Seguidors

dilluns, 26 d’abril de 2021

CASTELL DE TONA i ESGLÉSIA DE SANT ANDREU

TONA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


L’església és a l’extrem est del pla del Castell. El bisbe Gotmar la va consagrar el 13 d gener del 888 (o 889). Van signar l’acta de consagració uns cinquanta habitants del terme.Un document del 1273 ja esmenta la sagrera o nucli de cases construïdes al voltant de l’església de Sant Andreu.El 1848 el campanar de l’església del Castell va formar part de la línia militar de telegrafia òptica que, durant els darrers mesos de la Segona Guerra Carlina, comunicava Barcelona i Vic.

Fase preromànica: L’església del segle IX ocupava, més o menys, l’espai de la nau romànica actual. En unes excavacions del 1943 se’n va descobrir la planta. Mesurava uns set metres de longitud. Tenia un petit atri amb un baptisteri. L’absis era quadrat. Fora de l’església hi havia tombes antropomòrfiques excavades a la roca. Construït amb pedra i calç, aquest edifici preromànic devia tenir una coberta d’embigat de fusta.

Fase romànica: A la primera meitat del segle XI es va edificar l’església romànica, d’una sola nau i amb absis semicircular. Les parets exteriors van ser decorades amb arcs llombards i a la coberta, probablement, encara era de fust. Al segle XII es va reformar la nau: la volta de canó devia substituir l’embigat de fusta. Per això, va caldre reforçar els murs.


Fase gòtica: Al segle XIII es va construir la capella lateral de la paret nord, de planta quadrada. La coberta és de volta apuntada. És probable que fos dedicada a Sant Valentí. Al segle XV es va edificar la capella lateral de la paret sud, de planta rectangular i coberta amb volta de creueria. A la clau de volta hi ha un escut de Barcelona esculpit.

Fase moderna, Renaixentista i barroca: Entre el 1686 i el 1723, al mur de ponent es van obrir una portalada renaixentista  d’arc de mig punt, amb dues pilastres als costats i un frontó triangular, i una finestra rodona. També es va alçar el campanar barroc.

Fase contemporània: Durant el segle XX es van realitzar diverses restauracions. Entre el 1965 i el 1970 es van restaurar l’absis, la nau i el mur de ponent, del qual es va eliminar la portalada i es va modificar la teulada. El 1988 va tenir lloc una restauració integral respectuosa amb les diverses fases constructives del monument.



Mirador del poble: Des d’aquest indret, es pot contemplar el poble de Tona. Tot i les transformacions urbanístiques recents, des d’aquest mirador privilegiat s’identifiquen els carrers cèntrics i més antics de la població. Es van anar formant a partir del segle XVI, al costat d’un camí que comunicava Barcelona amb Vic i Puigcerdà. D’aquesta manera, el centre del terme es va desplaçar del Castell a la falda del turó. De sud a nord, després del carrer Nou hi la plaça de l’Hostal, que data del 1680 (el nom recorda l’hostal construït el 1630). A continuació hi ha el carrer Barcelona, on es va edificar la nova casa del comú (1646). La plaça Major, urbanitzada cap al 1614, és el punt de confluència dels carrers de Barcelona i Major.



Època: segle IX-X // XI

Descripció:

El castell i l'església de Sant Andreu es troben en un turó sobre la vila de Tona. Una pista en permet l'accés des de l'antiga església de Santa Maria del Barri, ara santuari de la Mare de Déu de Lorda.
L'església de Sant Andreu és bàsicament un edifici romànic del segle XI, d'una nau i absis semicircular, ampliat el segle XIII amb una capella a la banda de tramuntana i a principis del XV amb una altra, que forma com un creuer amb l'anterior, a la banda de migdia. Probablement el segle XVII, s'hi va afegir el campanar de torre, amb planta quadrada i cos superior octogonal a l'angle sud-est de l'edificació. El pis superior presenta grans obertures d'arc de mig punt. Està fet amb aparell de carreuons disposats irregularment i agafats amb morter.
L'absis presenta finestres de doble esqueixada obertes en els murs ornats amb lesenes i arcuacions cegues de tipus llombard. Aquest tipus de decoració es prolonga al parament de la nau i a la façana de ponent. Els murs de la nau foren doblats per construir-hi una volta de canó romànica, cosa que fa pensar que inicialment es devia cobrir amb encavallades de fusta. En engruixir els murs es va cegar el portal primitiu al mur de migdia. Aleshores se'n va obrir un altre, al mateix mur, a tocar la capella del segle XV, que ara és l'únic accés a l'església.
Posteriorment, l'església sofrí algunes modificacions, com l'afegit d'una trona a l'interior, o l'obertura a la façana de ponent d'un portal nou, de línies clàssiques, i d'un òcul al damunt, afegits que foren suprimits en la restauració duta a terme als anys 70.
Del castell de Tona, només se'n conserva la torre, edifici rectangular, d'uns 9 m d'alçada, fet amb pedra i calç amb la tècnica de l'encofrat. La planta baixa, coberta amb volta, és de gran alçada. El sector superior, on hi ha algunes filades d'"opus spicatum", està molt erosionat.
Entorn de l'església hi ha restes d'antigues edificacions que formaven el nucli inicial del poble de Tona i de l'antic Castell. També se'n veuen a la resta del pla del castell, com per exemple: murs en els punts de més fàcil accés o les restes d'una torre, que antigament era protegida per murs de defensa. Aquesta torre es troba separada de la resta del pla per un fossat artificial. És difícil de precisar-ne la data de construcció, que no sembla, però, anterior al segle X.
A mitjans del segle XIX (1848) s'instal·là al cim d'aquest turó que domina la vil·la de Tona una torre de telegrafia òptica militar. Existeixen dues propostes d'ubicació, uns autors coincideixen en afirmar que la torre de telegrafia s'instal·là al campanar de l'antiga església de Sant Andreu (Prat, 2004). Aquests autors fonamenten la seva afirmació en una antiga fotografia de l'any 1890, publicada per Jaume Prat l'any 2004, on s'aprecien les restes de la construcció afegida al campanar construïda per col·locar-hi el mecanisme de transmissió. Per contra, d'altres autors (Len i Perarnau, 2004) sostenen que fou l'antiga torre medieval del Castell de Tona el lloc escollit per instal·lar-hi l'aparell de telegrafia. Aquests darrers autors apel·len a la documentació oficial de l'època per sustentar aquesta proposta.

Notícies històriques:

L'església del castell de Tona es va sobreposar a una altra d'anterior, consagrada el gener del 889, tot aprofitant-ne l'ambit de la nau, que es va posar al descobert en les excavacions efectuades a partir de 1945. Aquestes excavacions van permetre també de conèixer la capçalera trapezoïdal de l'església anterior així com descobrir sepultures antropomòrfiques, cavades en la roca de l'actual presbiteri i de les capelles laterals. Es difícil, però, de precisar si aquestes restes corresponen a l'església documentada el segle IX o bé a una altra de posterior, car la memòria d'aquelles excavacions no ha estat publicada.
L'únic element de l'actual església que es pot datar és la capella del costat S, coberta amb ogives, que evidentment es va construir després del 1400, ja que conté un escut de Barcelona que recorda que el rei Martí va concedir a la població el títol i privilegi de Carrer de Barcelona, el 1400, com a premi als seus habitants que es van redimir de la família Planella per passar a domini reial. Inicialment, el terme era de domini comtal. Entre el 1130 i el 1309 fou cedit a la família Montcada. Al llarg del segle XIV la corona el cedí a diferents senyors fins que el 1380 el rei el vengué a Pere Planella.
L'edifici actual va fer funció de parròquia fins a principis de segle XVIII, en què aquesta es va traslladar a Santa Maria del Barri. Un segle més tard es va construir l'església parroquial actual.
Els estudiosos discrepen en situar la ubicació precisa de la torre de telegrafia de Tona, (Prat, 2004) i (Len i Perarnau, 2004). Però, tant si estava situada al capdamunt del campanar de l'església de Sant Miquel com a la torre del Castell, la situació privilegiada de la torre de telegrafia de Tona, a 670 m. d'alçada, oferia una visual directe amb la torre anterior d'Esparreguera a 6,5 km en direcció sud. La torre posterior, final de la línia militar Barcelona-Vic, era la torre de la Pietat de Vic a 8,6 km en direcció nord.








****************************************************************************************
TORRE DEL CASTELL DE TONA



A la punta nord-est del turó del Castell hi ha la torre que domina, al nord, la plana de Vic i, al sud, el Congost. Coneguda popularment com la torre dels Moros, és una construcció aïllada de planta gairebé quadrada (5,10 metres de llargària per 4,85 d’amplada) i una alçada mitjana de 7,50 metres. Assentada directament sobre la roca, es va construir amb pedra d’aquest mateix turó i morter de calç, fent servir la tècnica de l’encofrat. La cobreix una volta de canó feta amb lloses posades en forma de plec de llibre. Al pis superior hi ha un terrat pavimentat amb llosetes. A banda i banda de la torre s’aprecien algunes estructures murals molt malmeses.La torre és en un terreny triangular de 30 metres de costat, delimitat i defensat pels espadats del turó. Un fossat excavat a la roca separa la torre de la resta del pla.S’han establert diverses hipòtesis sobre l’origen de la torre. Fins i tot s’ha dit que era de l’època romana: que es tractava d’un monument funerària o que tenia una funció relacionada amb el control de la via.L’any 2003 es van dur a terme treballs de consolidació. Els estudis arqueològics realitzats, junt amb els documents de què es disposa, permeten hipotetitzar que es va construir a l’edat mitjana, entre els segles IX i XI, com també que es va refer el pis superior o terrat a la darreria del segle XIV o al començament del XV. S’ha documentat una porta d’accés al pis superior, a la façana nord-est; s’hi pujava per una escala exterior de fusta. La darrera coberta del terrat era de teules.







Altre enllaç amb informació:
que diu:

La Torre Major és l’única resta que es conserva del castell de Tona. La torre és un torre prismàtica de base quadrada, amb una alçada màxima conservada de 8,2 metres , feta amb pedra i calç utilitzant la tècnica de l’encofrat, motiu pel qual algú ha volgut veure l’origen d’aquesta torre en època romana, com una torre de guaita. Unes excavacions arqueològiques permeteren identificar diferents etapes, proposant la data dels segles IX-X per la construcció de la torre i el segle XV per la refecció de la part superior i més modernament s’hi construiria una coberta de teules. La planta baixa, coberta amb volta, és de gran alçada. El sector superior, on hi ha algunes filades d’"opus spicatum", està molt erosionat. Aquesta torre antigament era protegida per murs de defensa. Davant la torre hi havia un fossat, d’una amplada màxima de 5 metres i una fondària de 1,5 metres, que calia travessar per accedir al castell. . S’aprecia també un mur que ressegueix el traçat del fossat fins a la façana de migdia de la torre. L’any 2003 es dugué a terme una intervenció de restauració i consolidació de la torre del Castell de Tona.

****************************************************************************************
Enllaç amb informació:
que diu:

L’edifici: N’han perdurat poques restes. Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m. Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell. Ha estat datada dels s. X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic. De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica.

Història: El senyoriu feudal del castell de Tona comprenia tot l’actual terme municipal de Tona i la parròquia de Sant Cugat de Gavadons. La primera notícia històrica del castell i de l’església situada al seu costat data de l’any 889, quan es va consagrar l’església. L’any 1107 Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell. L’any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona. Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s. XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona. Al principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L’any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s’hi van negar. L’any 1972 s’hi van fer prospeccions arqueològiques per determinar els orígens d’aquesta construcció.

Altre enllaç amb informació:

http://castellscatalans.blogspot.com/2009/10/tona.html

que diu:

El senyoriu feudal del castell de Tona comprenia tot l’actual terme municipal de Tona i la parròquia de Sant Cugat de Gavadons.La primera notícia històrica del castell i de l’església situada al seu costat data de l’any 889, quan es va consagrar l’església.L’any 1107 Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell.L’any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona.Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s.XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona.AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L’any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s’hi van negar. L’any 1972 s’hi van fer prospeccions arqueològiques per determinar els orígens d’aquesta construcció. L’església documentada al s. IX va ser substituïda per una construcció romànica on al principi del s. XIV eren venerats sant Andreu, la Santa Creu i sant Valentí.

 Durant els ss. XVI i XVII s’hi van fer reformes afegint-hi capelles laterals, el campanar i un pòrtic renaixentista.Les dificultats d’accés, però, per a arribar en aquest temple van fer que al s. XVIII el culte es traslladés a Santa Maria del Barri. L’any 1943 es van fer excavacions arqueològiques que portaren a la llum estructures de l’antiga església del s. IX, tombes antropomorfes, monedes, alguna fíbula, fragments de recipients de vidre i un capitell preromànic, entre d’altres, tot plegat conservat al museu de Tona. Durant els anys 1985 i 1986 s’hi van tornar a fer excavacions arqueològiques i el 1988 la Generalitat de Catalunya la va restaurar. Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell. És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del s.XI. Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular. La coberta de l’edifici és de lloses. L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior. La mateixa decoració de l’absis es repeteix als urs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud, agrupades en sèries de dos i tres, i que mostra també dues finestres de doble esqueixada. A la façana oest hi ha grups de dues arcuacions cegues entre lesenes que s’adapten a la forma de la coberta i, a més, s’hi obre una finestra, ben centrada, en forma de creu. El portal, de mig punt i grans dovelles, és situat al mur sud, on també hi havia l’anterior portal però més desplaçat cap a ponent.A l’interior podem apreciar la coberta de canó de forma irregular a causa dels murs, que estan doblats interiorment. La capella de l’esquerra de la nau ha estat coberta amb una volta apuntada, mentre que la capella de l’altra banda té una volta de creueria i, al costat, el campanar de torre de planta rectangular.

****************************************************************************************

EL PLA DEL CASTELL

El pla del castell: El pla del turó del Castell, a uns 700 metres d’altitud, és un gran jaciment arqueològic. Aquesta muntanyota, al nord-oest del poble, està formada marges eocèniques a la base i un esglaó superior de gres. Aquests gresos fan que sigui una mica més resistent que la majoria de turons testimoni. L’esplanada té una forma irregular, més o menys líptica; és molt apta per a l’ocupació humana.L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 a.C.). És molt probable que hi hagués hagut un oppidum o recinte fortificat ibèric (V-III a.C.) i una posterior ocupació romana (II-I a.C.). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V d.C. fa pensar en la possibilitat que ja en aquesta època hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.L’església de Sant Andreu i el castell són documentats des de l’any 888 (0 889). Al pla hi havia dos sectors fortificats; l’un, sobre el camí que puja des del Barri, del qual es conserven algunes filades de pedres; l’altre, on hi ha la torre de guaita i el fossat. A l’entorn de l’església es va formar el poble medieval de Tona. Fins a les primeres dècades del segle XX, hi va haver algunes cases amb petites basses i pous envoltades de camps i horts.L’església de Sant Andreu va ser declarada monument historicoartístic l’any 1944 i el castell va ser considerat fortificació pel decret de castells del 1949. Actualment tant l’església com el castell gaudeixen de la protecció de bé cultural d’interès nacional.

La Tonda: Al pla del castell hi ha la Tonda, que ès una cisterna oberta a la roca, amb algun mur de pedra i paviment per impermeabilitzar-la. Permetia recollir i emmagatzemar l’aigua de la pluja. A l’interior i al voltant s’hi ha trobat ceràmiques ibèriques; per tant, es possible que aquest dipòsit sigui de l’època dels ibers. De moment, se n’ha confirmat l’ús des de l’edat mitjana. Al final del segle XIX es va relacionar la paraula llatina tunna, que significa clot, amb el topònim Tona. Però, tot i aquesta hipòtesi, encara no se sap ben bé quin es l’origen del nom del poble.La cisterna devia resultar fonamental per a la vida al pla del Castell.
























****************************************************************************************















 
















 




 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada