Època: segle
XII-XIII // XVII
Estil: romànic
Descripció:
L'església de Sant Cebrià de
Torroella de Fluvià es troba situada a l'est del nucli, al barri de la Vila. És
un edifici d'una nau amb absis semicircular. A la façana hi ha la portalada de
tres arcs en degradació, llinda i timpà. Els seus tres arcs no són de mig punt
sinó que tenen forma de ferradura, i les impostes del costat esquerre
posseeixen decoració en relleu, motius molt esquemàtics de formes geomètriques.
En el muntant, també del costat esquerre hi ha una creu en baix relleu inscrita
en un cercle. Al centre de la façana hi ha un petit rosetó probablement d'època
posterior. El mur és coronat per un campanar de cadireta format per tres
pilastres rectangulars. Al costat nord de la porta, encastada al mur,, hi ha
una làpida sepulcral gòtica que té la meitat de la inscripció destruïda.
l'aparell romànic dels murs laterals només és visible en uns
curts trams, ja que el segle XVIII s'afegiren a cada costat del temple unes
capelles laterals. També es construí una sagristia a la banda sud. El mur de la
capçalera de la nau, que destaca per sobre de la teulada de l'absis, és ben
conservat i s'enlaira quelcom respecte la coberta. L'absis semicircular
posseeix al centre una finestra de doble esqueixada i arcs de mig. Interiorment
la volta de la nau és apuntada i seguida. L'arc triomfal és apuntat, doble i en
degradació.
L'aparell d'aquesta església és de carreus grans i ben
escairats. En construir les capelles laterals i la sagristia es reutilitzaren
els carreus dels murs que s'hagueren d'esbotzar.
Notícies
històriques:
La construcció de l'església
de Sant Cebrià se situa, per les seves característiques, entre els segles XII i
XIII. Posteriorment (s. XVIII) s'hi afegiren dues capelles a cada banda de la
nau, i la sagristia a la dreta.
Altre enllaç amb informació:
http://www.torroelladefluvia.cat/turisme-comerc-i-transport/turisme/llocs-a-visitar/
que diu:
L’església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià es troba
al barri de la Vila, cap a l’extrem de llevant de la població. Es un edifici
d’una nau amb absis semicircular que, per les seves estructures, podem
considerar del període romànic (segles XII i XIII). La seva situació, al cim
d’una petita elevació del terreny, deu haver motivat que l’aiguat del segle XV,
que tant afectà les cases del poble, no la destruís.
Al frontis o façana de ponent de l’església hi ha la portalada de tres ares
en degradació, llinda i timpà. Es tracta d’un portal característic del romànic
avançat d’aquestes terres, d’un tipus que, amb molt escasses variacions, es va
estendre durant els segles XII i XIII per l’Empordà, la Garrotxa, el Vallespir
i el Rosselló. La porta de l’església presenta, tanmateix, una singularitat
molt digne de remarcar. Els seus tres arcs no són de mig punt, com és la norma,
sinó quelcom passats de radi, sinó en forma de ferradura. Es una particularitat
que es dóna molt rarament en els monuments d’època romànica avançada.
Els batents de fusta de la porta conserven els ferros
forjats decoratius, en forma d’espirals, de tradició romànica.
Al centre de la façana, damunt la porta, hi ha un senzill rosetó, obrat,
sens dubte, en època tardana, substitueix l’antiga finestra romànica de doble
vessant.
El mur està coronat per un campanar de cadireta format per tres pilastres
rectangulars. La base d’aquest cloquer queda assenyalada per un tram de cornisa
de secció “incorbada”.
Al costat nord de la porta, encastada en el mur, hi ha una làpida sepulcral
gòtica que té la meitat de la inscripció destruïda. En els seus quatre angles
s’hi va esculpir un emblema, idèntic en tots ells, en el qual s’hi representa
una torre emmerletada. Es tracta, probablement, de l’escut del llinatge que
prengué el nom de la vila, de la qual n’hi ha noticies documentals del segle
XIV. La làpida fa referència a un personatge d’aquesta família, el seu nom,
malgrat estar mig esborrat, s’endevina perfectament: IOHANNIS DE TORRICELLA.
Per desgràcia no es pot llegir l’any de la seva mort, que figurava al final de
la inscripció.
L’aparell romànic dels murs laterals només és visible en uns curts trams,
doncs, al segle XVIII es van afegir a cada costat del temple dues capelles
laterals. També es va construir una sagristia a la banda sud.
L’abscís semicircular, a l’extrem de llevant de
l’edifici, posseeix al centre una finestra de doble esqueixada i arcs de mig
punt que, en el vessant extern són dobles en degradació. La cornisa d’aquesta
part de l’església és “excorbada”.
Tot l’interior del temple ha estat netejat de la calç que el cobria; es
poden veure perfectament totes les seves antigues estructures.
L’aparell d’aquesta església, tant a la cara externa com a la interior dels
seus murs, llevat de les voltes, és de carreus grans i ben escairats, de pedra
de color grisenc, que formen filades ben seguides, d’alçada homogènia en tots
els llenços. Els carreus tendeixen, en general, a les formes quadrangulars. Les
voltes, obrades amb lloses molt reduïdes, gairebé sense treballar, contrasten
amb la perfecta carreuada dels murs verticals.
Quan es van construir les quatre capelles laterals i la sagristia, que
s’afegiren al temple l’any 1762, es van reutilitzar els carreus procedents dels
trams dels murs laterals que s’havien d’esbotzar. Aquests carreus romànics es
veuen en l’obra del segle XVIII barrejats amb pedruscall i col·locats
descuradament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada