MIRADOR DE JOAQUIM TURRÓ i ROSELLÓ
FAR DE SANT SEBASTIÀ - PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Joaquim Turró i Roselló era una persona molt coneguda a
Palafrugell i en general a la comarca. El seu compromís amb la cultura del país
el situen com una gran pèrdua al Baix Empordà. La seva llibreria, la Polèmica,
era un referent a la zona, amb nombroses exposicions, conferències i xerrades.
La seva tasca en la política municipal també va deixar un bon regust.Entre les
múltiples qualitats que tenia Joaquim Turró hi havia el fet de la seva
extremada generositat. Una persona molt vital, molt entregada als altres, i amb
un gran amor pel país. L'exalcalde de Palafrugell, Frederic Suñer, recordava
que en una ocasió Joaquim Turró es va negar a donar la mà a Manuel Fraga
perquè, tal com va dir, "jo no dono la mà a aquelles persones que no
estimen Catalunya".
Joaquim Turró va ser regidor de Turisme, essent regidor en dos períodes i dos
alcaldes diferents, Lluís Medir i Frederic Suñer. Fruit d'aquell moment en va
sortir la Garoinada, un intent de potenciar la garoina i el turisme, en uns
mesos, al gener i al febrer, amb poca afluència turística.
També era editor. Juntament amb Santi Massaguer i Paco Dalmau, entre d'altres,
eren el cor d'Edicions Baix Empordà, una editorial que s'ha caracteritzat per
un amor apassionat cap al país, amb nombroses publicacions d'abast local entre
ls que destaca el Crònica d'un any de Palafrugell, editat cada desembre.
Turró era també una persona que va projectar les Festes de Primavera cap a la
modernitat.
Lliurament del "Premi al Dinamisme Comercial" atorgart pe la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Palamósal llibreter palafrugellenc Joquim Turró Roselló l'any 2002.
Jaume Guasch i Palau, Josep Puig i Clausell, Jordi Pujol i Cofàn i Quim Turró i Roselló, maig 1995 exposició Llibreria Polèmica.
***********************************************
Escrit del Quim Turró referent a la Festes de Primavera de Palafrugell l'any 1981:
L’any 1977 vaig participar en l’organització del VII
Concurs Nacional de cinematografia amateur de la Vila de Palafrugell. Poc
després d’haver-se clausurat el festival, en Josep Puig i en Lluís Maimí em
varen citar per una reunió a l’Ajuntament. Com que el festival havia estat
deficitari jo em vaig pensar que anàvem a demanar diners. Però la reunió era
per parlar de les Festes de Primavera. Els organitzadors del concurs eren també
de la Comissió de Festes.
En aquells moments el meu interès per les Festes devia
ser com el de molts vilatans que des de feia 15 anys el diumenge de la segona
Pasqua veia passar les carrosses, i no gaire més. La curiositat va fer que
continués assistint a les reunions.
Aleshores la Comissió de Festes depenia de l’Ajuntament i
era presidida pel regidor Josep Casellas. Malgrat aquesta vinculació directa
amb les autoritats, hem de reconèixer que la gent que formava part de l’organització,
havia fet una bona tasca. Recordem, entre altres, les conferències de Jordi
Pujol i de Josep Pallach i els recitals de la Nova Cançó, amb censura inclosa.
Dos anys després de la mort del dictador a l’Ajuntament
es respiraven aires de provisionalitat. Tothom pensava que aviat hi hauria
eleccions municipals. Tant els membres de la Comissió de Festes com els
mateixos regidors tenien ganes que tot s’acabés.
Finalment les Festes se celebraren i les carrosses varen
desfilar. La carrossa titulada “·Els segadors” va ser fortament criticada pels
altres carrosaires i també per una part important del públic. Poc abans de
començar el Carroussel, es demanava de no deixar-la sortir ja que era una
carrossa, deien, feta amb pocs mitjans, amb presses i no tenia cap encant
artístic. Poc abans de l’hora de lliurament de premis, en Santi Massaguer, que
normalment és una persona ben informada, ens passà la notícia que “Els segadors”,
havien guanyat el premi d’honor. No ho podíem creure. Quan el secretari del
jurat llegí el veredicte l’aldarull fou considerable. Aquí començà la desfeta
de l’organització. Un cop liquidades les Festes, tothom es donava per
acomiadat.
El desembre següent tingué lloc una reunió que acabà
sense que es decidís res. El mes de gener se’n va convocar una altra a la qual
tan sols vàrem assistir-hi en Milio Ferrer i jo. Hi havia gent nova que s’havia
ofert a participar i en Milio em va dir: “si tu et veus amb cor de formar una
comissió per l’organització amb aquesta gent, jo trobaré colles per a fer
carrosses”. I així va ser. El nou grup va acordar d’organitzar les Festes independentment
de l’Ajuntament. Quan es va fer la proposta al batlle, Joan Rutllant en s va
donar el seu consentiment i ens va oferir el seu suport i una aportació
econòmica igual al cost que havien tingut en l’edició anterior. L’actitut del
senyor Rutllant va ésser en tot moment encoratjadora i ens donà sempre el màxim
de suport i ajuda. Va ser ell qui va fer possible la construcció de la primera
nau per a fer carrosses al costat de l’escorxador. Quan va deixar l’alcaldia,
el Grup l’hi va agrair en un acte organitzat expressament.
En plena transició, el país esperava canvis i la gent
estava esperançada. D’aquí que el poble veiés amb bons ulls la nova
organització i les col·laboracions fossin més importants del que s’havia
pensat. Malgrat tot, els primers moments no varen ser fàcils. L’antiga
Agrupació de Carrossaires que s’havia dissolt l’any abans arran d’uns
enfrontaments amb la Comissió de Festes, no volien fer carrossa i no acabaven
de creure`s que no tinguéssim res a veure amb l’Ajuntament. Els partits
polítics, a través de la comissió de control municipal que s’havia creat
després de les primeres eleccions generals del 77, no veieren amb bons ulls que
es fessin les Festes de Primavera. El malestar anava creixent mentre ja teníem
algun diner recollit i les carrosses ja s’estaven fent. Amb la intervenció d’en
Pep Bagué, que havia estat membre de la Comissió de Festes es va fer una
trobada a porta tancada al Bar Paco de la Sauleda amb en Paco Dalmau de l’Agrupació
de Carrossaires, l’Enric Cateura, carrossaire i membre de l’Agrupació Local del
PSC. Vist que l’organització ja estava avançada es va acordar que ningú s’oposaria
a la celebració de les Festes d’aquell any però que el grup organitzador
dimitiria tan bon punt hi haguessin eleccions municipals. I així va ser.
Presentada la dimissió al batlle electe senyor Albert Juanola, aquest va
convocar una multitudinària reunió on es va demanar als membres dimitits que
continuéssim i es va formar una gestora amb el Lluís Medir, aleshores regidor
de cultura, en Paco Dalmau i jo mateix per tal d’iniciar els tràmits de
legalització de l’Associació Cultural Grup Festes de Primavera. Es pot dir que
en aquesta reunió va néixer l’organització tal com la coneixem ara.
En un altre apartat d’aquest llibre figuren els noms dels
que formaren el grup inicial i dels que s’hi anaren afegint. Tothom va
treballar amb ran entusiasme. La nova situació del país va fer que col·laborés gent
que fins aquell moment no havien participat mai en res.
Amb molts d’ells no havíem tingut mai cap relació. Ens
unia l’afany de no deixar perdre les Festes i fer coses per la Vila en la nova
democràcia. En aquells anys varen néixer grans amistats.
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada