FARGA D'ARAM DE BERNICH
BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Un dels millors exemples de la importància de la
indústria manufacturera de Banyoles i de la qual en resta una instal·lació
gairebé única a Catalunya -llevat del cas de Ripoll-, és el de la Farga d’aram
situada sobre el rec Major i bastida l’any 1685 pel Comú de la Vila, el mateix
any que es signava amb l’abat del monestir una Concòrdia pel control de
l’aigua de l’estany. El llarguíssim plet va acabar amb la possessió de les
aigües en favor de la Vila i des d’aquell moment l’estany i l’aigua procedent
d’ell passava a ser controlat pel Comú si bé el monestir mantenia censos
derivats dels molins existents en aquell moment i entre altres condicions.
Efectivament, pocs dies després que es signés la
Concòrdia el Comú va adquirir el terreny, va construir la farga i va
sol·licitar i obtenir el permís de la Batllia General ja que el treball
de l’aram, per la seva possibilitat de fabricar armament, estava subjecte a
aquesta condició. Aquella farga probablement de dimensions mínimes, amb una
sola roda i un únic martinet, va ser explotada en règim d’arrendament però en
no donar el rendiment esperat i finalment el Comú va optar per posar el taller
a la venda l’any 1703 passant la propietat en mans de Miquel Bernich que va
iniciar una saga de fargaires.
Al cap de pocs anys es va dur a terme una important
ampliació de l’edifici augmentant el nombre de rodes i martinets però a finals
d’aquest segle XVIII i per causes relacionades amb el mercat la producció va
baixar i va obligar els Bernich a buscar recolzaments econòmics, cosa que van
aconseguir a base d’enllaços matrimonials. Així va entrar en la propietat de la
farga la família Escatllar, una família originària de Besalú on tenien una
fàbrica de paper i l’any 1897 Joaquim Escatllar Carreras va instal·lar en
aquest edifici tres tines per fer paper de fumar.
Per dur a terme la fabricació de paper de fumar en un
edifici que tenia dues plantes de les quals la baixa era ocupada
enterament per la farga d’aram i el pis per a l’habitatge del fargaire i la
seva família s’havia d’ampliar i és així com es van afegir diferents cossos a
la construcció original tan pel que fa a la planta baixa, com a continuació del
pla dels martinets de la farga, com per sobre d’aquest nivell. El resultat
d’aquelles ampliacions ens dona la imatge actual del conjunt amb el porxo d’entrada
i les finestres dels assecadors a les plantes superiors.
A partir d’aquell moment el molí de paper amb la força,
primer, de la roda de caixons i més tard, amb la d’una turbina situada sota el
porxo i alimentada directament des de la bassa, va coexistir amb la farga
d’aram i van funcionar simultàniament fins l’any 1918 quan es va abandonar la
fabricació de paper en morir Joaquim Escatllar. Cal dir, finalment que durant
aquests anys de funcionament del molí paperer es van construir diferents
coberts exteriors per a aquesta funció a la cota del pis i a continuació del
porxo avui desapareguts.
La farga d’aram va funcionar fins l’any 1955 i el 1984 els Escatllar la van cedir a l’Ajuntament de Banyoles a canvi de compensacions urbanístiques. La farga d’aram de Banyoles actualment conserva un martinet sencer del segle XIX amb eix i mecanisme de fosa de ferro; un altre, desmuntat, del segle XVIII enterament de fusta, inclosa la roda i l’eix; dues rodes més de fusta sota el canal de descàrrega; restes de la caixa de vents i de la trompa del sistema català; i dues fornals, a part de la resclosa sobre el rec Major. Al pis, recentment s’hi ha instal·lat un taller de paper que ofereix mostres de la seva fabricació manual.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada