CASA CARME i ROSA ESCAYOLA
Carrer el Passeig, 44-46
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil: noucentisme
Època: inici
segle XX, any 1925
Autor: Francesc
Guardia Vial
Descripció:
Conjunt de dos habitatges unifamiliars, tipus torres
d’estiueig, que formen part de la zona de ciutat jardí que es va estructurar al
llarg de l’eix vertebrador del Passeig, en el sector d’eixample configurat a
finals del segle XIX i principis del XX. Les dues torres són simètriques i
consten de planta baixa, pis i golfes. Els seus volums d’alçades i proporcions
diferents donen joc a cobertes compostes de teula plana, acabades en ràfecs
potents sobre tornapuntes, tot creant una arquitectura dinàmica i oberta a
l’exterior per un bon nombre d’obertures. Aquestes es distribueixen en
paraments llisos, porxos, terrasses i petites espitlleres (a les golfes), en
les formes d’arcs carpanells, rodons i llindes planes, i tenen ampit motllurat.
Els frontis de les façanes alineades al Passeig presenten els capcers amb la
cornisa-ràfec trencat; en canvi, els capcers de les façanes posteriors acaben
en angle agut. Els accessos a les dues cases se situen a les cares internes de
les façanes laterals afrontades i perpendiculars al Passeig i als jardins
posteriors, amb una senzilla escala doble de barana de ferro. Les cases
s’assenten sobre un sòcol de paredat comú, i els paraments superiors estan
estucats de color blanc. Els porxos-galeria de la planta baixa mostren una
balconera de ferro, i els balcons del primer pis es protegeixen, també amb
baranes, i les llosanes són sostingudes per tornapuntes, ambdós elements de
ferro. Damunt d’aquests porxos-galeria es generen sengles terrasses en l’espai
sobrant de la reculada de la façana en aquest angle. Com a elements
constructius i decoratius alhora destaquen les línies d’imposta perimetrals i
motllurades que coronen el sòcol i la planta baixa, respectivament. La primera
abraça la tanca que limita el jardí per la banda del Passeig i la segona
incorpora les llosanes dels balcons.
Notícies històriques:
En aquesta tercera dècada del segle XX, el model de xalet
que comença a proliferar en llocs de la costa mediterrània, oberts amb grans
arcs cap a l'exterior per gaudir de les vistes al mar, també fa fortuna a
l'interior del país, en pobles on l'atractiu són les fonts termals i els
balnearis, la muntanya i els boscos. La Garriga es converteix en un centre
d'estiueig d'aquesta mena, amb el valor afegit de la presència del ferrocarril,
que facilita el trasllat dels estiuejants des de Barcelona. Es pot considerar
aquest conjunt d'habitatges com la ruptura amb l'arquitectura eclèctica del
trienni 1923-1925 que protagonitzà els primers edificis de Xavier Turull.
**************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada