Seguidors

dimecres, 29 de març del 2023

RUTA LITERÀRIA DOMÈNEC PERRAMON i TORRUS

ARENYS DE MUNT - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


 (Canet de Mar 20 de maig de 1906 - Londres 1 de febrer de 1976)

Els primers anys

Va néixer a Canet de Mar. De ben petit, però, la seva família es traslladà a Arenys de Munt, poble que Domènec considerà per sempre més el seu poble. De formació literària autodidacta, ja que Domènec havia estudiat "Comptabilitat en comerç" i "Tecnologia de teixits", la poesia bullia dins del seu esperit inquiet i, en plena efervescència juvenil, començaren a brollar els primers poemes amarats de sentiment i de passions amoroses.

Domènec compartí els ideals de llibertat, dignitat i catalanitat de la generació republicana i, en coherència amb el seu ideal, es va fer militant de la Unió Socialista de Catalunya, partit que actuà en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya. Immers en l'ambient cultural de l'època, actuà com a director teatral, publicà la revista "El porró", col·laborà en nombrosos diaris i revistes i es lliurà plenament al conreu de la poesia. Des de l'any 1929 començà a rebre premis en diferents certàmens literaris.

Segona República Espanyola

L'any 1935 entrà com a funcionari en el Departament d'Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Passà a residir a Barcelona, amb un contacte constant amb els seus amics barcelonins (Josep Cañas, Cecília Gubert, Salvador Perernau, Roser Coscolla…). Amb l'esclat de la guerra, el juliol de 1936 fou traslladat al Departament de Defensa. L'any 1938, des de la Secció de Premsa del Quarter General de l'Exèrcit de l'Est, s'encarregà de la redacció de "El combatiente". Poques setmanes després iniciava el camí dolorós de l'exili.

Exili a Londres

Després de passar unes setmanes agòniques al camp de refugiats de Sant Cebrià d'on aconseguí sortir gràcies al British Committee for Spanish Relief i entrà a Anglaterra el març de 1939. La relació amb els exiliats catalans en territori anglès fou intensa i Domènec participà en les reunions del Consell Nacional de Catalunya, celebrades a casa de Josep Maria Batista i Roca l'any 1940.

Enyorat en tot moment de la seva pàtria catalana, la vida a l'exili fou molt dura. Després d'uns primers mesos més o menys agradables sota la protecció del diputat laborista Lord Farrington i posteriorment, a la llar de la cirurgiana Dorothy Collier, Domènec canvià de residència i de feines en nombroses ocasions, amb una gran inestabilitat econòmica i patint un cert rebuig com a immigrant, havent de treballar en un hotel. Des de la capital anglesa, el nostre poeta col·laborà amb la BBC, com a traductor d'obres de teatre i documentals, en les seves emissions per a l'Amèrica llatina. L'any 1943 va conèixer Brenda Hudson, la persona que a partir d'aquell moment donà sentit a la seva existència i la força per viure en un món estrany. Brenda fou el suport emocional del poeta dins del silenci roent de l'exili.

Després d'uns mesos internat a l'hospital, va morir a Londres l’1 de febrer de 1976. Brenda Hudson volgué que el seu cos reposés en el cementiri d'Arenys de Munt.

*********************************************************

Domènec Perramon i Torrus

Poeta i Mestre en Gai Saber. De ben petit, la seva família es traslladà a Arenys de Munt, un poble que el poeta sempre considerà el seu poble.

L’any 1932, el jove poeta irrompé amb força en els Jocs Florals de Barcelona amb el poema La pau dels silencis, que va merèixer la Viola d’Or i Argent. Des d’aquells moments, l’allau de poemes guardonats no tingué aturador. Un profund lirisme i una gran pulcritud estètica traspuen en totes les seves composicions. Domènec ha estat definit com el “poeta de l’elegància”.

El gener de 1939, carregat amb una motxilla farcida dels seus poemes, emprengué el camí de l’exili. Fou internat al camp de Sant Cebrià de Rosselló. Gràcies al Comitè Britànic d’Ajut als Refugiats pogué marxar cap a Anglaterra. Domènec portà sempre clavat al pit l’enyorança del seu poble i de Catalunya. Morí a Londres l’1 d febrer de 1976. Les seves restes reposen al cementiri d’Arenys de Munt.

PETIT MÓN QUOTIDIÀ 

Ens lleguen una tristesa

el sants i els ocells de pas;

que el nostre vol és escàs,

i lluny la terra promesa.

Les neus totals de puresa,

En un descens molt lent són.

Doncs, l’escalf d’un petit món

endolceixi la tristesa.

Si la rosa té defesa

La vida fora del tany,

Un llibre li alleuja el dany

amb un pol·len de tristesa...

Petit món quotidià:

Obre’ns, amb Amor, la mà.

*********************************************************

Consagració com a poeta

La família Perramon es traslladà a Arenys de Munt ja que el pare aconseguí la feina de primer tècnic de l’empresa Sobrino de Francisco Guasch. Des de ben jove, Domènec participà activament en la vida cultural del poble. Amb una formació literària autodidacta, obsequiava tothom amb poemes i dibuixos.

Domènec mantingué una estreta relació amb la generació republicana d’Arenys de Munt i, al seu caliu, el poeta s’anà modelant políticament. Es feu militant de la Unió Socialista de Catalunya, un partit amb qui compartí la seva ideologia catalanista i republicana.

Des de 1930, passà a residir a Barcelona. L’ambient bohemi i literari de la capital catalana fascinà el poeta. L’any 1934 aconseguí una plaça de funcionari de la Conselleria d’Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Al mateix temps, anava rebent nombrosos premis i guardons.

CLIXÉ DEL PORT DE BARCELONA 

La ciutat té una fatiga

en el port, cada ponent,

quan el bleix marí s’abriga

d’una boira sangonent

que pels pals s’entortolliga

com un vel d’enyorament

mentre les veles mustiga

el besar del sol rogent.

Més tard, neden les mirades

de les naus, emmirallades

en els ulls del port amic.

I quan el clou les parpelles,

brilla un triangle d’estrelles

en el front de Montjuïc.

(Barcelona, 1933)

*********************************************************


Guerra i exili

El novembre de 1936 Domènec Perramon fou traslladat al Consell de Sanitat de Guerra. A començament de febrer de 1939, travessà la frontera i fou internat en el camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, on la malaltia el dugué al caire d la mort. La intervenció del Comitè Britànic d’Ajuda als Refugiats aconseguí el seu trasllat cap a Anglaterra el mes de març de 1939.

La vida a Anglaterra per a un refugiat estranger no fou gens fàcil. En plena guerra mundial, l’any 1943, conegué Brenda Hudson, amb qui mantingué una fonda relació que culminaria, anys més tard, amb el seu matrimoni. Des del dolorós exili, Domènec era guardonat en els Jocs Florals de la llengua catalana. El reconeixement definitiu arribà amb els Jocs Florals de Buenos Aires (1941), amb la consecució dels tres premis i la consegüent distinció com a Mestre en Gai Saber. D’altra banda, amb els treballs que li encarregà la BBC, Domènec traduí al castellà diverses obres de teatre d’autors clàssics i contemporanis que eren radiades per a l’Amèrica llatina.

CONREUS ANTICS 

He sospirat, en gris, tantes vegades,

que em cam tornar-me font de nous sospirs.

Enyor d’amors: ja rep, la vena exhausta,

la saó intensa del meus temps més trist.

L’arrel profunda té una veu secreta

que va a la for per entranyats camins.

La terra d’ara també és terra meva

perquè ella és dona a mos conreus antics.

Hi sento exemples de ginesta viva,

d’aires de mel que respirava ahir,

i hi penso la tendresa amb què em cenyien

els braços de la mare, en dar-me el pit.

Si en revenen alens de l’edat blanca,

si com d’adolescent tinc el respir,

si em torna el toc de llum del meu paisatge,

senyal que meno bé els conreus antics...

La grisor és vasta i la jornada lenta:

No hi ha vedrunes entre dia i nit.

Però amb fidelitat clavo la rella

D’aquesta arada que és l’enyor que dic.

Transparento la tasca amb les fatigues

que em són corona d’aigua de delits,

i el batec de ma sang diu com germina

la sement pura dels conreus antics.

Repòs no em cal. Que si la feina és aspra,

jo he nascut en la llum d’aquell país

on la ferre dels cirerers en flames

dringa en la gorja dels ocells petits.

I si ara compto llunes adormides

i hores de boira sota ponts de risc,

la pell ja em té frisança d’alegries

perquè prosperen els conreus antics.

Prepara els braços, dolça amiga meva.

Mare: altre cop pareu-me taula i llit.

Que així que hauré premut la nit darrera,

tindré crits d’alba pel retorn feliç.

L’íntima arrel ja florirà en veu alta;

i, entre àuria pols d’assolellats camins,

mon cor vindrà a collir la fruita casta

que han de donar-me els meus conreus antics.

(Eaton Hastins, abril de 1939)

*********************************************************


Exili, mort i retorn

L’any 1975, després de la mort del general Franco, Domènec Perramon començà els preparatius per tornar a Catalunya. Al final d’aquell mateix any, però, fou diagnosticat d’una greu malaltia. Domènec Perramon va morir l1 d febrer de 1976.

La seva vídua, Brenda Hudson, prengué la decisió de retornar el poeta a la seva estima pàtria. Domènec Perramon fou enterrat al cementiri d’Arenys de Munt, al mateix nínxol on reposaven les restes de la mare.

L’any 1977, l’editorial Curial publicà l’Antologia poètica del nostre poeta. L’any 1998, veié la llum la Nova antologia poètica. Aquell mateix any, fou acordat que l’Institut d’Ensenyament Secundari d’Arenys de Munt portés el nom de Domènec Perramon.

 EL VIATGE 

Les llàgrimes de la nit,

amb un dring fi, com de plata,

van caient al rierol

que s’esmuny entre els pollancres.

La boirina del torrent

s’esfilegassa en les canyes...

ai, quin lligam pel meu cor,

els cabells blancs de la mare.

En la neu dels seus cabells

rossinyols d’amor niaven;

i avui em sento enyorós

d’antigues cançons de falda.

La mare, abans de morir,

em digué: “Pren una barca

 d’ideals. Fes-te a la mar,

timoner de l’esperança”.

D’aures d’amor pressentit

serà tan àgil la barca,

que tindrà, alleujant-li els rems,

un sostingut batre d’ales.

Navega totes les nits

amb set d’estrelles a l’ànima.

El teu destí et menarà

A una platja blanca, blanca,

i a l’arena de platí

vindrà l’estrella més alta

a fer-te, d’un bes al front,

príncep del més pur viatge.

Porta el meu record amb tu,

ben clar, que l’estrella sàpiga

que en el fervor del teu vers

encara és viva la mare.

Quan li hauràs parlat de mi,

ja podràs dir-li: “Germana”.

El bes d’una estrella viva

és el guardó del viatge.

(1937)

*********************************************************

L'Arxiu Domènec Perramon a Can Borrell

L’any 1998, Brenda Hudson va fer donació de tot el llegat de Domènec Perramon al poble d’Arenys de Munt. Amb aquest gest, Arenys de Munt recuperava el cos i l’esperit del poeta. Avui l’Arxiu Domènec Perramon està ubicat en una dependència de Can Borrell i resta custodiat pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt.

Can Borrell, una masia del darrer quart del segle XVI, és avui la seu de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt, del Centre d’Estudis Museu Arxiu d’Arenys de Munt, de l’Arxiu Històric Municipal i de l’Arxiu Domènec Perramon.

A POC A POC 

A poc a poca admirarem la posta

davall un cel de roses i de foc.

El sol morent a l’horitzó s’acosta

a poc a poc.

Una grana pau s’estén per la contrada.

L’alquímia de l’hora, amb màgic toc,

Trasmuda en or penyal i serralada

a poc a poc.

En el camí que mena a la masia

No hi trobarem cap còdol ni cap roc;

el peu, però, hi va com cada dia:

a poc a poc.

Ve, gansoner, un bou que mai no arriba

-ungla calmosa que no es mou del lloc-

tot i que el jaio, inconscient, l’abriva

a poc a poc.

Passarà un ruc que ve del seu ofici

com en represa habitual d’un joc,

movent el cap sens ombra de desfici,

a poc a poc.

El marge brusc ens posarà a la vista

un ginestell tot esquitxat de groc

que es va marcint com una dama trista:

a poc a poc.

L’heura d’un om té clapes d’agonia,

i al rieral es vincla algun aloc

que va perdent el blau i l’alegria

a poc a poc.

Tot tanca pietosament la boca

i no s’aixeca cap soroll enlloc;

només l’ocell tardà piula i s’ajoca

poc a poc.

Ara ja som a dintre de la casa

i el record del defora és com un floc.

El caliu de la llar consum la brasa

poc a poc.

A poc a poc la nit son vel atansa.

Les lloques diuen llur carrer “cloc-cloc”.

I el son ens besa, tot descabdellant-se

a poc a poc.

(Arenys de Munt,1929)

PARAULA i LLUM 

Les albes fines vindran

amb un tremolor de lliris

quan en el meu cel d’infant

neixin els colors de l’iris...

Àngel petit, obre el cant;

àngel petit no te’m giris:

que en el flamareig dels ciris

pòl·lens verges es desfan

perquè, quan amb mi sospiris,

rebem un perfum ben sant.

Tu que has vingut del retaule

dels astres i els serafins

acompanya’m a la taula

del pulcres convits divins,

perquè trobi la Paraula

i la Llum dels meus camins.

(Estiu de 1934)

*********************************************************

Himme dels catalans

Tenim la sang per abrandar la vida,

tenim l’amor per posar foc al cant,

i el foc d’amor d’aquella veu que ens crida

perquè lluitem per la Pàtria gran.

Els catalans sentim la primavera

Eternament encesa dintre el pit

amb el florir roent de la Bandera,

el drap barrat que l’odi ha perseguit.

Quatre camins de pàtria i de grandesa

vermells de sang damunt d’un fons daurat.

Quatre camins units en la proesa

d’obrir el camí de nostre llibertat.

Si aquest camí algú el sembrés d’espines

per esquinçar el peu de tants germans,

sobre el traïdor, com ones gegantines,

avançarà l’allau dels catalans.

L’opressió, les reixes, les cadenes

no han esborrat l’empremta racial

perquè lliguem amb un lligam de venes

el gest del braç i el gest de l’ideal.

I del record que punxa i que castiga

totes les hores d’un passat cruel,

ens ve l’impuls que ens lleva la fatiga

i ens posa el pit més fort i més rebel.

Perquè ha estat viu l’esquinç de la ferida,

perquè hem tingut el cor tant torturat,

la sang i el foc, l’alè de nostra vida

el posarem davant la Llibertat.

I morirem, si és que la Pàtria ho mana,

tot abraçant el drap vermell i groc,

perquè som fills de terra catalana,

i els Catalans no s’han rendit enlloc.

*********************************************************

Can Borrell







Cementiri d'Arenys de Munt on està enterrat Domènec Perraom i Torrus



*********************************************************
Enllaços amb informació:




*********************************************************










 

 


 

















 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada