Època: segle
XVI-XVII-XVIII // inici segle XX
Descripció:
Situada a l'oest del nucli
urbà, molt propera a la Platja del Salatar i situada darrera d'un edifici
d'apartaments ubicats al carrer Joanot Martorell.
Es tracta d'una antiga torre de planta circular i perfil
atalussat, d'uns cinc metres de diàmetre i uns set metres d'alçada. Consta de
planta baixa, un pis i terrassa superior. Tant les obertures com el coronament
de la torre, amb merlets, són de factura moderna. A la planta baixa destaca la
porta d'accés a l'interior, d'obertura rectangular i orientada al sud, i una
finestra d'arc rebaixat amb llinda de maons a sardinell. Les obertures del
primer pis són senzilles finestres rectangulars sense cap element decoratiu. El
coronament emmerletat, de ciment, està bastit damunt d'una cornisa de maó pla
que envolta la torre. Actualment s'utilitza com a habitatge unifamiliar.
La construcció està bastida amb pedres irregulars i fragments
de material constructiu, lligat amb morter de calç.
Notícies
històriques:
L'any 1543, Roses pateix un
greu atac per part dels pirates i això fa que l'emperador Carles I doni el
permís per a la construcció de la Ciutadella. El 1554, el futur rei Felip II
ordena la construcció de dues torres fora del recinte de la Ciutadella, però
immediatament adjacents a ella, que van substituir les dues enderrocades pels
temporals de 1421. Aquestes torres, avui conegudes amb els noms de Torre
Calsina i Torre Quimeta, van transformar-se en molins de vent, tal com
apareixen en un gravat francès de 1693. Tot i això, sabem que durant el setge a
la Ciutadella per part de les tropes franceses durant la Guerra Gran
(1793-1795), es va instal·lar en aquest lloc una bateria que s'anomenava
"de los Molinos". A principis del segle XX es van adequar com
habitatges.
El 27 de maig de 2002 van rebre la protecció de BCIL després
d'haver estat a punt de desaparèixer per tal de fer nous edificis. La Comissió
Territorial de Girona creu que són dos elements importants pel coneixement del
funcionament de la ciutadella i insta a l'ajuntament a la seva protecció.
La torre Quimeta és un molí del segle XVIII,
l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general
d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví
l'historiador Pierre Vilar[1].
De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil
exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està
construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.
L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa
s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada
guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecte la porta antiga, de metre
cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part
superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té
una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa
superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.
Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o
la Torre Calsina) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió
temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François
Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres
del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell
amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i,
dos dies després, era reclòs en un dels molins que hi havia al Salatar.
El molí actualment forma part d’un solar edificat en el
barri del Salatar i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi
adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser
enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba
aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna. Al costat de la torre
hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca
assegura que aquesta procedeix de la torre.
La
torre Quimeta juntament amb la torre Calsina estan
relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de
la que no se’n coneix gaire més. En un dels setges de la Ciutadella efectuats
part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la
torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent
referència a l’ús d’aquestes construccions. Tant la torre Quimeta com la
Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest
proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes
bèl•lics que va viure la fortificació.
Altre enllaç amb informació:
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4048
La torre Calsina i la torre Quimeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada