PORTAL, MUR DE LA PABORDIA i RECINTE MEDIEVAL
VILADAMAT - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIV
Descripció:
Situades dins del nucli urbà de la població de Viladamat,
a l'extrem nord del barri antic, adossades a la banda de llevant de l'església
de Sant Quirze. Es tracta de les restes conservades de l'antic edifici de la
Pabordia, antiga casa en la que habitava el paborde del monestir de Sant Pere
de Rodes. L'any 1994 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva
que va permetre la delimitació de l'antic edifici, els límits del qual
coincidien amb els del solar, a excepció de l'angle sud-oest, ocupat per la
posterior edificació de l'església. S'exhumaren restes de parets mestres i parets
interiors que confirmaven que es tractava de les restes d'un edifici, del que
s'han definit dues fases constructives. En concret s'ha conservat un dels
portals de la construcció, integrat en un tram de mur adossat a la part central
de l'absis de l'església. Per la cara sud, el portal és d'arc de mig punt
adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats. Per la cara nord,
en canvi, l'obertura és d'arc rebaixat bastit amb pedres desbastades. La resta
del parament, d'uns quatre metres d'alçada, està construït amb pedres sense
desbastar, de diverses mides, lligades amb morter. Per la banda de llevant del
portal, delimitant el recinte ocupat actualment per la plaça i resseguits per
les construccions actuals, s'observen restes d'altres murs que havien format
part de l'edifici original, els quals permeten intuir una planta més o menys
rectangular. Es conserva, tot i que força arrasat, el mur de migdia de
l'edifici, de la mateixa factura que el mur del portal, i la cantonada sud-est
de la construcció, bastida amb carreus de pedra desbastats, amb algunes
refeccions fetes amb maons. S'observen dues alineacions estructurals més, a les
bandes de llevant i tramuntana, tancant el perímetre de la plaça i,
probablement de l'edifici original. El seu estat de conservació és molt dolent,
està molt arrasat. Tot apunta que l'edifici va ser aprofitat com a pedrera per
fer església i algunes cases de la vila. Des de finals segle XX-principis segle
XXI està ocupat per una plaça pública amb un parc infantil.
Notícies històriques:
Es tracta de les restes de l'antiga casa del paborde,
palau on residia l'administrador del senyor feudal del lloc, l'abat del
monestir de Sant Pere de Rodes. A mitjans dels anys 90 es van realitzar unes
curtes campanyes d'excavacions arqueològiques amb la finalitat de conèixer les
restes de l'antic edifici abans de convertir l'espai en un parc públic. L'excavació
va permetre comprovar l'existència del castell o casa fortificada de la
pabordia, així com poder datar de forma més fiable el seu moment de
construcció. Per les restes arqueològiques recuperades, s'ha donat una
cronologia no anterior al segle XIV, com a màxim, de les darreries del segle
XIII. El seu moment d'amortització es coneix d'una forma força precisa ja que
l'edifici va quedar destruït en motiu de la repressió després de la batalla de
Viladamat al 1467, quan el poble va donar refugi al príncep Ferran d'Aragó,
durant la Guerra Civil catalana. Al greu deteriorament de l'edifici també es va
sumar l'ús com a pedrera per a la construcció dels diferents habitatges del
mateix poble, tot reaprofitant els carreus ben treballats de l'edifici. El primer
en interessar-se en l'estudi de la Pabordia de Viladamat fou J. Caussa (1964 i
1965). L'any 1994, en motiu de la cessió de la meitat d'aquest solar a
l'ajuntament per tal d'obrir un carrer i enjardinar la zona, atès que la
tradició situava l'antiga pabordia en aquest indret, es va decidir efectuar una
intervenció arqueològica preventiva. La superfície excavada fou d'uns 150 m2 i
va permetre la delimitació de l'antic edifici, els límits del qual coincidien
amb els del solar, a excepció de l'angle sud-oest, ocupat per la posterior
edificació de l'església. També s'exhumaren restes de parets mestres i parets
interiors que confirmaven que es tractava de les restes d'un edifici, del que
s'han definit dues fases constructives. Possiblement no es tractava d'un recinte
fortificat en el sentit estricte, ja que serien les mateixes cases, que per la
part exterior tancarien el conjunt. El material arqueològic exhumat durant
l'excavació està format per alguns materials, possiblement provinents de la
vil·la romana dels Tolegassos, la qual se sap que es va utilitzar com a pedrera
en època medieval, així com materials arqueològics de finals del segle XIII
fins el segle XV. Principalment es tracta de ceràmiques vidrades dels segles
XIII i XIV, estris de ferro, una aixada, una espasa, un ferro de llança i
plaques d'esquist i pissarra que correspondrien a part de la teulada. El final
de la Pabordia, durant aquest segle XV, molt possiblement té a veure amb la
batalla de Viladamat entre les tropes del Duc de Calàbria i les de Joan II i el
príncep Ferran, el 21 de novembre de 1467.
Cronologies: Medieval
Baixa Edat Mitjana / Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1492 )
Tipus de jaciment: Edifici religiós altres
Descripció:
El jaciment està ubicat en el solar adjacent a la part
nord-est de l'església parroquial de Viladamat. Actualment està ocupat per una
plaça pública amb un parc infantil. Antiga casa en la que habitava el paborde
del monestir de Sant Pere de Rodes. El primer en interessar-se en l'estudi de
la Pabordia de Viladamat fou J. Caussa (1964 i 1965). L'any 1994, en motiu de
la cessió de la meitat d'aquest solar a l'ajuntament per tal d'obrir un carrer
i enjardinar la zona, atès que la tradició situava l'antiga pabordia en aquest
indret, es va decidir efectuar una intervenció arqueològica preventiva. La
superfície excavada fou d'uns 150 m2 i va permetre la delimitació de l'antic
edifici, els límits del qual coincidien amb els del solar, a excepció de
l'angle sud-oest, ocupat per la posterior edificació de l'església. També
s'exhumaren restes de parets mestres i parets interiors que confirmaven que es
tractava de les restes d'un edifici, del que s'han definit dues fases
constructives. Possiblement no es tractava d'un recinte fortificat en el sentit
estricte, ja que serien les mateixes cases, que per la part exterior tancarien
el conjunt. El material arqueològic exhumat durant l'excavació està format per
alguns materials, possiblement provinents de la vil·la romana dels Tolegassos,
la qual se sap que es va utilitzar com a pedrera en època medieval, així com
materials arqueològics de finals del segle XIII fins el segle XV. Principalment
es tracta de ceràmiques vidrades dels segles XIII i XIV, estris de ferro, una
aixada, una espasa, un ferro de llança i plaques d'esquist i pissarra que
correspondrien a part de la teulada. El final de la Pabordia, durant aquest
segle XV, molt possiblement té a veure amb la batalla de Viladamat entre les
tropes del Duc de Calàbria i les de Joan II i el príncep Ferran, el 21 de
novembre de 1467. El seu estat de conservació és molt dolent. Està molt
arrasat, la roca del substrat geològic apareix de seguida. Havien desaparegut
els nivells de circulació i dels paviments. Tot apunta que l'edifici va ser
aprofitat com a pedrera per fer església i algunes cases de la vila.
***********************************
A la publicació de Josep Casas i Genover - Viladamat, Quaderns de la Revista de Girona diu:
La tradició i la memòria històrica ha conservat des de l'Edat Mitjana el topònim de la Pabordia per designar un solar situat al costat de l'església parroquial, erm, abandonat i durant molts anys ple de brutícia, fins que el1994 s'hi van poder fer les primeres excavacions arqueològiques per intentar recuperar les restes del que havia estat l'antiga casa forta del nucli medieval de Viladamat.
El record de la Pabordia, la casa del paborde del monestir de Sant Pere de Roda, de qui depenia Viladamat, es mantingué viu i fou recordat en diversos estudis locals dels anys 1964 i 1965, del Sr. Jaume Caussa, en què es arrejava la tradició, notícies orals, estudis del segle anterior i informacions disperses que ajudaven a elaborar una petita història del Viladamat medieval.
L'excavació del solar, part del qual acabava de passar a domini municipal, va permetre comprovar l'existència del castell o casa fortificada de la Pabordia i, sobretot, poder datar de manera més o menys fiable la seva construcció i posterior destrucció. La destrucció es coneixia de manera força precisa, ja que fou motivada per la repressió que va venir poc després de la batalla de Viladamat, la tardor-hivern del 1467, quan el poble va donar refugi al príncep Ferran d'Aragó, durant els fets de la Guerra Remença.
Es va poder comprovar que la casa havia sofert una destrucció considerable en els anys posteriors al seu enderrocament, segurament per la seva utilització com a pedrera, de la qual s'extreien carreus ben tallats per construir altres cases del poble o l'actual església parroquial, adossada i en part edificada sobre els fonaments de la Pabordia.
El material arqueològic tampoc tenia gaire pes específic. Alguns bocins de ceràmiques vidriades dels segles XlII i XIV, estris de ferro, una aixada, una espasa, un ferro de llança, i poca cosa més, a part d 'un nombre considerable de plaques d'esquist i pissarra que haurien caigut de la teulada.
Tot plegat assenyala una data de construcció de l'edifici que no sembla anterior al s. XIV (de les darreries del s. Xlii, com a màxim). No obstant, cal tenir en compte que la superfície excavada es limitava a un angle de l'edifici que possiblement correspon a menys d'una quarta part del conjunt. Però tot plegat constitueix un document més que permet una aproximació a la història del poble durant l'Edat Mitjana. Evidentment, amb aquestes informacions no es podrà reconstruir la història de Viladamat en època medieval, ja que la major part de les qüestions pendents d'aclarir encara queden sense resoldre.
La planimetria del nucli en aquell primitiu sector permet restituir amb força precisió els límits de l'antic recinte clos. No és segur que es tractés d'un recinte emmurallat en sentit estricte, sinó que serien les mateixes cases les que formarien una àrea fortificada delimitada al seu entorn per un fossat, recordat fins fa pocs anys en el topònim de les Valls, amb el qual era conegut el carrer que l'envoltava pel nord i per llevant. A l'oest hi ha un altre nom prou significatiu: el carrer Nou. Es el nom que habitualment solia donar-se als carrers que s'obrien fora muralla.
El traçat i distribució interior del nucli medieval, tot i que ha sofert algunes variacions en el decurs dels anys, encara es pot resseguir força bé gràcies als cadastres. Totes les propietats estan arrenglerades a un i altre costat del carrer principal, el carrer Major. Malgrat les alteracions sofertes durant quasi sis-cents anys, es pot veure aquesta distribució rectilínia observant de nord a sud els límits de propietats.
També és la zona on s'edificaren les cases més notables del
poble. Són construccions dels segles XVI i XVII amb magnífics portals dovellats
i finestrals, en alguns dels quals es poden veure escuts d'armes.
**********************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5046
**********************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada