ÀNCORA DEL NAVILI SAN ISIDORO
PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El San Isidoro (anomenat de vegades San Isidro) va ser un
navili de línia napolità de 64 canons nominals, repartits en dos ponts que, el
1776, va ser intercanviat per tres fragates espanyoles: Santa Teresa, Santa
Dorotea i, probablement el Santa Clara. El també napolità San Fernando,
rebatejat com a San Leandro, bessó del San Isidoro, també va entrar en la
transacció i va ser adjudicat a Espanya.
Va naufragar el 1794 prop del port de Palamós, en un baix
molt perillós conegut per Llosa de Palamós, submergit a tan sols 3,4 m sota el
nivell del mar i que ha estat testimoni de diversos naufragis. Una de les
àncores del navili es diu que és al passeig marítim.
Adquisició
El 1776, l'Armada espanyola va reemplaçar les
relativament noves fragates de 34 canons Santa Dorotea i Santa Clara per dos
petits vaixells de línia de dues cobertes de canons de la flota de Nàpols. El
més gran, San Guiseppe, va ser nomenat San Isidoro per l'Armada espanyola.
Història
El San Giuseppe de la flota de Nàpols va ser transferit,
salpant juntament amb el Sant Leandro a Cartagena, on a l'agost de 1776 va ser
posat en reserva, desmuntant-li l'armament. Ambdós navilis van ser convertits
en Cartagena de navilis de línia de 60 canons a navilis de 68 canons. El
vaixell va patrullar el 1777-1778 davant del Cap de Sant Vicent i el Cap de
Santa Maria ia la costa del nord d'Àfrica lluitant contra la pirateria. Al juny
de 1779, el vaixell va participar en la primera expedició de guerra del Canal
de la Manxa amb la flota de Lluís de Còrdova, en papers secundaris. Citat a
l'Esquadra d'Observació, figura als llistat amb navili de 70 canons,[1] estant
al comandament de Justo Riquelme i Salafranca, després d'això va arribar el 25
de desembre per a reparacions a Cadis.
El 27 de febrer de 1780 va arribar a Algesires el vaixell
amb el Sant Llorenç, Sant Just i Sant Miquel i les fragates La nostra Senyora
del Rosari i Santa Gertrudia. La flota reunida per al primer setge de Gibraltar
també incloïa als jabeques San Luis, Murciano i San Antonio. El 1780, la
tripulació del vaixell va capturar una fragata de l'Armada danesa davant
Gibraltar amb el Castella, que va ser lliurada a Cadis. El 14 de juny de 1780
juntament amb el San Leandro, procedent d'Algesires, es va enviar per a manteniment
a Cadis.
El 2 de gener de 1782 el vaixell va acompanyar la flota
de Còrdova fins a l'esquadra de Borja procedent de Cadis. Al setembre de 1782
el vaixell es trobava a la badia d'Algesires amb vaixells de les flota
combinada francesa i espanyola al segon setge de Gibraltar. Va sortir
d'Algesires per disparar contra Gibraltar amb l'escaire de Moreno, on va morir
un tripulant i tres ferits a bord. El 10 de setembre de 1782 el vaixell va
patir un incident a prop d'Algesires, en resultar danyat el pal de proa. Els danys
van ser reparats a Algesires. A l'octubre de 1782, el vaixell va recolzar
bateries flotants disparant contra Gibraltar. El 21 d'octubre de 1782, el
vaixell va participar a la batalla del Cap Espartel,[5] on dos tripulants van
resultar ferits. Al desembre de 1782, el vaixell es trobava a Cadis a la flota
reunida per a l'expedició a Jamaica. Tot i això, l'operació va ser cancel·lada.
El vaixell va partir de Cadis amb la flota d'Osorno en viatge de patrulla cap
al Cap de Sant Vicenç i el Cap de Santa Maria i la costa del nord d'Àfrica, des
d'on va tornar a l'agost del 1783 a Cadis. Va estar entre 1783 i 1786 a la
flota de Luis de Córdova a Cadis. El 17 de setembre de 1789 el vaixell es
trobava en manteniment a la Carraca. Va estar en reserva a Cadis al juny de
1790.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada