CISTA DE LA FINCA D'EN GUITÓ

ROMANYÀ DE LA SELVA - SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Es tracta d’un lloc d’enterrament individual i no reutilitzable que data del neolític mitjà recent (3500-3000 a.C.).Estem davant d’una cista megalítica de forma rectangular orientada de nord-oest a sud-est, enfonsada dins el terreny i amb un túmul artificial de tendència circular.Mesura 1,60 metres de llargada per 0,90 metres d’amplada i 0,98 metres d’alçada màxima.A l’interior s’hi varen localitzar petits fragments de ceràmica de ma, carbons i ossos humans.

Enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=6&consulta=MCU2KzE3MTgxMiU=&codi=1755

que diu:

Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )

Tipus: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista

Descripció:

Es tracta d'una cista amb túmul rectangular, enfonsada en terreny pla i proveïda d'un túmul artificial de tendència circular. Fou construïda amb lloses de mida modesta.
Longitud màxima interior: 1,59 m.
Amplada màxima interior: 0,90 m.
Altura màxima de les lloses: 0,98 m.
Amplada màxima de les lloses: 0,62 m.
Gruix màxim de les lloses: 0,23 m.
La cista té forma ovalada presenta dos espais oberts. Consta de vuit peces, una a cada extrem de l'eix major, tres a la paret est i tres a la paret oest. Totes les pedres estan col·locades dins de petits solcs excavats a la roca, llevat de la pedra de la capçalera, que reposa directament sobre la roca mare. No es va trobar cap peça de la coberta ni es van poder observar restes del túmul.
Entre els materials observats en aquest indret hi ha fragments petits d'ossos , carbó i alguns fragments de ceràmica grollera a mà.
Segons Tarrús i altres (TARRÚS [et al.], 1990) es tractaria d'un sepulcre d'inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Aquests mateixos autors situen la data de construcció del sepulcre entre el 3400-3000 aC. segons la seva tipologia arquitectònica.
Està situada a uns 30 m a l'oest nord-oest de la Cista Megalítica Propera al Suro del Rei.

Altres enllaços amb informació:

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/04/cista-den-guito-baix-emporda.html

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17181005.html

CISTA DEL SURO DEL REI

ROMANYÀ DE LA SELVA - SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Disculpeu la nitidesa de les fotos però tot l'entorn està molt embardissat.

El monument està format per una cambra funerària de tendència rectangular, orientada de nord-est a sud-est, enfonsada dins el terrenyi envoltada per un túmul artificial de tendència circular fet de terra. A l’interior s’hi enterrava una sola persona i solament una vegada. Es tractava, per tant, d’un monument megalític no reutilitzable. La cambra funerària medeix 1,65 metres de llargada per 1 metre d’amplada i 1 metre d’alçada màxima. Durant l’excavació no es va trobar cap material arqueològic a l’interior.

Enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzE3MTgxMiU=&codi=1754

que diu:

Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista

Descripció:

Es tracta d'una cista megalítica tancada, construïda amb pedres de mida modesta, i amb túmul rectangular, bastida en terreny lleugerament inclinat i amb túmul artificial de tendència circular.
Les dimensions són:
Longitud màxima interior: 1,65 m.
Amplada màxima interior: 1 m.
Alçada màxima de les lloses: 1 m.
Amplada màxima de les lloses: 0,65 m.
Gruix màxim de les lloses: 0,26 m.
La cista té forma ovalada i està tancada pels quatre costats. Consta d'onze peces, una a cada extrem de l'eix major, cinc a la paret nord i cinc a la paret sud. En manca la coberta, però sí que conserva restes del túmul, que devia haver estat insignificant.
El Sr. Lluís Esteva i Cruañes cita en el seu article (Cypsela II) que els resultats de l'excavació van ser nuls. En un altre treball (A.I.E.G) cita la presència de tègules i pondus romans en el camp on es troba la cista.
Segons Josep Tarrús i  Galter i altres (TARRÚS, et al., 1990) es tractaria d'un sepulcre d'inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Aquests mateixos autors situen la data de construcció del sepulcre entre el 3400-3000 aC. segons la seva tipologia arquitectònica.
Està situada a uns 30 m a l'est sud-est de la Cista megalítica de la Finca d'en Guitó.

 

Altres enllaços amb informació:

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17181006.html

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/04/cista-del-suro-del-rei-baix-emporda.html

DOLMEN DE LES PEDRES DRETES D'EN LLOVERES

SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20&consulta=MCU2KzE3MTgxMiU=&codi=1769

que diu:

Cronologies: Des de Neolític Final fins a Calcolític ( -2500 / -1800 )

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen

Descripció:

El Sr. Agustí Casas va considerar-la una galeria destruïda de 5 metres de llargada. Manuel Cazurro Ruíz va dir que hi havia sis pedres, una a la capçalera i la resta, fins a sis formaven les parets laterals. L'any 1983 quan es va visitar el jaciment en motiu de la realització de la Carta Arqueològica només en quedaven tres de pedres, quan el Sr. Lluís Esteva i Cruañas publicà el seu treball (1956-1957) n'hi havia dues de caigudes, de les quals l'any 1964 ja en faltava una. El Sr. Esteva el classificà com una cista megalítica.
Pel que fa als materials trobats, el Sr. Lluís Esteva  i Cruañas (1964) esmentà que a l'haver quedat el jaciment descobert per tots els costat va desaparèixer la major part de la terra de l'interior, essent la seva exploració negativa, si bé pels voltants el Sr. Josep Escortell Cerqueda col·laborador del Sr. Lluís Esteva i Cruañas, trobà dues destrals de pedra polimentada, que es troben dipositades al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Segons Josep Tarrús i Galter es tracta de les restes d'una probable galeria coberta en U feta de lloses de granit, de la qual no queden restes visibles del túmul artificial de tendència circular. Segons els mateixos autors, en base el tipus arquitectònic del sepulcre, es pot deduir que va ser construït entre el 2700-2200 aC.
A la part interior de la llosa de capçalera hi ha una cassoleta ritual deformada posteriorment.
Durant la visita al jaciment l'any 2001 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Baix Empordà es va poder observar que l'estat de conservació del megàlit és força dolent, i es veu agreujat per l'obertura, fa poc temps, d'un camí en direcció sud-est a tocar les restes arqueològiques.

Dimensions: 3,55 m de llarg, 1,50 m d’ample, 0,90 m d’alt

Altres enllaços amb informació:

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17181009.html

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/04/dolmen-de-les-pedres-dretes-den.html

MENHIR DE LA PEDRA RAMERA 

BELL-LLOC - SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Menhir+de+la+Pedra+Ramera&x=0&y=0

que diu:

Tipus: Menhir estel·liforme de granit

Descobridor:

Es tenen notícies de documents de 1302, 1394, 1396, 1533 i 1552. Servia de terme entre Solius i Bell-lloc. Els documents anteriors serviren a Lluís Pallí i Lluís Esteva per trobar-lo caigut el 1990.

Excavacions:

Romania caigut, es suposa que prop del seu emplaçament original. Restaurat i redreçat, al 1991 per Lluís Esteve i un grup de voluntaris. No ha estat mai excavat.

Dimensions:

3,02 m d’alçada, 1,35 m d’ample i 0,95 m de gruix (mesurat sencer quan restava caigut).

Altre enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=30&consulta=MCU2KzE3MTgxMiU=&codi=8677

que diu:

Cronologies: Des de Calcolític ( -2200 / -1800 )

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Complements menhir

Descripció:

El menhir, caigut quan es va fer la primera visita per a fer la fitxa de la Carta Arqueològica, l'any 1994, medeix 3,02 m per 1,35 per 0,95 m, per tant seria un dels menhirs més grans de la comarca.
El menhir fou aixecat per un grup de voluntaris que li van fer una base de formigó.

Altres enllaços amb  informació:

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/06/menhir-de-la-pedra-ramera-baix-emporda.html

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17181012.html