Seguidors

dijous, 2 de març del 2023

POU CALENT 

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





Després de la neteja i la rehabilitació realitzades l'any 2018, actualment, l'aigua del Pou Calent s'extreu a 65 metres de profunditat. Tot i que la temperatura pot patir lleugeres variacions, l'aigua es capta a uns 59º C i surt a l'exterior a una mica menys de 50º C. Actualment, la bomba extreu 5.000 litres per hora, però la veta permetria extreuren's fins a 90.000.

****************************************************************

Si hem de triar un lloc on viure, millor que tingui aigua calenta

L’aigua termal, a la Garriga, apareixia al voltant del carrer Banys, aproximadament entre la Carretera de l’Ametlla i els carrers de la Doma i Samalús. Però brollava de manera natural només al lloc ara ocupat per un bloc de pisos, al carrer Bnays,43.

Tot fa pensar que l’aigua termal de la Garriga es devia utilitzar des de molt antic. Han arribat a nosaltres nombroses notícies de troballes arqueològiques, sobretot d’època romana, en aquesta zona. Però no hi ha dades contrstades que permetin demostrar-ho. Només l’arqueologia, de mica en mica, ens podrà aclarir els dubtes.


Fragment de ceràmica atribuït a l'Edat del Bronze i recuperat de la deu d'aigua termal del pati de Can Caselles.

****************************************************************


L'aigua termal va començar a ser un negoci

No és fins al segle XIV que comencem a tenir notícies de l’ús i l’explotació de l’aigua termal. Famílies poderoses van obtenir els permisos per explotar comercialment l’aigua, construint “hospitals de banys”. Primer els Serra (rellevats pels Caselles) i després els Mallol van construir grans edificis al voltant de l’actual plaça de Santa Isabel que, quatre segles més endavant, encara eren algunes de les cases més riques de la Garriga. Si us acosteu a la senyalització que hi ha davant del número 41 del carrer Centre, ho podreu comprovar.

En Pere Mallol, per cert, va rebre el permís directament del rei Martí I (l’Humà), que l’any 1400 va fer una estada d’un mes a la Garriga per prendre-hi banys termals. Segur que el rei, per venir a la Garriga, va tenir en compte les propietats curatives de les seves aigües i, també, que l’estada en un lloc sota la seva jurisdicció, li sortia gratis.

El pati de Can Caselles segurament l’any 1881. Era l’únic edifici del poble amb un porxo sobre el carrer, demostrant, així, el seu caràcter singular. 

Foto cedida per Jaume Oliver.

****************************************************************

Quan el negoci de l’aigua calenta va transformar definitivament la Garriga

Entre l’Edat Mitjana i el segle XIX, sembla que l’ús de l’aigua termal va tornar a quedar reclòs, a poc a poc, a l’àmbit domèstic. Però, a meitat del segle XIX, la coincidència de diversos factors va fer que es produís una autèntica eclosió de balnearis. El sorgiment de la burgesia industrial, l’aparició de corrents higienistes que pontificaven les bondats de l’aigua termal i el fenomen de l’estiueig...Tot plegat fa que el negoci de l’aigua es multipliqui.

El Balneari Blancafort  va ser el primer d’aquests balnearis contemporanis. Però només en aquest tram del carrer Banys, al final del segle XIX, hi funcionaven fins a sis establiments. Al seu darrera, la Garriga rural es va començar a transformar en allò que és avui.


La galeria de banys del Balneari Blancafort  a la dècada de 1920.
Foto cedida per Víctor Krenn.

El menjador del restaurant del Balneari Blancafort durant el primer terç del segle XX. A tot l’establiment s’hi respirava luxe.

Foto cedida per Jaume Terricabres i Conesa

****************************************************************

L’accés públic a l’aigua termal no sempre ha estat tant limitat

Des de l’Edat Mitjana, els “hospitals de banys” que van aconseguir el permís per fer ús comercial de l’aigua termal tenien l’obligació d’acollir un determinat nombre de “pobres”. Era una mena de servei públic relacionat amb l’aigua termal. Amb el temps i la prosperitat dels negocis, però, aquestes famílies enriquides van deixar de prestar el servei. Va ser l’Ajuntament de l’aleshores qui va haver de vetllar per l’assistència a la gent que ho necessitava i per l’accés públic a l’aigua termal.

Al segle XIX encara hi havia alguna casa de banys popular allunyada del model exclusiu dels balnearis. I hi havia també fins a tres pous públics d’aigua termal, amb accés lliure per part de qualsevol persona, un des quals situat al mig de la plaça de Santa Isabel. Fins i tot, un carro portava aigua termal a aquelles cases que ho demanaven.


La Plaça de Santa Isabel, amb un dels seus pous públics d'aigua termal al mig, i amb Can Mallol al fons, abans de transformar-se en l'actual Can Raspall.
Foto cedida per Albert Benzekry i Fortuny.

****************************************************************

I els usos privats que en feia la gent del poble, tampoc 

També al segle XIX, més de cinquanta cases disposaven d'accés privat a l'aigua termal. Moltes tenien  un pou propi dins del seu terreny i d'altres tenien mines que els eien arribar l'aigua des de pous veïns. Alhora, hi havia una complexa xarxa de canals i conduccions que distribuïen l'aigua termal entre les cases d'aquesta zona de la Garriga.

Gaudir a casa d’accés a l’aigua termal era, és clar, un privilegi. Permetia rentar-se sense haver d’escalfar aigua i bullir els llegums amb, segons la tradició, la millor aigua possible. Per això, les torres d’estiueig que es van edificar prop d’aquesta zona, de seguida van fer-se construir els seus propis pous d’aigua termal. La burgesia no podia ser menys.

****************************************************************


El Pou Calent és fruit de la lluita per l'ús públic de l'aigua termal

Quan al segle XIX, la Garriga tenia tres pous públics d’aigua termal, aquest ja era conegut com a Pou Calent. Davant de les pressions dels balnearis, l’Ajuntament en va aconseguir preservar la servitud comunal, el servei públic. I és que el pou no era aquí on està ara, sinó dins del terreny que hi ha al seu darrere, de propietat particular, i s’hi accedia per un petit passadís.

Va ser l’any 1863 que l’Ajuntament va assegurar que no es pogués tancar l’accés públic al pou. Nou anys més tard, però, la propietat va demanar traslladar el pou arran de carrer, per poder tancar el passadís que entrava “a casa seva”.

L’Ajuntament ho va permetre, i aquest és el Pou Calent que ha arribat als nostres dies, construït l’any 1872, però amb la data de 1863, quan es va confirmar el seu ús públic.

Conté la representació més antiga que es coneix de l’escut municipal.


La processó de Corpus passant just pel tram de carrer on hi ha el pou a la década de 1920.
Foto cedida per Lluís Cuspinera


El carrer banys a la década de 1910.
Foto cedida per Víctor Krenn

****************************************************************


A l'Edat Mitjana, l'aigua termal era una pota més del poder feudal

A l’Edat Mitjana, el feudalisme va suposar l’apropiació senyorial d’allò que, des de la desfeta de l’Imperi Romà, havien estat en bona part béns de la comunitat. No és el cas de les aigües, que van quedar en mans del poder polític.

Al segle XIV, quan hi ha els primers documents relacionats amb l’aigua termal i la Garriga, aquest poder era la monarquia, que atorgava els permisos per fer-ne ús.

Els negocis que van sorgir a aquesta època, però, poc tenien a veure amb els moderns balnearis. L’hospital de banys dels Serra era només una peça més d’un complex senyorial que aprofitava el tràfec del camí ral i que es dedicava a cobrar impostos de la pagesia de la rodalia. L’Església hi estava vinculada i en legitimava el negoci, fins i tot amb una capella avui ja desapareguda.


L'escut heràldic dels Caselles, dibuixat entre 1877 i 1878. Malgrat regentar un hospital de banys i tenir una activitat econòmica diversificada, l'escut només inclou una enclusa, que fa referència a la seva activitat principal, la farga.
Foto Jaume Oliver


El pati de Can Caselles (l'antic hospital de banys dels Serra) entre 1877 i 1881
Foto cedida per Jaume Oliver

****************************************************************

L'aigua, el sòl, el sol... el capitalisme pot convertir en negoci qualsevol cosa

El negoci dels balnearis , a la segona meitat del segle XIX, era molt pròsper. L'aigua era usada per les seves propietats medicinals i per oferir benestar a les famílies burgeses, amb una gran capacitat econòmica, que venien a pendre els banys a la Garriga i fer-hi una estada, sovint, a les habitacions que oferien els mateixos establiments. Es tracta, ara ja sí, d'empreses de serveis modernes, capitalistes.
Unes emnpreses que van aconseguir la declaració d'utilitat pública de les seves aigües i que, en benefici dels seus negocis particulars, van intentar acabar amb els usos comunals de l'aigua termal. No ho van aconseguir del tot. Però sí que van forçar que es regulés la quantitat i l'ùs de l'aigua que en podia fer la població.
Els interesos privats aconseguien sotmetre, en bona part, els públics. Els usos per les classes poderoses passaven per sobre dels de les classes populars.


Anuncis de Banys Martí (actual Termes la Garriga) i del Balneari Blancafort al programa de Festa Major de 1926. Eren negocis que oferien tota mena de comoditats i serveis.
Imatges cedides per la Fundació Maurí

****************************************************************


El negoci per davant de les persones

Els usos públics de l'aigua termal, a la Garriga, s'han anat diluint amb el temps. Actualment en resta, només, el Pou Calent. La major part de les cases amb pou termal, a les darreres dècades, han deixat de tenir aigua calenta, per la sobreexplotació que se n'ha fet en grans projectes.
Però ja al final del segle XIX prevalia aquesta mateixa lògica. El propietari de Can Terrers -Josep de Rosselló -,que llavors també ho era de l'antic hospital dels Caselles, el gran edific termal medieval de la Garriga, va fer-lo enderrocar. El Balneari Blancafort no va deixar passar l'oportunitat de comprar el nou solar i, amb ell, la deu d'aigua termal. I no només aixó; Joan Baptista Blancafort va casar el seu fill amb una de les filles del Sr.Rosselló i van presentar un avantprojecte conjunt per construir un balneari de grans dimensions, eliminant bona part del nucli medieval del poble. El negoci, es clar, és el negoci.



L'avantprojecte de macro establiment termal promogut pels Blancafort i els Rosselló. Ocupava tot l'espai entre el Passeig i els carrer Figueral, Banys i Mina. No se sap per quin motiu no va tirar endavant.
Fotos Lluús Cuspinera

*******************************************************************
Enllaços amb informacfió:

El pou està recolzat sobre la façana de la casa. Consta d'una obertura tipus finestral i una font a la part inferior. La finestra és de llinda i brancals de pedra, l'accés al buit del pou està protegit per una reixa. A la llinda hi ha gravada la data 18/63 i esculpit l'escut de la Garriga: al centre les quatre barres, la corona de municipi i les palmes del martiri de Sant Esteve, patró de la vila. A la part inferior, hi ha el brollador de coure que surt d'un sòcol de marbre de perfil sinuós, porta la inscripció: POU CALENT. L'aigua es decanta a dins d'una pica amb reixa integrada a nivell del terra.

Tot i que a la llinda hi diu 1863, el pou és anterior, ja que en les sessions municipals del mes de gener de 1863 s'iniciaren una sèrie de tràmits i plets per determinar si l'ús que en fa el veïnat constitueix o no una servitud comunal. L'any 1986 es va fer una restauració de la pedra, i es va col·locar un aplacat de pedra que emmarca el broc de sortida de l'aigua i també es va protegir la part posterior de la font.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16517

https://visitalagarriga.cat/ca/llocs-de-interes/el-pou-calent-i-les-aigues-termals

https://www.elrebostdelpoucalent.cat/

*******************************************************************

Darrere el pou actualment hi ha la botiga el Rebost del Pou Calent.














************************************************************
















































 















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada