Seguidors

dissabte, 30 de maig de 2020

MONUMENT A RAFAEL CASANOVA
MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa











Enllaç amb informació sobre el monument a Rafael Casanova publicat per l'Ajuntament de Moià:

que diu:
A principis del segle XX, Rafael Casanova era un perfecte desconegut per la gran majoria dels moianesos. Tot i que Francesc Viñas havia parlat del personatge i el seu origen moianès en alguns discursos de les primeres Festes de l'Arbre Fruiter el 1905 i el 1906, no va ser fins l'octubre de 1912 quan el Butlletí de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter va començar a publicar, en diversos capítols, la biografia que de Casanova havia escrit Josep Carreras i Bulbena, publicada aquell mateix any.
El 1914, coincidint amb la commemoració del segon centenari del Setge de Barcelona, la commemoració va tenir un relleu especial a Moià i ho hem de considerar com el primer Onze de Setembre moianès.
La celebració va consistir en una missa solemne per tots els caiguts en la defensa de Barcelona el 1714, en la dedicació a Rafael Casanova del carrer on hi ha situada la casa pairal de la família (actual museu de Moià) i la col·locació de la primera pedra del futur monument a Rafael Casanova, que havia d'estar situat a la placeta de la Font de Sant Joan, a la Baixada del Mestre. Un ambiciós projecte que no va reeixir per manca de diners.
Tot i que durant anys es va anar parlant del monument, el cert és que la primera pedra es va quedar sola i mai es va arribar a posar la segona. S'hauria d'esperar a 1932 perquè amb el mecenatge de Francesc Viñas el monument a Casanova es convertís en realitat encara que en un altre lloc.
A la fotografia, acte de col·locació de la primera pedra del monument a Rafael Casanova, celebrat el 13 de setembre de 1914. (Fotògraf desconegut. Arxiu Històric de Moià)

Altre enllaç amb informació de Rafael Casanova i Comes:

Altre enllaç amb informació:

Enllaç sobre el monument:

que diu:
Autor: RosendNobas i Ballbé (Barcelona 1849 – 5 de febrer de 1891)
Inauguració: 1932 (1994)
Materials: bronze, pedra
Dimensions: 550 cm
Inscripció:
A la cara davantera: A INSIGNE FILL DE MOIÀ RAFAEL CASANOVA 1714
A la cara posterior : HOMENATGE D’EN FRANCISCO VIÑAS 1932
Descripció:
Es tracta d’una rèplica reduïda de l’escultura de Casanova a Barcelona de Rosend Nobas, per aixó li diuen el “Rafalet”. Una reixa Baixa separa l’espai de la resta de la plaça.
Comentari:
Erigit el 1932 per encàrrec de Francesc Viñas i inaugurat pel President Macià, l’estàtua fou fosa el 1936 i restablerta el 1994, inaugurada per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. Es troba molt a prop de la Casa Museu de Rafael Casanova, situat a la casa pairal del seu llinatge, lloc on ell va néixer. Això converteix Moià en un lloc de memòria.




Enllaç de l'Ajuntament de Moià sobre l'atemptat a l'estatua de Rafael Casanova l'11 de setembre de 1982:

que diu:

L'Onze de Setembre de 1982 l'estàtua de Rafael Casanova va aparèixer a terra trencada i a la façana de l'Hospital Residència, llavors en construcció, hi van aparèixer penjades dues grans banderes espanyoles.
No es va arribar a saber mai del cert qui va ser-ne el responsable, però sempre es va sospitar d'un grupet d'estiuejants d'ideologia d'extrema dreta en connivència amb algun «personatge» local.
Durant l'ofrena floral al monument, l'estàtua, tot i trencada, va ser reposada al seu lloc per mans de representants de l'ajuntament i de tots els partits polítics presents.
L'estàtua de Rafael Casanova s'havia tornat a posar al seu lloc el 1978. Es va haver de fer nova ja que l'antiga, que s'havia tret el 1939, havia desaparegut.
Com que l'ajuntament del moment no va fer cap gest, tot i la pressió popular per refer el monument, un grup de particulars la va pagar de la seva butxaca.
Com que els recursos eren limitats es va treure un motlle de l'estàtua petita de bronze que hi havia al Museu des de principis del segle XX i se'n va fer una rèplica amb resina sintètica, en espera de que en un futur se'n pogués fer una de bronze.
El pas del temps, l'incident de 1982 i el tipus de material amb que estava feta, varen anar degradant-la i finalment se'n encarregà una de nova, aquesta vegada en bronze, a l'escultor moianès Josep Ma Molist.
La nova estàtua la va inaugurar el llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall el 17 d'agost de 1994, amb motiu de la seva vinguda a Moià per presidir la Festa de l'Arbre Fruiter aquell any.
Una anècdota: els darrers anys abans d'estrenar la nova escultura, en vista del mal estat de la figura, el dia 11 de setembre, per fer l'acte commemoratiu i l'ofrena floral, l'estàtua era substituïda per la de bronze del Museu que havia servit de model i un cop acabat s'hi tornava a posar la trencada.
Era una manera de que almenys aquell dia, el monument lluís i les fotografies sortissin maques.
A la fotografia, l'estàtua i el seu pedestal destrossats, l'11 de setembre de 1982. (Foto Renom. Arxiu Històric de Moià).


Enllaç de l'Ajuntament de Moià sobre la desaparició de l'estàtua de Rafael Casanova:

que diu:

El 14 de juny de 1939 l'ajuntament de Moià va prendre l'acord de retirar l'estàtua de Rafael Casanova del seu pedestal.
Existeixen diferents versions, cap d'elles documentada, sobre quina va ser la seva destinació.
Hi ha qui afirma que va ser retornada a la família Viñas, ja que havia estat pagada per ells i hi havia qui deia haver-la vist en anys posteriors guardada en una dependència de la casa moianesa dels Viñas.
Una altra versió la situa guardada als baixos del cafè del Círcol, on romangué bastant temps, fins que després d'un canvi d'arrendataris del local, desaparegué, desconeixent-se si fou venuda per fondre el metall o bé a algun col·leccionista.
La que es va conservar va ser la figura petita que era propietat de l'ajuntament i que s'utilitzava en els monuments provisionals dels anys vint.
Va quedar dipositada al Museu i després de córrer per totes les sales va quedar al replà de l'escala, ignorada per tothom, (tot i que totes les autoritats i personatges del règim que visitaven el Museu l'hi passaven per davant), durant molts anys. Actualment encara es troba al Museu, encara que en un lloc més preeminent.
El 1939 també es van retirar les plaques del carrer i del monument, que es van guardar al Museu. El carrer no va ser mai rebatejat i les cases van quedar diluïdes dins de la plaça Major. El nom del carrer no va ser restiuit fins el 1977.
El monument mai va ser reconvertit, tot i que durant els anys cinquanta es va proposar dedicar-lo al Sagrat Cor i donar el nom de «Plaza del Sagrado Corazón» a l'indret on es troba. El projecte no va reeixir i l'espai va quedar en un estat de semi-abandonament fins el 1978, quan s'hi va reposar de nou l'estàtua.

A la fotografia, portada de la revista «Truc» d'octubre de 1976, quan s'inicià una campanya per reposar l'estàtua i reivindicar la figura de Casanova. (Fot. Ramon Tarter. Arxiu Històric de Moià).

Enllaç sobre el monument a Rafael Casanova publicat per l'Ajuntament de Moià:

https://www.facebook.com/ajuntamentmoia/

que diu:

El 1914 es va posar la primera pedra per un monument a Rafael Casanova a la placeta de la Font de Sant Joan però la manca de diners va fer que no s'avancés tot i que la qüestió era recurrent.
El 1923, sota els auspicis de Francesc Viñas, es va fer un projecte nou: en lloc d'un monument convencional es farien unes escoles que portarien el nom de Rafael Casanova.
Viñas va encarregar un projecte i fins i tot va oferir la possibilitat de cedir la casa que tenia al carrer de la Cendra (El Sant-Graal), que havia comprat uns anys abans a la família de Josep Coma i Passarell. El projecte se'n va anar a l'aigua en produir-se el cop d'estat de Primo de Rivera aquell mateix any.
El 1932, Viñas va tirar pel dret: va enjardinar i urbanitzar un terreny que era seu al davant de l'Hospital i va posar-hi el monument a Casanova que va pagar íntegrament ell, cedint després el terreny al poble. Això va desencadenar una forta polèmica amb els membres de l'antiga comissió que havia de fer el monument, ja que estaven ofesos perquè Viñas no els havia tingut en compte.
El nou monument el va inaugurar el 16 d'agost de 1932 el President de la Generalitat Francesc Macià, aprofitant la seva vinguda per presidir la Festa de l'Arbre Fruiter.
L'estrena del monument va tenir un entrebanc: la foneria no va entregar a temps l'estàtua i es va haver de utilitzar per l'acte inaugural, una altra vegada, la petita que hi havia a l'Ajuntament.
L'anècdota del dia la va protagonitzar Macià quan va comentar a Viñas - és molt petita aquesta estàtua oi?, veient la desproporció que hi havia entre el pedestal i l'escultura. Viñas li va respondre: «No pateixis, que ja creixerà...».
Efectivament, quan Francesc Macià va tornar a Moià per la Festa Major de 1933, va poder veure com l'estàtua del monument tenia unes dimensions molt més grans que l'any anterior.


A la fotografia el President Francesc Macià i les personalitats convidades a la Festa de l'Arbre Fruiter, visitant el monument a Rafel Casanova el 16 d'agost de 1933. (l'estàtua ja havia «crescut»…) (Fot. J. Renom. Arxiu Històric de Moià).




 






 





Principio del formulario

Final del formulario

 



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada