Seguidors

dimarts, 7 de març del 2023

VIL·LA ROMANA DE CAN TERRERS

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






A finals del segle XIX, sota les alzines centenàries del bosc de la Xambonera, els i les excursionistes hi descobrien “restes d’un gran edifici format per nombroses cambres i apartaments, algun dels quals conservava fins i tot part de la coberta en forma de volta”. Era la vil·la de can Terrers que, a l’empara del bosc, encara era una construcció monumental.

Des de llavors, de la vil·la n’han sortit tot tipus de materials, alguns dels quals demostren l’opulència que devia tenir l’edifici original i la riquesa dels seus propietaris. Llàstima que molts d’aquests materials van aparèixer en excavacions sense control, i no en coneixem exactament la seva procedència, i que d’altres només en tenim la referència, però amb el temps han desaparegut.

D’entre els materials sorgits de can Terrers, destaquen sobretot un mosaic, datat al segle II d.C. que representa el rostre d’una dona amb un vel i que sembla que formava part d’una composició que representava les quatre estacions; un fragment d’una escultura que representa el déu Dionis jove, realitzada amb marbre de Tunísia; un fragment d’una estàtua masculina, del segle II d.C., elaborada amb marbre de Carrara (Itàlia); pintures murals, del III estil pompeià, datades entre els anys 24 i 45 d.C., que decoraven les parets d’algunes habitacions; ceràmiques de tot tipus, procedents d’Hispània, però també d’Itàlia, Àfrica i la Gàlia; anells i d’altres elements d’ornamentació personal ; fragments constructius de marbre; vasos de vidre que contenien ungüents per a la pell i que es feien servir per als banys.




La vil·la romana de Can Terrers: luxe, treball, negocis i explotació ens expliquen que passava aquí fa 2.000 anys.

Aquest es l’aspecte que devia tenir La Vil·la romana de Can Terrers ara fa 2.000 anys, al segle I de la nostre era. Les excavacions i investigacions que s’hi ha fet , i l’anàlisi d’exemples similars, han permès realitzar-ne aquest dibuix aproximat.

Ja ho veieu, sou a sobre de les restes del que es coneix com a “edifici dels contraforts”. El seu nom prové dels contraforts que aguanten el gran mur que tanca l’edifici pel costat de la carretera. Al segle I, fixeu-vos-hi, encara no hi eren. A l’espai on som, en aquell moment, probablement s’hi treballava, o s’hi emmagatzemaven productes ... O potser hi dormien part de les esclaves i esclaus que deien gairebé tota la feina de la vil·la.

I és que és evident que, per funcionar un complex com aquest, calia fer molta feina. Perquè es produïa per alimentar i proporcionar tot allò necessari a la família propietària i al personal que hi treballava, que segur era molt. I perquè també es produïa per guanyar diners, segons allò que l’imperi necessités.

Fa 2.000 anys, Can Terrers feia vi per a tot l’imperi. Però més enllà de la producció, a la vil·la també calia treballar molt per satisfer els luxes de la propietat, que ja veieu que disposava de uns banys calents privats i d’uns espais residencials majestuosos.

La vil·la de Can Terrers, 2.000 anys enrere, dominava aquest sector del territori. I el va dominar dins al segle V, quan va ser abandonada. De totes maneres, una vegada abandonada i fins a l’actualitat, ha estat sempre present en els canvis que ha sofert la zona. A vegades, les seves restes s’han convertit en la casa de persones que segur que no sabien res de l’imperi romà; a vegades, ha proporcionat els materials que es necessitaven per construir noves edificacions; també ha donat nom a masos medievals; fins a meitat del segle XX, ha format part d’un bosc majestuós; i avui, ens explica qui, quan i de quina manera vivia a la terra que trepitgem fa 2.000 anys.

La vil·la és només el primer pas dels 2.000 anys d’història que, a Can Terrers, pots fer en quatre passes.



























































***********************************************************






***********************************************************
Enllaç amb informació:

Important vil·la romana situada a la línia de la segona terrassa est del riu Congost, al sud del torrent de Malhivern, a 150 metres de Can Tarrés i de la capella de Sta. Maria del Camí. El jaciment es coneixia des de finals del s. XIX i havia estat espoliat en diverses ocasions. L'accés al jaciment s'efectua per la carretera N-152 de Granollers a La Garriga. Passat el punt quilomètric 36, la carretera travessa el torrent esmentat, el qual és paral·lel al camí veïnall anomenat també de Malhivern. Aquest, dóna accés directe a la part visitable del jaciment. Durant els anys setanta, Ricard Pasqual encapçalà unes campanyes que deixaren visitables els banys de la casa situats a l'extrem sud-oest. Per altra banda, l'agost de 1983, es realitzà una primera fase de delimitació del jaciment encomanada a Jordi Pardo i Albert Bacaria. La superfície arqueològica amb estructures supera els 3.500 metres. L'intèrval d'ocupació va d'un moment de fundació tardo-republicà fins a finals del segle V dC, amb possible perduració al segles VI-VII dC. Els materials localitzats abasten tots els tipus ceràmics d'aquestes fases, amb gran quantitat de materials de producció Nord Africana (terra sigillata Clara A, C i D). Durant la campanya de 1983, va aparèixer un fragment d'un vaset de ceràmica de producció coríntia. Aquesta vil.la presenta una forta activitat Baix Imperial que es pot estudiar arquitectònicament en dues subfases. La perduració medieval es soluciona amb el MasTerrés i Santa Maria del Camí. La vil.la té en l'actualitat els banys visitables amb APODITERIUM, FRIGIDARIUM, TEPIDARIUM i CALDARI. 1983 l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la iniciativa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, endegà una campanya de prospecció exhaustiva del jaciment, amb l'objectiu de delimitar l'extensió de la vil·la, precisar la seva cronologia i fer la planimetria de l'edifici dels banys. Entre els anys 1993 i 2004 es van dur a terme diverses campanyes de restauració i adequació destinades a recuperar les estructures excavades de l'edifici dels banys i del mur de contraforts i estructures annexes. L'any 1995 es va dur a terme una campanya de prospecció exhaustiva per delimitar l'extensió global del jaciment, determinar la zona de protecció i facilitar els tràmits de la declaració del jaciment com a Bé Cultural d'interès Nacional (BCIN). Per tal d'assolir una major eficàcia i precisió, es van combinar tres tipus de prospecció: geofísica, arqueològica (rases de prospecció mecànica) i superficial intensiva. Els anys 2002 i 2003 es van fer unes intervencions de control al mur de contraforts. Entre 2004 i 2005 es realitzà una actuació arqueològica per tal d'elaborar el Pla Director regulador de les futures intervencions al jaciment. Els treballs contemplaren la realització de 11 sondejos: 1 situat al sector edifici de contraforts, 7 situats al sector camp de conreu i 3 al sector aqüeducte. Es documentaren diverses estructures (retalls, bossades, forat de pal...) que es relacionen amb tasques agrícoles, així com fonamentacions de murs i restes de canalitzacions (claveguera). A la zona sud de la vil.la es van descobrir les restes de tres murs d'un gran edifici (ja detectat l'any 1995 en les prospeccions geofísiques). Sondeig 1: Es van posar al descobert tota una sèrie d'estructures positives (murs i una claveguera) i negatives circulars força arrasades. Sondeig 2: Petita estructura negativa circular. Sondeig 3: Fonaments d'un mur. Es van documentar 5 fragments de ceràmica africana de cuina i 1 fragment de TS. Sud Gàl·lica de la Graufesenque, que ens donen una cronologia aproximada per l'estrat, situada entre el segles I i II dC, tenint en compte que la rasa de fonamentació d'aquest mur retallava l'estrat, ens dóna un terminus post quem, com a mínim del segle II dC, per a la seva construcció. Una possible canalització. Negativa sense determinar. Sondeig 4: Fonaments de tres murs i diverses negatives. La ceràmica recuperada dona una cronologia, com a mínim, de meitat del segle II dC. Sondeig 5: Fonaments de murs. Els fragments de ceràmica recuperats en aquests estrats ens donen una cronologia, com a mínim, compresa entre els segles I i II dC. Sondeig 6: No hi van aparèixer estructures significatives, els materials recuperats eren molt nombrosos i donaven molta informació de caire cronològic, a partir de la meitat del segle II dC. Sondeig 9: Restes d'un mur i diverses negatives. Sondeig 11: Estructura de planta rectangular documentada en la intervenció de 1995. Diversos murs, negatives i dipòsits revestits d'opus signinum. El material ceràmic recuperat en l'excavació d'aquests estrats ens dona un terminus post quem del 360 dC. Els materials recuperats corresponen, a més de fragments de recipients ceràmics, a restes de material constructiu (morter de calç, opus signinum, fragments d'estucs amb pintures parietals). La valoració de les dades obtingudes en aquests sondejos i de la informació recopilada d'intervencions anteriors, ha permès precisar diverses fases de la dinàmica d'ocupació del jaciment. - Fase de fundació de la vil.la: segona meitat segle I aC-inicis segle IdC. - Construcció de l'edifici de banys i l'edifici de contraforts: segle I dC. - Desenvolupament de tasques agrícoles: segles II-III dC. - Petites reformes arquitectòniques a l'edifici dels banys i als dipòsits: segles III-IV dC. - Abandonament definitiu de l'edifici dels banys: segle IV dC. - Construcció d'un nou edifici (a la zona de conreu): segle IV dC. - Abandonament definitiu de la vil.la: segona meitat del segle V dC. En les parts conservades de l'aqüeducte s'han pogut constatar reparacions i modificacions fetes en època medieval i moderna. Es tracta d'una construcció que fa uns 39 m de longitud per uns 0,90 m d'amplada, conservant, a la part mitja del torrent una alçada d'uns aproximadament 5 m. A la part superior conserva les restes de la canalització que transportaria l'aigua de nord a sud. L'any 2006 durant les obres d'urbanització dels entorns de la masia de can Terrers, a una zona propera a la capella de Santa Maria del Camí, pertanyent a dita masia, fetes sense seguiment arqueològic, el tècnic de cultura municipal observà que en una rasa havien aparegut possibles restes antròpiques que es podien relacionar amb els jaciments coneguts de la zona. Es tractava de dues inhumacions de cavalls de la pròpia masia; un col·lector encara en funcionament i una estructura de difícil interpretació degut a la parcialitat de la seva excavació, però que es podria tractar d'un rebaix folrat amb murs construïts amb la tècnica del paredat, per tal de contenir les terres de la zona de l'era i drenar les aigües de la pluja o d'altre origen per evitar que entressin a la masia, canalitzant-les cap al torrent de Malhivern. L'any 2011 es realitzaren tasques de conservació i restauració de la vil·la, actuant sobretot en els murs, les banyeres i sales de banys, els paviments i la canal. Cal dir que a l'estar a l'aire lliure, la vegetació que creix dins el jaciment malmet amb molta intensitat les estructures. L'any 2013 es varen realitzar tasques de conservació i restauració al jaciment, ja que, degut que al estar les restes a la intempèrie, es veuen afectades per les inclemències del temps, la proliferació de vegetació, incrustacions de terres, caus de petits animals i d'insectes i alguns actes vandàlics que afavoreixen la degradació del jaciment. Per aquest motiu, un cop analitzades les patologies i degradacions que sofria el jaciment, s'ha procedit a dur a terme les actuacions necessàries per minvar els processos de degradació i garantir la conservació de les restes. L'any 2014 es van realitzar una intervenció preventiva per consolidar i netejar les estructures de la vil·la i fer possible la seva obertura al públic. L'any 2015 es va dur a terme una intervenció arqueològica que va consistir en la neteja i la consolidació de les estructures arqueològiques, ja que hi havia parts que presentaven risc de despreniment. L'any 2016 es va dur a terme una intervenció arqueològica que va consistir en la neteja i consolidació de les estructures que presentaven més degradació, i també es va centrar en adequar els espais perquè siguin més comprensibles.

***********************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.lagarriga.cat/la-garriga/equipaments/villa-romana-de-can-terrers

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16593

http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2009/12/la-villa-romana-de-can-terrers.html

https://visitalagarriga.cat/ca/llocs-dinteres/la-villa-romana

https://cdh.lagarriga.cat/contingut/la-villa-romana-de-can-terrers

https://www.catalunya.com/villa-romana-de-can-terrers-17-16003-418?language=ca

***********************************************************





































































































































 


























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada