MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
RUTA DELS MAQUIS DE PRATS DE MOLLÓ A VIDRÀ
VIDRÀ - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació
nazi, els exiliats republicans que han combatut amb la Resistència Francesa
comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda
del règim franquista. El PSUC volia crear l’Agrupació Guerrillera de Catalunya,
i per això calia garantir rutes segures amb cases de suport per aprovisionar-se
i col·laboradors locals (enllaços). L’objectiu era crear bases per atacar el
règim, tant amb accions militars com de propaganda política.
Des de la clandestinitat, es van organitzar una xarxa de
passos i camins que connectaven el sud de França amb Barcelona i la Catalunya
Central, per enllaçar amb grups de l’Aragó i del País Valencià. Per aquestes
rutes van circular d’amagat els militants i combatents, les armes i les consignes
polítiques, els pamflets i la propaganda per enfortir la resistència i preparar
la lluita definitiva contra Franco. La memòria d’aquestes rutes clandestines també
va generar mites i llegendes, vinculats amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil
o amb les represàlies a les cases de pagès que els donaven suport.
La ruta, de quatre dies, anava des del Mas la Plana a
Prats de Molló (Vallespir) a la muntanya de Bellmunt a Vidrà (Osona). Sortien
al capvespre i travessaven la frontera per Puig Sec. Amb informació del 1945,
se sap que baixaven cap al Coll d’Ares i d’allà al coll de la Boixeda. Però a
causa de l’increment de la vigilància varen haver de desviar-se cap a Espinavell,
Molló i fins a l’ermita de Sant Antoni de Camprodon, on acampaven. Seguien cap
a Sant Pau de Segúries i la Serra de Capsacosta i després cap a Sant Joan de
les Abadesses i el coll de Santigosa. A coll de Canes (Vallfogona del Ripollès)
paraven a una casa de suport, el mas el Portús.
Ja a Vidrà passaven per l’ermita de Santa Magdalena de
Cambrils i d’allà a les collades de Collfred i de Pla Traver fins al mas Cal
Clic, on gràcies als masovers, Pere Torner Moles i Dolors Puigmitjà Torres,
podien descansar i menjar. Baixaven cap al poble de Vidrà i d’allà agafaven el
camí de Sant Pere de Torelló cap a la muntanya de Bellmunt i arribaven a la
barraca d’un carboner que els deixava
acampar. Era Miquel Tejeiro Costa de Sant Vicenç de Torelló, cunyat del guia
dels maquis Miquel Feixas Pagès. Els fills del carboner, Irene i Manel, feien d’enllaços,
duen informació als maquis. La seva muller Dolors Feixas Pagès, s’encarregava
de l’avituallament pels guerrillers.
Des de la muntanya de Bellmunt anaven a agafar el tres a estacions poc vigilades, com Sant Quirze de Besora, Torelló o Borgonyà, per dirigir-se a Barcelona.
Josep Mas Tió, nascut a Sant Pere de Torelló l’1 d’octubre
del 1897 i resident a Ripoll.
Torner de professió i quadre del PSUC. Exiliat a França,
va organitzar i liderar a partir de la primavera del 1942, una ruta d’evasió de
persones que fugien dels nazis, que anava des del Vallespir sector del Puigmal,
fins als voltants de Ripoll, de Sant Pere de Torelló i, fins i tot, a
Barcelona.
La ruta va ser utilitzada regularment, a partir del gener
del 1943, per les organitzacions aliades i la resistència francesa. Va ser
nomenat comandant de les FFI (Forces Francaises de l’Intérieur).
A partir d’aleshores
va ser comandant de la “Brigada Macià” de l’AGE (Agrupación de Guerrileros Españoles)
i va organitzar i liderar diverses entrades a Catalunya com a Tinent Coronel
del Maquis de la 26 Divisió.
Morí tràgicament a conseqüència d’un tret el 17 de març
del 1946 a Oceja (Cerdanya) essent homenatjat pels representants de la
resistència francesa.
Fotografia: arxiu família Mas Tió.
A la dreta de la fotografia, Josep Mas Mas, fill de Josep
Mas Tió.
A la primavera de 1942 quan només tenia 17 anys,
acompanyant al seu pare, va començar a fer passatges de persones i a fer de
correu per ala resistència francesa i aliada i posteriorment amb el grup de
maquis. Va ser capità de les FFI.
A l’esquerra de la fotografia Joan Mas Mas, el seu germà
petit, que va participar amb el grup de maquis del pare, a partir del gener del
1944 amb 16 anys.
Fotografia: arxiu família Mas Tió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada