ERMITA DE SANTA JUSTA i SANTA RUFINA
LLIÇA D'AMUNT - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI - XII
Descripció:
Ermita d'origen romànic (Segles XI-XII) amb reformes i
afegits dels segles XVI i XVIII. Va ser cremada durant la Guerra Civil
Espanyola i restaurada entre els anys 1975-1982. Es tracta d'un temple d'una
sola nau cobert a doble vessant amb l'absis, obra del segle XII, cobert amb
volta de quart d'esfera, que està decorat exteriorment amb faixes llombardes i
arquets cecs disposats en quatre conjunts amb una finestra de doble esqueixada
cadascun. Adossada al mur nord es localitza la capella del Roser, construïda al
segle XVIII, i una petita sagristia de la qual només s'hi va conservar l'estructura
de la base en fer les obres de restauració. Al sud, dins el clos de l'antic
cementiri, s'hi situa una porta d'accés, refeta al segle XVI. És de llinda
plana de tipus conopial amb brancals de pedra motllurada i coronada per un
timpà semiesfèric en forma de petxina, flanquejat per dues pilastres rematades
per esferes. Al seu costat s'obre una finestra de mig punt de doble esqueixada
i sota el ràfec de la teulada un òcul senzill, de construcció rudimentària.
Totes les façanes laterals estan reforçades amb contraforts. L'entrada
primigènia, localitzada arran de la restauració, és una obertura estreta d'arc
de mig punt situada en la façana occidental a sobre de la qual se situa una
finestreta de mig punt de doble esqueixada. El campanar és d'espadanya, tot i
que presenta característiques particulars fruit d'aixecar un segon nivell al
segle XVI sobre el primitiu campanar de cadireta, cosa que va obligar a
reforçar-lo amb una paret a la cantonada nord a mode de contrafort. De
l'interior hi destaca com element singular la presència de dos murs
transversals que delimiten el presbiteri, localitzats arran de la restauració,
i que suposen una característica excepcional en el romànic català. El Museu
Diocesà de Barcelona conserva, des de l'any 1916, un retaule gòtic procedent
del temple, obra del mestre Rafael Vergós. L'ermita se situa en un espai d'alta
d'expectativa arqueològica; s'hi han localitzat nombroses restes d'època romana,
tant a les obres de restauració del temple com en els camps de conreu que
l'envolten, i que s'associen a la presència d'una possible vil·la romana.
Notícies històriques:
Les primeres notícies documentals són de l'any 1101, quan apareix esmentada com a afrontació en una donació de terres a favor del Monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1432 va perdre la condició de parròquia per esdevenir sufragània de Sant Julià de Lliçà d'Amunt. L'any 1508 es va reformar la façana i s'hi va construir el campanar. L'any 1727 va bastir-se la capella de la Mare de Déu del Roser i poc després, l'any 1756, es va reparar la coberta. Finalment, l'any 1867 va perdre la seva funció, per passar a ser utilitzada només en ocasions puntuals. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser cremada i va restar en estat de ruïna fins a l'any 1975, quan s'inicià un procés de restauració que va concloure amb la re-inauguració del temple el 14 de novembre de 1982.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada