L'Onze de Setembre
de 1982 l'estàtua de Rafael Casanova va aparèixer a terra trencada i a la
façana de l'Hospital Residència, llavors en construcció, hi van aparèixer
penjades dues grans banderes espanyoles.
No es va arribar a saber mai del cert qui va ser-ne el responsable, però sempre
es va sospitar d'un grupet d'estiuejants d'ideologia d'extrema dreta en
connivència amb algun «personatge» local.
Durant l'ofrena floral al monument, l'estàtua, tot i trencada, va ser reposada
al seu lloc per mans de representants de l'ajuntament i de tots els partits
polítics presents.
L'estàtua de Rafael Casanova s'havia tornat a posar al seu lloc el 1978. Es va
haver de fer nova ja que l'antiga, que s'havia tret el 1939, havia desaparegut.
Com que l'ajuntament del moment no va fer cap gest, tot i la pressió popular
per refer el monument, un grup de particulars la va pagar de la seva butxaca.
Com que els recursos eren limitats es va treure un motlle de l'estàtua petita
de bronze que hi havia al Museu des de principis del segle XX i se'n va fer una
rèplica amb resina sintètica, en espera de que en un futur se'n pogués fer una
de bronze.
El pas del temps, l'incident de 1982 i el tipus de material amb que estava
feta, varen anar degradant-la i finalment se'n encarregà una de nova, aquesta
vegada en bronze, a l'escultor moianès Josep Ma Molist.
La nova estàtua la va inaugurar el llavors alcalde de Barcelona Pasqual
Maragall el 17 d'agost de 1994, amb motiu de la seva vinguda a Moià per
presidir la Festa de l'Arbre Fruiter aquell any.
Una anècdota: els darrers anys abans d'estrenar la nova escultura, en vista del
mal estat de la figura, el dia 11 de setembre, per fer l'acte commemoratiu i
l'ofrena floral, l'estàtua era substituïda per la de bronze del Museu que havia
servit de model i un cop acabat s'hi tornava a posar la trencada.
Era una manera de que almenys aquell dia, el monument lluís i les fotografies
sortissin maques.
A la fotografia, l'estàtua i el seu pedestal destrossats, l'11 de setembre de
1982. (Foto Renom. Arxiu Històric de Moià).
El 14 de juny de
1939 l'ajuntament de Moià va prendre l'acord de retirar l'estàtua de Rafael
Casanova del seu pedestal.
Existeixen diferents versions, cap d'elles documentada, sobre quina va ser la
seva destinació.
Hi ha qui afirma que va ser retornada a la família Viñas, ja que havia estat
pagada per ells i hi havia qui deia haver-la vist en anys posteriors guardada
en una dependència de la casa moianesa dels Viñas.
Una altra versió la situa guardada als baixos del cafè del Círcol, on romangué
bastant temps, fins que després d'un canvi d'arrendataris del local,
desaparegué, desconeixent-se si fou venuda per fondre el metall o bé a algun
col·leccionista.
La que es va conservar va ser la figura petita que era propietat de
l'ajuntament i que s'utilitzava en els monuments provisionals dels anys vint.
Va quedar dipositada al Museu i després de córrer per totes les sales va quedar
al replà de l'escala, ignorada per tothom, (tot i que totes les autoritats i
personatges del règim que visitaven el Museu l'hi passaven per davant), durant
molts anys. Actualment encara es troba al Museu, encara que en un lloc més
preeminent.
El 1939 també es van retirar les plaques del carrer i del monument, que es van
guardar al Museu. El carrer no va ser mai rebatejat i les cases van quedar
diluïdes dins de la plaça Major. El nom del carrer no va ser restiuit fins el
1977.
El monument mai va ser reconvertit, tot i que durant els anys cinquanta es va
proposar dedicar-lo al Sagrat Cor i donar el nom de «Plaza del Sagrado Corazón»
a l'indret on es troba. El projecte no va reeixir i l'espai va quedar en un
estat de semi-abandonament fins el 1978, quan s'hi va reposar de nou l'estàtua.
A la fotografia, portada de la revista «Truc» d'octubre de 1976, quan s'inicià
una campanya per reposar l'estàtua i reivindicar la figura de Casanova. (Fot.
Ramon Tarter. Arxiu Històric de Moià).
Enllaç sobre el monument a Rafael Casanova publicat per l'Ajuntament de Moià:
https://www.facebook.com/ajuntamentmoia/
que diu:
El 1914 es va posar
la primera pedra per un monument a Rafael Casanova a la placeta de la Font de
Sant Joan però la manca de diners va fer que no s'avancés tot i que la qüestió
era recurrent.
El 1923, sota els auspicis de Francesc Viñas, es va fer un projecte nou: en
lloc d'un monument convencional es farien unes escoles que portarien el nom de
Rafael Casanova.
Viñas va encarregar un projecte i fins i tot va oferir la possibilitat de cedir
la casa que tenia al carrer de la Cendra (El Sant-Graal), que havia comprat uns
anys abans a la família de Josep Coma i Passarell. El projecte se'n va anar a
l'aigua en produir-se el cop d'estat de Primo de Rivera aquell mateix any.
El 1932, Viñas va tirar pel dret: va enjardinar i urbanitzar un terreny que era
seu al davant de l'Hospital i va posar-hi el monument a Casanova que va pagar
íntegrament ell, cedint després el terreny al poble. Això va desencadenar una
forta polèmica amb els membres de l'antiga comissió que havia de fer el monument,
ja que estaven ofesos perquè Viñas no els havia tingut en compte.
El nou monument el va inaugurar el 16 d'agost de 1932 el President de la
Generalitat Francesc Macià, aprofitant la seva vinguda per presidir la Festa de
l'Arbre Fruiter.
L'estrena del monument va tenir un entrebanc: la foneria no va entregar a temps
l'estàtua i es va haver de utilitzar per l'acte inaugural, una altra vegada, la
petita que hi havia a l'Ajuntament.
L'anècdota del dia la va protagonitzar Macià quan va comentar a Viñas - és molt
petita aquesta estàtua oi?, veient la desproporció que hi havia entre el
pedestal i l'escultura. Viñas li va respondre: «No pateixis, que ja
creixerà...».
Efectivament, quan Francesc Macià va tornar a Moià per la Festa Major de 1933,
va poder veure com l'estàtua del monument tenia unes dimensions molt més grans
que l'any anterior.
A la fotografia el President Francesc Macià i les personalitats convidades a la Festa de l'Arbre Fruiter, visitant el monument a Rafel Casanova el 16 d'agost de 1933. (l'estàtua ja havia «crescut»…) (Fot. J. Renom. Arxiu Històric de Moià).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada