CAN FORTUNY
casa al carrer Verge dels Socors,5 - Hostalric - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segles XVII // XX
Descripció:
Edifici entre mitgeres,
situat al nucli urbà d'Hostalric, al carrer Verge dels Socors número 5.
La casa, amb petit soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, està cobert per una teulada a doble vessant desaiguada a la façana principal i posterior, amb el ràfec d'una filera d'arquets i una filera de teules col·locades a manera de canal que recullen l'aigua de la pluja i desaigüen al carrer a través d'una canal adossada a l'eix central de la façana.
A la planta baixa, trobem el portal d'entrada en arc de llinda formada per dovelles de pedra numulítica. Els brancals del portal estan fets de carreus de pedra numulítica. Una porta amb dos batents tanca el portal. Quan el portal està obert, trobem una porta lleugerament avançada a l'interior (de treball de forja i vidre) que permet que l'entrada sigui un porxo. Al costat dret del portal d'entrada, dues finestres. La finestra superior, té linda monolítica (de pedra numulítica), brancals de carreus de pedra numulítica i ampit de pedra també de pedra numúlitica. La finestra que hi ha dessota seu, aprofita l'ampit com a llinda, i té brancals de carreus de pedra i ampit també de pedra numulítica. Totes dues finestres estan protegides per una reixa.
Al primer i segon pis, trobem dues finestres a cada pis, col·locades seguint el mateix eix. Les finestres tenen llinda monolítica (de pedra numulítica), brancals de carreus de pedra numulítica igual que l'àmpit que està fet de la mateixa pedra. Uns porticons amb llistons de fusta pintats de color blanc tanquen les finestres.
Una cornisa dentellada separa el segon pis de les golfes.
A les golfes, cinc obertures en arc de mig punt, algunes de les quals estan tancades amb maons (la primera, la quarta i la cinquena contant des del costat esquerre), i les altres queden tancades per porticons amb llistons. La segona finestra (contant des de l'esquerra) és més alta que els altres finestres.
El mur de la façana és de maçoneria, i a les golfes està arrebossat i pintat. Una cadena cantonera de carreus de pedra reforça les cantonades.
A l'interior, a la planta baixa hi havia hagut un trull de vi, ara desaparegut, però es conserva més o menys part de l'estructura que suportava la mola i altres elements del trull. Un tram de la muralla es troba dins la casa a la planta baixa. També hi ha un accés (tancat) a la planta baixa, que portava a una de les mines de la vila. Algunes de les sales de l'interior de la casa, conserven els frescos originals que decoren les parets, així com també mobiliari original.
La casa, amb petit soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, està cobert per una teulada a doble vessant desaiguada a la façana principal i posterior, amb el ràfec d'una filera d'arquets i una filera de teules col·locades a manera de canal que recullen l'aigua de la pluja i desaigüen al carrer a través d'una canal adossada a l'eix central de la façana.
A la planta baixa, trobem el portal d'entrada en arc de llinda formada per dovelles de pedra numulítica. Els brancals del portal estan fets de carreus de pedra numulítica. Una porta amb dos batents tanca el portal. Quan el portal està obert, trobem una porta lleugerament avançada a l'interior (de treball de forja i vidre) que permet que l'entrada sigui un porxo. Al costat dret del portal d'entrada, dues finestres. La finestra superior, té linda monolítica (de pedra numulítica), brancals de carreus de pedra numulítica i ampit de pedra també de pedra numúlitica. La finestra que hi ha dessota seu, aprofita l'ampit com a llinda, i té brancals de carreus de pedra i ampit també de pedra numulítica. Totes dues finestres estan protegides per una reixa.
Al primer i segon pis, trobem dues finestres a cada pis, col·locades seguint el mateix eix. Les finestres tenen llinda monolítica (de pedra numulítica), brancals de carreus de pedra numulítica igual que l'àmpit que està fet de la mateixa pedra. Uns porticons amb llistons de fusta pintats de color blanc tanquen les finestres.
Una cornisa dentellada separa el segon pis de les golfes.
A les golfes, cinc obertures en arc de mig punt, algunes de les quals estan tancades amb maons (la primera, la quarta i la cinquena contant des del costat esquerre), i les altres queden tancades per porticons amb llistons. La segona finestra (contant des de l'esquerra) és més alta que els altres finestres.
El mur de la façana és de maçoneria, i a les golfes està arrebossat i pintat. Una cadena cantonera de carreus de pedra reforça les cantonades.
A l'interior, a la planta baixa hi havia hagut un trull de vi, ara desaparegut, però es conserva més o menys part de l'estructura que suportava la mola i altres elements del trull. Un tram de la muralla es troba dins la casa a la planta baixa. També hi ha un accés (tancat) a la planta baixa, que portava a una de les mines de la vila. Algunes de les sales de l'interior de la casa, conserven els frescos originals que decoren les parets, així com també mobiliari original.
Notícies històriques:
La construcció fa pensar en
una datació dels segles XVIII-XIX amb possibles orígens més llunyans.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir ja que els francesos van cremar el poble. D'altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.
Amb tot, la crema d'Hostalric fa pensar que podria ser més tardà, de principis del segle XIX.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir ja que els francesos van cremar el poble. D'altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.
Amb tot, la crema d'Hostalric fa pensar que podria ser més tardà, de principis del segle XIX.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Segle XIX.
Edifici entre mitgeres amb soterrani, planta baixa, dos
pisos i golfes, teulada a dues vessants. Composició de la façana a partir de
dos eixos verticals. Destaca el portal d'entrada amb llinda en arc de mig punt,
format per dovelles de pedra monolítica amb porta de dues fulles de fusta, el
cancell al que dona accés, amb sostre de biguetes de fusta, parets de mamposteria
i obra vista, i porta de vidre i forja. Des d’aqui s’accedeix a un vestíbul amb
arcades de pedra, on hi ha l’escala que rep llum d’un lluernari. Les finestres
tenen llindes, brancals de carreus i ampits de pedra monolítica. La planta en
golfes, separada per una cornisa dentellada de la segona, té sis obertures en
arc de mig punt. El mur de la façana és de maçoneria vista, menys en golfes que
està arrebossat i pintat. El límit dret de la façana està marcat per carreus de
pedra. A l'interior de la planta baixa hi ha un tram de la muralla, es
conserven restes d’un trull de vi, i hi ha un accés (tancat) a una de les mines
de la vila. Algunes de les sales de l'interior de la casa, conserven els
frescos i mobiliari original.
El casal de Can Fortuny, igual que Can Coll, va ser
utilitzat com a caserna durant la Guerra Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada