Seguidors

dimarts, 18 de maig de 2021

JACIMENT ARQUEOLÒGIC CAMP DE LES LLOSES

TONA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Voldria agrair a l'arqueòloga les seves detallades explicacions sobre el jaciment.








El jaciment del Camp de les Lloses està situat en el nucli urbà del municipi de Tona, en una zona plana als peus del turó anomenat actualment del Castell.

La seva ubicació, des d’antic i fins avui dia, cal relacionar-la amb una cruïlla de camins. La història del jaciment remunta l’any 1944 amb el seu descobriment a partir d’uns aiguats. En l’extrem septentrional del jaciment s’alcen els anomenats pisos Roquet i també els vestigis de l’antiga rectoria construïda el 1577, i que fou cremada l’any 1936. Des del 1991 i fins a l’actualitat s’hi duen a terme treballs arqueològics.

L’indret fou ocupat per primera vegada i de forma temporal entre el bronze final i el període preibèric (segles VIII-V a.C.). L’ocupació però més extensa és la que correspon a l’época romana tardorepublicana (seglos II-I a.C.), la qual s’identifica amb les restes dels edificis excavats A, B i D. L’assentament correspondria a un vicus de caràcter militar, atesa la presència d’elements relacionats amb les activitats i necessitats de l’exércit i l’urbanisme proper a alguns estatges militars, amb un període de vida intens i curt (120-80 a.C.).

La seva fundació es relaciona amb la construcció  d’una de les infraestructures viàries que des de la costa catalana i cap a l’interior del país, travessen la comarca d’Osona, i de la qual es té constància a partir de la troballa de mil·liaris o fites, datades al voltant del 110 a.C.

Una segona ocupació romana, coneguda a través de l’excavació de l’edifici C, datada entre els anys 25 a.C.-60 a.C., respondria a noves formes d’implantació en el territori que la romanització comportà, amb la disseminació en el pla de vil·les (assentaments rurals).

El jaciment presenta també nivells d’ocupació medievals.


L’edici C, construït a l’entorn del 25 a.C., es exempt i construït amb blocs més grans i murs més ben escairats, tindria una coberta de tègules a doble vessant. En bastir-lo antigues àrees habitades passen a ser carrers o espais de circulació.

Al seu interior s’hi desenvolupen activitats específiques de caire domèstic, artesanal i cultual ja que es documenta de nou l’enterrament infantil d’un nen. Les estances, de la mateixa manera que els edificis més antics, presenten diferents llars de foc i algunes estructures i equipaments interns fets de pedra o de terra. A finals del segle I a.C. i al llarg del segle I d.C. la tradició metal·lurgista perviuria encara a l’establiment i es constata una especialització en el treball del ferro. L’edifici s’abandona el 60 d.C. si bé en el carrer davanter s’hi ha documentat materials dels segles II i III d.C. que indiquen la pervivència d’aquesta àrea de pas. En el nivell fundacional del carrer s’ha excavat un important dipòsit ritual de prosperitat.





























Les construccions fundades a finals del segle II a.C. (A, B i D) són de planta rectangular i subdividides en diferents àmbits, i responen a la típica planta de  les cases romanes de tradició itàlica amb atri central. Presenten sòcols de pedra lligada amb fang sobre els quals s’aixecarien parets de tàpia. Les cobertes serien vegetals  i tots el paviments són de terra batuda. Les edificacions s’adapten a la topografia del terreny que presenta un lleuger pendent vers el sud. A l’edifici A s’hi ha documentat activitats de caràcter domèstic, artesanal i cultual. L’establiment disposava de tallers metal·lúrgics dedicats a la fosa i posterior manufactura d’objectes de bronze i de ferro i s’han excavats diverses estructures de combustió. L’edifici D només conserva dos àmbits i fou destruït en el darrer quart del segle I a.C. al construir l’edifici C. Els dos habitatges presenten enterraments infantils de nadons de sexe femení. 




Urbanísticament, els habitatges s’organitzen segons una retícula orientada a partir de dos eixos N-S. S’han identificat diversos edificis: l’A, el B i el D, bastits a l’entorn del 120 a.C. disposats en bateria i annexos els uns als altres.

A l’edifici B s’hi han documentat activitats de caràcter domèstic i cultual. A l’àmbit 11, s’ha identificat un larari, on dins un nínxol obert a la paret, un altaret domèstic associat a un plat de ceràmica de vernís negre i una moneda de plata serviria per a ofrenes i libacions. A l’àmbit 12 es testimonia un ritual fundacional romà en el subsol: un vaset de ceràmica de parets fines contenia restes de microfauna, una taba i una moneda de bronze. A l’àmbit 13 s’ha excavat un enterrament infantil d’un nen amb un important aixovar funerari. A l’àmbit 14 s’ha identificat també un possible foc ritual on s’han trobat restes de fauna i ceràmiques votives.





Enllaç amb informació:

Cronologies

Des de Bronze Final III fins a Bronze Final III ( -900 / -650 )

Des de Ferro-Ibèric fins a Ferro-Ibèric ( -650 / -50 )

Des de Romà Alt Imperi fins a Romà Alt Imperi ( 14 / 192 ) 

Descripció:

El jaciment presenta diversos períodes d'ocupació. El primer fou des del bronze final fins a la primera edat del ferro (segles VIII - V aC) tal com ho evidencia la presència de ceràmica a mà. L'ocupació ibèrica (segles IV - III aC) es va veure marcada per l'edifici E, del qual no s'han conservat els murs, i pels espais de circulació amb paviments de pedra. La seva datació ve donada per la presència de ceràmica àtica de vernís negre. D'aquest moment podrien datar el conjunt de sitges que s'amortitzen amb la construcció de la següent fase del jaciment.

El període romà, el de major potencial arqueològic, presenta dues fases. La fase republicana antiga (125 - 75 aC) comptava amb els edificis A, B, D i E i els espais de circulació. La seva datació es basa principalment en la presència de campaniana A. El conjunt permet parlar d'una trama urbana i s'interpreta com un vicus (assentament rural destinat a l'explotació agrícola, ramadera o militar) iberoromà. Els edificis es distribueixen en bateria i aquests són de planta rectangular i es documenten murs amb sòcols de pedra. Es tracten d'edificis destinats a funcionalitat domèstica, artesanal i/o cultual. En l'àmbit cultual es troben dinàmiques de convivència entre la tradició ibèrica i la romana. Les ibèriques responen als enterraments perinatals (individus de tres mesos previs al naixement o fins a un mes després d'aquest) i infantils en espais domèstics. Les romanes responen al culte dels déus de la casa o rituals fundacionals, com exemplifica el vaset de ceràmica de parets fines amb ossets d'animals i una moneda de bronze a l'edifici B. En l'àmbit artesanal l'assentament es caracteritza per la presència de tallers metal·lúrgics de bronze i ferro.

La següent fase tardorepublicana, la qual s'estendria fins època augustal i altimperial (25 aC - 60 dC), es va veure marcada per l'amortització de les anteriors construccions i la presència de l'edifici C. Aquest marc cronològic es defineix per la no consolidació de l'àmfora tarraconense, la baixa presència de ceràmica sigil·lada itàl·lica i la ceràmica sigil·lada sudgàlica. L'edifici C, de planta rectangular, respondria a funcions domèstiques, artesanals i cultuals. La producció artesanal es basaria en tallers metal·lúrgics de ferro.

Els edificis F i G presenten una situació cronològica preliminar que els situaria entre el període ibèric i el període romà. La seva planta era quadrangular, amb pati central en el cas de l'edifici G. Respondrien a funcions domèstiques i artesanals, amb tallers metal·lúrgics de ferro i bronze.

El jaciment presenta alguns vestigis de nivells d'ocupació medievals.

En termes generals, la fase més destacada del jaciment, la iberoromana, s'entén en el marc de l'articulació del territori ausetà i l'evolució de la romanització amb l'extensió de les vil·les (unitat domèstica rural, destinada a la producció agropecuària i regentada per una família aristocràtica pròpia de l'època romana).

Pel que fa al material arqueològic, destaca la numismàtica amb una notable quantitat d'asos ibèrics i també de moneda fraccionària, la presència d'abundant numerari és considerat com un fet molt rar en jaciments iberoromans de l'àrea del nord-est peninsular durant els segles II - I aC. La presència de soldats explicaria l'important volum de moneda documentada. Destaquen també els objectes de bronze, des de simples peces d'ornamentació personal a peus de lampadaris i restes d'una estàtua o peça major, i també molts objectes de ferro i ceràmica campaniana, grisa, fina, pintada, i d'altres, i una àrula o ara de guix, el que dóna la idea de la importància del jaciment i de la seva rellevància com a un dels assentaments més interessants d'aquesta època a la Catalunya interior.

La conservació del jaciment és bona, aquest ha comptat amb intervencions de consolidació integral en paviments, murs i estructures. Amb l'objectiu de crear un parc arqueològic integrat pel jaciment i un centre, el 2006 es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Camp de les Lloses i una bona part museïtzada del jaciment amb un circuit de visita.

Des de 1991 es desenvolupen intervencions arqueològiques de forma periòdica. Els primers treballs es van centrar en els edificis A, B, C i D. A l'edifici A es van documentar activitats de caràcter domèstic, artesanal i cultual. L'establiment disposava de tallers metal·lúrgics dedicats a la fosa i posterior manufactura d'objectes de bronze i de ferro i s'han excavat diverses estructures de combustió. La troballa de pinces, escarpes, tascons i altres instruments per al foc s'han relacionat amb les eines de ferrer. De la mateixa manera s'han documentat ossos llargs tenyits de verd pel contacte amb el coure i els seus aliatges.

A l'edifici B s'hi han documentat activitats de caràcter domèstic i cultual. A l'àmbit 11 s'ha identificat un larari, on dins d'un nínxol obert a la paret, un altaret domèstic associat a un plat de ceràmica de vernís negre i una moneda de plata serviria per a fer ofrenes i libacions. A l'àmbit 12 es testimonia un ritual fundacional romà en el subsòl, un vaset de ceràmica de parets fines contenia restes de microfauna, una taba i una moneda de bronze. A l'àmbit 13 s'ha excavat un enterrament infantil amb un important aixovar funerari. A l'àmbit 14 s'ha identificat també un possible foc ritual on s'han trobat restes de fauna i ceràmiques votives.

L'edifici D conserva dos àmbits i fou destruït en el darrer quart del segle I aC en construir l'edifici C. Els dos habitatges presenten enterraments infantils de nadons de sexe femení.

L'edifici C estava construït amb blocs més grans i murs més ben escairats que la resta d'edificis, tindria una coberta de tègules a doble vessant. En bastir-lo, antigues àrees habitades passaren a ser carrers o espais de circulació. Al seu interior s'hi desenvolupaven activitats específiques de caràcter domèstic, artesanal i cultual, ja que es documenta de nou un enterrament infantil. Les estances, de la mateixa manera que els edificis més antics, presenten diferents llars de foc així com algunes estructures i equipaments interns fets de pedra o de terra. A finals del segle I aC i al llarg del segle I dC la tradició metal·lurgista perviuria a l'establiment i es constata una especialització en el treball del ferro. L'edifici s'abandona el 60 dC si bé en el carrer davanter es van documentar materials dels segles II i III dC que indiquen la pervivència d'aquesta àrea de pas. En el nivell fundacional del carrer s'ha excavat un important dipòsit relacionat amb el ritual de prosperitat.

Durant la campanya de 2003 es va actuar en un espai de circulació. L'excavació va proporcionar un nivell de pavimentació fet amb lloses i pedres molt malmès on es va documentar una possible canalització. També es va documentar un dipòsit ritual format per un vas plàstic enterrat juntament amb restes metal·lúrgiques dins d'una cubeta assenyalada per tovots en el paviment.

La intervenció del 2005 tenia com a objectiu la museïtzació del jaciment. A l'edifici A es va intervenir en el porxo compartimentat en diferents espais, en els quals es van registrar estructures de combustió destinades a la producció metal·lúrgica. En un altre àmbit es van documentar estructures de combustió amb rubefaccions i carbons. A un àmbit de l'edifici C es va documentar una estructura de combustió i un espai de circulació que podria tractar-se d'un carrer. S'hi van trobar les rases de construcció de l'edifici, que es va bastir a sobre l'edifici D. Els treballs de consolidació van consistir en la neteja, el drenatge i la integració de murs, estructures i paviments dels edificis A, B, C i D.

Les campanyes d'excavacions del 2007, 2008 i 2009 van tenir com a objectiu la intervenció en dos sectors. En primer lloc el sector posterior a l'edifici B, on es localitzà una nova estança de l'edifici i en segon lloc el sector corresponent a l'edifici E i voltants. Els resultats preliminars de la campanya indicaven l'existència de més d'un edifici. Aquestes estances excavades presentaven una construcció amb sòcols de pedra seca, murs de tàpia i cobertes vegetals.

El 2010 es va excavar l'illa de cases formada pels edificis E, F i G. L'edifici E presenta dues fases diferenciades, una primera casa datada entre els segles IV i III aC i una segona edificació datada, ja en la fase republicana, dels segles II - I aC. A les estances de la casa E de la fase fundacional es van documentar estructures de combustió relacionades amb la metal·lúrgia del ferro, llars de foc amb base de fragments ceràmics, així com alguns paviments de lloses i d'elements lítics que semblen amortitzats en la fase següent i podrien ser d'antics paviments. L'edifici E de la fase republicana, és de planta rectangular i presenta diferents estances. Aquestes són, majoritàriament, domèstiques si bé algunes es relacionen també amb estructures de treball artesanal, com forns metal·lúrgics. D'altra banda, es va identificar un magatzem amb un enterrament perinatal.

L'edifici F presenta diferents nivells d'ocupació. Un nivell amb ceràmica a mà, situa una ocupació al bronze final i la primera edat del ferro. Amb posterioritat, s'hi hauria emplaçat un camp de sitges. Després d'aquest es van documentar paviments de pedres relacionats amb ceràmica àtica, que s'interpretarien com espais de circulació. Sobre aquests nivells es bastiria l'edifici de planta quadrangular amb l'accés al sud. En el moment de la seva excavació presentava un mal estat de conservació. S'identifica un espai domèstic, marcat per una llar de foc. Una de les estances es relaciona amb un taller metal·lúrgic, on es van documentar tres enterraments infantils, i una presentava diverses estructures de combustió en els dos nivells d'ús.

L'edifici G presenta una ocupació prèvia, marcada pel camp de sitges. Posteriorment es va construir l'edifici de planta quadrangular, amb pati central i l'accés obert al sud. Es tracta del més ben conservat dels tres excavats en aquesta illa de cases. S'identifiquen dos espais exteriors corresponents a una plaça i una àrea exterior de treball metal·lúrgic. Presenta dues fases d'ocupació que es corresponen també amb fases constructives. A la fase fundacional es poden identificar diverses estances de caràcter bàsicament domèstic i unes de tipus artesanal dedicades a la metal·lúrgia, on es van exhumar diverses cubetes de fosa del bronze, així com per a la forja del ferro.

L'any 2011 es va realitzar una intervenció arqueològica de restauració, consolidació i museïtzació del jaciment integrat dins del projecte de recerca arqueològica.

El bienni 2012-2013 es van excavar els edificis H i I i els nivells superficials del tram de carrer situat al camp A que quedaven per exhaurir.

Pel que fa a l'edifici H, té una planta més o menys quadrangular on s'hi produirien activitats de producció de béns de consum i activitats relacionades amb la metal·lúrgia. Hi ha diverses fases d'ocupació republicana i l'inici d0una primitiva casa ibèrica. Destaca un enterrament perinatal.

Pel que fa a l'edifici I, és de mides més grans i s'utilitza el tovot com a element constructiu. S'interpreta l'espai com a una estança de servei públic destinat a la logística de la guarnició militar establerta en el lloc. Destaca la documentació d'un gladius hispaniensis i un dipòsit funerari d'un èquid jove. També hi apareix un enterrament perinatal.

En aquestes intervencions es va poder descobrir una nova fase d'ocupació que, fins ara, era desconeguda. Es tracta d'una ocupació entre els segles IV-II aC identificada a partir d'àrees de paviments aïllades i estructures negatives de combustió.

********************************************************************************************

Fotos de l'interior del museu:

































Enllaços amb informació:










 

 

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada