Seguidors

diumenge, 29 de desembre de 2019

CAN FELIU
CAMALLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
















MORI... A MASO DE SUBIRANIGAS DIE 8 IANE 1788 FENT ESTA PARET



Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVI-XVIII
Descripció:
Gran edifici aïllat de planta més o menys rectangular format per dos cossos adossats, amb un gran jardí posterior. El cos situat a ponent presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el sector de llevant és de planta baixa i dos pisos, amb la teulada de doble vessant també. L'edifici original es correspon amb el cos occidental i consta de dues crugies paral·leles a la façana principal. Presenta una galeria d'arcs de mig punt al nivell del pis, coberta amb teulada de dues vessants sostinguda per un embigat de fusta. Destaca el finestral obert al mur de ponent, d'arc conopial i decorat amb arabesc. En una de les impostes hi figura l'any 1526. Actualment, el finestral ha estat reconvertit en porta, donant així accés a la terrassa. Les obertures de la façana principal són rectangulars i estan emmarcades amb carreus ben escairats i amb les llindes planes. En canvi, les de la façana septentrional són rectangulars, amb la llinda sostinguda per impostes. Sembla ser que el ràfec de la teulada d'aquest sector era decorat amb motius pintats en vermell sobre fons blanc, tot i que actualment aquesta decoració ha estat emblanquinada. A l'interior, les estances de la planta baixa estan cobertes amb voltes de canó.
El cos situat a llevant presenta la coberta de dues aigües de teula, consta de tres crugies i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta una terrassa al nivell del primer pis, adossada per la banda est i datada a finals del segle XVIII. La majoria d'obertures de l'edifici són rectangulars i estan emmarcades amb carreus ben desbastats de pedra i amb les llindes planes. De la façana principal destaca el portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat, i damunt seu, un gran finestral amb sortida a un balcó exempt, amb la llinda decorada amb l'escut de la casa. Es tracta d'un emblema ovalat, emmarcat per una branca de palmera i una altra d'olivera, amb la figura d'un personatge cavalcant un peix, i coronat per un casc ornat amb plomatges disposat de perfil. La part septentrional de l'edifici presenta, a la cantonada nord-oest, una torre de planta quadrada amb el coronament emmerletat, bastida entre els segles XVIII-XIX. En aquesta part del conjunt, integrada al mur de tanca que el delimita, destaca un gran portal d'arc rebaixat, coronat amb un frontó decorat. De l'interior d'aquesta part de l'edifici destaca la sala gran, coberta amb volta decorada amb llunetes i pintures murals del segle XIX.
La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç.
Notícies històriques:
El document més antic que menciona l'edifici és de l'any 1319 i pertany a l'arxiu particular de can Feliu. Es poden distingir dos moments de construcció clarament diferenciats: el sector de ponent, datat al segle XVI, i el de llevant del segle XVIII. En el sector més modern, s'hi conserven pintures murals del segle XIX.
A la tanca delimitadora de la finca es va col·locar una làpida commemorativa de la mort d'un dels paletes mentre la construïa. La inscripció diu així: “MORI... A MASO DE SUBIRANIGAS DIE 8 IANE ..88 FENT ESTA PARET”. Es podria referir a l'any 1788.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
Can Feliu és una altra gran casa pairal de Camallera. La seva façana principal ocupa tot el costat septentrional de a plaça de l’Església i segueix encara un tram pel carrer Afores.
A Can Feliu hi podem distingir dos cossos d’edifici clarament diferenciats pel nivell de la teulada. El sector de ponent posseeix planta i pis i és la part més vella (bàsicament del segle XVI), mentre que el sector de llevant, on hi ha la portalada principal que dóna a la plaça, té planta i dos pisos i la seva teulada és, lògicament, més enlairada (construït al segle XVIII).
Al cos occidental, la casa primitiva, és de dues crugies paral.leles a la façana amb volta de canó a la planta baixa. D'aquest cos més antic, cal destacar el magnífic finestral gòtico-renaixentista que s’obre a mur encarat a ponent. És d’ara conopial i decorat amb un bell arabesc. En una de les impostes hi figura l’any 1526. Aquesta notable obertura serveix avui dia de porta i dóna accés a una terrassa construïda a l’altura del pis. És una terrassa coberta amb un teulat de dues vessants sostingut per un embigat; a la seva banda de ponent hi ha unes grans arcades de mig punt. Al mur septentrional d’aquesta part vella de la casa hi ha algunes finestres gòtico-renaixentistes, senzilles, de llinda sostinguda per ménsules de quart de cercle.
El ràfec de la teulada d’aquest sector de l’edifici era decorat amb una gran varietat de temes geomètrics, sobretot d’enreixats, pintats amb vermell sobre fons blanc. Per dissort aquesta decoració roman colgada en bona part per una capa d’encalcinat. Malgrat això, a la banda de migdia que dóna al carrrer Afores. podem veure-hi entremig dels enreixats la data de 1741.
El cos més modern (XVIII) és de tres crugies i tres plantes. Els espais interiors es conserven íntegrament amb voltes de diverses formes decorades amb pintures del XIX. Una torre decorativa a la cantonada nord-est d'aquest cos és del s. XVIII-XIX i està coronada amb merlets esglaonats. A la façana que dóna a la plaça hi ha un portal d'arc rebaixat i un gran balcó rectangular. A la llinda d'aquesta obertura hi ha un relleu amb l'escut de la casa (emblema ovalat, emmarcat per una branca de palma i una altra d'olivera, amb la figura d'un personatge muntat dalt d'un peix) coronat per un casc de guerrer amb plomatges. La façana lateral del carrer Afores té obertures rectangulars, sense cap element sobresortint; en aquesta façana hi ha diverses inscripcions del segle XVIII. Al mur de tanca del jardí, del cantó de tramuntana, hi ha un gran portal renaixentista.
A l'interior destaca la sala gran, coberta amb volta de llunetes i decorada amb pintures murals d’estil “pompeià” (malmeses).
Cronologia:
A l'arxiu particular de Can Feliu el document més antic que esmenta la casa data del 1319.
A l'edifici actual de Can Feliu hi podem distingir dos moments de construcció clarament diferenciats; el sector de ponent data del segle XVI, i el de llevant del segle XVIII. En el sector més modern, s'hi conserven pintures murals del s. XIX.

Altre enllaç amb informació:
















Cap comentari:

Publica un comentari