MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
L'ESCOLA DE PALAU-SOLITÀ i PLEGAMANS
PALAU-SOLITÀ i PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L'escola de Palau-solità i Plegamans,
el model arquitectònic i pedagògic de la República
L'escola de Palau-solitàes va encarregar l'any 1933 a un dels arquitectes més innovadors del moment, Josep Lluís Sert, que anys a venir es convertiria en el referent indiscutible de l'arquitectura moderna.
El projecte de Palaau-solità i Plegamans cal entendre'l en el context de la II República, que situa la millora de l'ensenyament com una de les seves principals preocupacions per satisfer els ideals democràtics del moment, amb la promoció del laïcisme escolar i l'escola unificada enfront la tradició de separar nens i nenes. El president Macià, l'any 1931, expressava així el programa de govern en matèria escolar: "Crearem aquí una escola en la qual tots els fills de Catalunya siguin iguals en l'esdevenidor de la Cultura".
L'escola ja funcionava des del curs 1934-1935 i es va inaugurar el 5 d'abril de 1936. El nou edifici aviat es va convertir en el model del que havia de ser l'arquitectura escolar de la República i va suposar una innovació, tant en el món de l'arquitectura -amb més capacitats a les aules i els espais d'esbarjo- com en la forma d'entendre la pedagogia.
Josep Lluís Sert, Escola a Palausolitar, 1933. (Arxiu Municipal de Palau-solità i Plegamans)
El model escolar de la República i el GATCPAC
La construcció d'escoles va ser un dels emblemes del nou govern de la República sorgit de les urnes el 14 d'abril de 1931. Una de les idees troncals del nou règim era assegurar el progrés i la llibertat a través de l'educació dels ciutadans. Per aixó, resoldre la precarietat del sistema escolar va ser una prioritat des del primer dia. S'estimava que Catalunya necessitava escoles noves per a 50.000 infants, i aquestes a més de respondre als postulats pedagògics més moderns, s'havien de construir amb criteris higiènics i amb la màxima austeritat que permetés optimitzar la labor del govern. L'adscripció a l'arquitectura moderna com a model oficial de les noves escoles però, no es va produir de forma automàtica, sinó que va ser un procés promogut per un grup d'arquitectes joves, agrupats sota el nom de Grup d'Arquitectes i Tècnics del Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC).
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1902-1983) seguidor de l'arquitecte suís Le Corbusier, difusor del que es coneix com moviment modern o racionalisme en l'arquitectura, va ser un dels fundadors del GATCPAC.
En les seves recomanacions els joves arquitectes consideraven essencial defugir el luxe dels edificismonumentals que cercaven la dignificació de la tasca educativa en el seu reflex material, i es va definir com a centre del projecte la cèl·lula primària d'una escola, que es l'aula, la classe. A partir d'aquí s'incidia en els problemes de l'orientació en la construcció, la il·luminació natural i la ventilació, conceptes que definien el projecte. L'altre tema derivat d'aquest era la calefacció i l'assolellament del conjunt.
Definides aquestes prioritats s'insistia en la necessitat de relligar tots els elements constitutius d'una escola a nivell orgànic i racional per aconseguir la màxima funcionalitat. Un exemple el trobem en el disseny de les cobertes planes, element propi de l'arquitectura moderna que en el cas de l'escola es contemplava com un espai útil en detriment del teulat, considerat obra i espai desaprofitat. En general els espais es concebien amb doble funció, per atendre les necessitats dels infants i també com espais que permetessin desenvolupar classes a l'aire lliure, com una alternativa a l'ecenari tradicional. Amb aquesta mateixa idea es recomanava que l'alçada de les finestres permetés la visió del món exterior des de dins de l'aula, a l'alçada dels pupitres dels infants. Pel que fa als materials, es buscava que fossin lleugers, de fàcil neteja i manteniment i econòmics, i s'apostava per l'estandarització de les formes, en obertures i altres elements, per aconseguir abaratir el cost.
Aquestes recomanancionses va tenir en compte en el disseny de l'escola de la Carrerada, i la seva construcció a més d'un banc de proves va ser un model que es va replicar, adaptan-lo a les necessitats, en altres poblacions. El fet que fos la primera escola construïda pel GATCPAC, la va convertir en el model de la nova arquitectura escolar a Catalunya. El mateix any de la seva construcció (1933) va sortir publicada a la revista del grup AC Documentos de Actividad Contemporánea (número 10).
L'escola de Palau-solità i Plegamans (1933-1934)
El 5 de gener de 1933 l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans encarregava a Josep Lluís Sert els plànols per a la construcció de l'escola del municipi.
Per la seva ubicació primerament s'havia pensat en un solar al costat del Sindicat Agrícola. Els veïns i veïnes però van considerar el lloc poc adequat per la presència de bestiar, fems i per la perspectiva de construcció d'un escorxador a prop. Finalment es va decidir construir-les al lloc actual, al costat de la Carrerada. La suau pendent cap al sud determinava bona ventilació, perspectives àmplies i assolellament.
Les obres de construcció es van adjudicar el juliol del mateix any al constructor Rafael Rocabruna Vilardell i varen tenir un cost de 58.000 pessetes. Un any més tard, el curs 1934-1935 l'edifici ja va acollir els primers alumnes, si bé les obres no es van acabar fins ben entrat l'any 1935.
L'edificia partia de dos mòduls idèntics, de dues aules cadascun, situats a l'extrem del solar, preveient futures ampliacions que les connectessin. Són edificis de planta baixa, de cos rectangular amb accés a través d'una rampa que condueix a un porxo i un vestíbul corredor que també serveix de garda-robes.
L'interior es va organitzar en quatre aules per a quarenta alumnes cadascuna, les quals en un primer moment van funcionar com a dues, amb plafons mòbils que permetessin un futur desdoblament quan es disposés de més pesonal. Les aules disposaven de la màxima il·luminació natural que la construcció permetia, grans finestrals orientats a sud, que a l'estiu era tamisada per un emparrat vegetal. A la paret oposada, una galeria d'obertures en la part superior assegurava la ventilació creuada. Cada classe tenia annexa una terrassa coberta de la mateixa mida que l'aula per poder fer activitats a l'aire lliure. En tractar-se d'una escola unitària, és a dir que les classes eran compartides per nens i nenes de diferents edats, el projecte prèvia uns petits espais annexos a les aules on els alumnes més avantatjats poguessin ensenyar al més petits. El conjunt comptava amb els serveis d'administració i sanitaris, aquests últims vare ser ampliats en el curs del projecte, dotan-los de dutxes i vestuaris.
L'edifici, de coberta plana, originàriament setava arrebossat i pintat de color blanc de calç mentre que el porxo i els emparrats eren verd pàl·lid o rosa, seguint la cromàtica pròpia del moviment modern. Tota la construcció respon als criteris de facilitat de manteniment i neteja i d'economia, a partir de l'ús de materials estandaritzats que permetessin reduir costos.
A la inauguració de l'escola, el 5 d'abril de 1936, hi van assitir Josep M.Sucre, en representació del president Lluís Companys, Josep Torres Clavé i el conseller de cultura Ventura Gasol, a més de Pere Foix, secretari del conseller d'obres públiques i l'alcalde, Lluís Casajuana. La presència de Josep Torres Clavé (Barcelona, 1906 - Montbrió de la Marca, 1939), company de Sert en el GATCAPC amb qui comparteixen l'autoria d'algunes obres, fa pensar en la col·laboració d'aquest en el projecte.
Imatges de l'edifici poc després de l'acabament de les obres de construcció. Fotografies de Margaret Michaelis, 27.01.1935
Imatges de la inauguració de les escoles. Fotografies de Margaret Michaelis, 05.04.1936
La vida de l'escola fins avui
Les escoles de la Carrerada durant molts anys van ser les úniques existents al poble. Primerament van obrir amb dues aules i dos mestres. Després de la Guerra Civil cada aula es va dividir en dos espais incorporant nous mestres. El 1957 s'escola s'havia fet petita per acollir el creixement del poble. Va ser necessari construir una ampliació que es va fer sobre els terrenys de l'antic Camp de Jocs.
Tres anys més tard, el 1960, les necessitats d'allotjament de la comunitat de mestres va motivar la construcció d'uns habitatges en l'espai a continuació de l'ampliació de l'escola.
L'any 1978 l'escola va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local i està protegida per la Llei de Patrimoni Cultural Català.
Els pavellons construïts el 1957 van ser enderrocats el 2000 per aixecar una nova ala perpendicular al conjunt original, i que tanca el pati pel nord.
Finalment el 2009 els habitatges dels mestres van ser enderrocats i en el seu lloc es va construir una comissaria de policia de nova planta inaugurada el 2011.
Actualment l'escola acull la secció infantil de l'Escola Folch i Torres, situada uns metres més enllà del primer conjunt. El creixement del poble i la urbanització de l'entorn la situen en el centre de la població però continua gaudiny dels valors de tranquil·litat, assolellament i ventilació que definia el projecte original.
*******************************************
Enllaç amb informació:
*******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada