de agost de l’ayn 1597, són vinguts dos fragatas de
moros a Caleya. Són-sa desembarcats al port Palagrí, a la riera d’en Grasot, y són-se’n
anats Per darrera de les botigas de dit port. Són anats fins a la font. Àn presos
deseset omes Cristians y morts dos, nefrat molts. Àn-i mort un moro.”
Una crónica escrita al mateix memorial ens informa com el dia 4 de setembre de
1605, es produeix una nova incursió de pirates a Calella, aquell dia
desembarquen quatre fragates al sud del Cap Roig i s’encaminaren al Puig Robí a
pendre els que feien guardia. La major de dites fragates tenia setze bancs
remers. S’en dugueren tres homes de Mont-ràs captius, Esteva Barrull, masover
d’en Brugarol, un fill de Montserrat Rosich i un moso d’en Vidal Teixidor
d’origen francès. En Says, que estava desvetllat es poguè escapar.
El dia 25 d’agost de 1622 Garau Gorgoll de Canyelles s’estableix a la Torre per
fer de vigilant, cobra vin-i-cinc rals cada mes. Montserrat Fina, com a jurat
de la vila, fa inventari d’existències, la pòlvora pesa una roba i mitja i tres
lliures. Les pilotes (bales per disparar amb arcabús) vuit lliures i mitja. Les
armes son quatre arcabussos, tres bombardes i una caixa de metxes.
L’any 1628 era torrer de Calella Miquel Bargalló. El dia 22 de maig de 1628 es produí un combat contra els sarrains en el mateix port de Calella. El mes de setembre a la platja de Llafranc foren apresats 12 corsaris i empresonats a la torre presó de la vila. Es pagaren dues lliures a na Pagesa, muller de Gabriel Pagès, nunci que fou d’esta vila per los treballs que prengué en donar de menjar als moros i tenir-los en guarda tot lo temps, durant dos mesos.
El mes de novembre foren portats a Barcelona per en Pere Riera, encàrreg pel qual se li pagaren 5 lliures.
El dia 12 de maig de 1629 s’encarrega Antic Deuloféu el servei de vigilància de la torre, se li paguen 3 lliures de salari mensual. Aquell mateix dia es despesen 8 lliures i 11 sous en la compra de pòlvora al polvorer de Girona Antoni Viela.
L’any 1629 es constaten gastos varios enregistrats al clavari de la universitat
de Palafrugell que fan referència a la torre de Calella:
Pagades 4 lliures i 2 sous a Antoni Prats, fuster, “per haver adobades les
carretes de les peces de artilleria de la torre de Calella”.
Pagades 24 lliures i 10 sous a Guerau Gorgoll i Pere Gorgoll, germans de
Mont-ras, barrelés, per la servitud an feta de estar a la torra de Calella 8
mesos y 5 dias.
Pagades 4 lliures i 2 sous a Antic Riera en descàrrec y a bon compte de la
Generalitat de guarda ha feta en la torre de Calella.
Pagades 2 lliures i 16 sous a Llorenç Serra, ferrer, “per ferraments ha feta
per servey de les peces de la torre de Calella”.
Pagats 7 sous a Pere Mascort “per los drets ha pagats en Gerona y per lo quart
de polvora ha aportada per la torre de Calella.
Pagades 24 lliures i 10 sous a Guerau Gorgoll i Pere Gorgoll, germans de
Mont-ras, barrelés, per la servitud an feta de estar a la torra de Calella 8
mesos y 5 dias.
La torre, lloc tan segur com era,
s’utilitzà de vegades de presó. Encara l’any 1757 hi foren portats alguns dels
pirates apresats davant el Cap Roig pel patró mataroní J.B.Balansó. L’any 1782
moriren cinc persones dalt de la torre en explotar un dels tres canons que hi
havia.
******************************************
Enllços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1290
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/01/la-torre-de-calella-palafrugell.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10829
******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada