Seguidors

diumenge, 12 de maig del 2024

CASTELL DEL MALLOL

EL MALLOL - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 














***************************************************
Enllaç amb informació:

Època: medieval

Descripció:

Del castell del Mallol, en queden molt pocs vestigis a la part més alta del Puig del Mallol. A més d'alguns fragments de murs documentats en diverses intervencions arqueològiques, es conserva també la cisterna, construïda retallant la roca mare i situada al centre del castell, en el que seria el pati al voltant del qual s'organitzarien totes les dependències. És de planta quadrada i té una fondària de 3,5 m. De l'antic recinte emmurallat se'n pot veure part de la porta d'entrada meridional, de la que en queda la volta i l'anell de pedra, i al seu costat el que podria ser una torre, molt reformada.

Notícies històriques:

Castell-palau. Documentat el 1176. El castell del Mallol es va veure molt afectat pels terratrèmols dels anys 1427-1428, quedant pràcticament destruït. La capella del castell, dedicada a Sant Just, també va patir greus danys. Tant el castell com la capella van ser reconstruïts, però aquesta última fou reconstruïda fora del recinte del castell i sota l'advocació de Sant Bartomeu. Les darreres notícies històriques referents al castell confirmen que durant el segle XVI aquest encara funcionava i que s'utilitzava també com a presó. L'enderroc definitiu del mateix està documentat l'any 1658 (a conseqüència de les lluites amb els miquelets, dins les seqüeles del conflicte de la Guerra dels Segadors) i les seves restes foren aprofitades per bastir les cases del poble. L'Ajuntament de la Vall d'en Bas va comprar els terrenys de la part més alta del Puig del Mallol, on es creia que estava situat el castell. Una primera prospecció va documentar les estructures visibles en aquell moment (murs del castell i una cisterna) i restes ceràmiques amb cronologies que anaven des de l'època medieval fins a quasi els nostres dies. Posteriorment (1998) es van realitzar diversos sondejos que van treure a la llum restes inèdites, es va netejar la cisterna i es va poder documentar el perímetre que ocupava el castell. Les restes més antigues que es van documentar corresponien a les darreries del segle XII i principis del XIII, moment en què les fonts documentals comencen a fer esment del castell. El mur del castell s'ha documentat en les bandes nord, est i sud, mentre que a l'oest va desaparèixer després de la construcció d'un dipòsit d'aigües durant la dècada de 1960. La restauració d'una masia situada a tocar de la zona del castell va provocar la realització de nous sondejos durant l'agost de 2002, que van confirmar que l'estança documentada l'any 1998 a l'est de l'espai ocupat pel castell era una estança de la planta baixa, oberta al pati i amb les parets septentrional i de llevant formant part del mur perimetral del castell.

***************************************************

Segons la web del bisbatgirona.cat diu:

Restes del castell del Mallol

La realitat és que, si bé el castell va quedar força malmès, quedant pràcticament destruït, durant els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 -que efectivament van afectar a una bona part de Catalunya i el sud de França-, aquest va tornar a ser reconstruït. Les darreres notícies històriques referents al castell confirmen que durant el segle XVI aquest encara funcionava, i que aquest era utilitzat també com a presó. L’enderroc definitiu del castell del Mallol fou documentat l’any 1658, conseqüència de les lluites que van haver contra els miquelets després de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les restes del castell van ser aprofitades per bastir les cases del poble. Segons Botet i Sisó, principis del segle: La vila del Mallol formava part del municipi de Sant Privat de Bas, que a més en formava part Puigpardines, dels veïnats de Sidera, Nou, del Carrer, de Dalt i Pocafarina. De fet tenia més habitants el Mallol, cap de districte, tenia 49 edificis i 200 habitants (Sant Privat 73). Està edificada sobre un turó. Se creu que tal turó surava, en temps remots, com un illot de l’estany de Bas. Tenia dues escoles públiques elementals complertes una de nois i una de noias. Metge i estació telefònica de la xarxa d’Olot. 

Llegendes del Castell del Mallol

Documentat ja al segle XII, del castell del Mallol pràcticament no en queda res. Les poques restes que un pot trobar al cim del Puig del Mallol -a la petita vila del mateix nom, pertanyent al municipi de la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa-, estan just al costat del petit cementiri de l’església de Sant Bartomeu. Tot i així, si bé del castell en queden molt poques restes, al voltant d’ell encara queden un bon grapat de llegendes.

Quan la Plana d’en Bas era un gran estany

 Segons diu la tradició, antigament la Plana d’en Bas era un gran estany en mig del qual sobresortia el Mallol amb el seu fort castell. Els moros el volien prendre i construïren grans i forts vaixells. Els cristians, sabedors de la maniobra mora, foradaren la muntanya pel costat de Sant Feliu de Pallerols, i en iniciar els moros la conquesta, obriren la foradada, desguassaren l’estany i feren estimbar l’esquadra mora marges i timbes avall. Per aquells boscos encara resten estelles d’aquells vaixells moros. Si algun llenyataire n’arreplega alguna, no li fa profit, puix que és llenya que no crema.

Les bruixes del Mallol

Diu una dita popular: “Al Mallol, de bruixes n’hi ha un vol. A Sant Privat, de bruixes n’hi ha un cabassat”. I és que el Mallol, com molt altres pobles catalans, tenia fama de ser un poble de bruixes. Potser per aquest motiu, no és casualitat que es digués que en el castell del Mallol residia la reina de les bruixes de tota la rodalia.

"Al Mallol, de bruixes n'hi ha un vol..." ESTRUGA MAIGARDA, LA BRUIXA DEL MALLOL La web oficial de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas ens parla de Estruga Maigarda, la Bruixa del Mallol, fent referència al gegant -o geganta, hauríem de dir en aquest cas-, que la colla gegantera Xot’s del Mallol treu a ballar durant la Festa Major de la vila del Mallol o durant la Fira de Sant Nicolau, en l’anomenat Ball de la Bruixa. Bé, el cas és que sembla ser que Estruga Maigarda va ser un personatge real, una dona que realment va existir i va ser jutjada per exercir la bruixeria a la Cúria de Bas, sense que se sàpiga, però, quina va ser el resultat de la sentència que li va recaure per aquest fet.

Casada amb Bernat de Bellsolà -els Bellsolà eren una de les nissagues benestants del Mallol medieval-, l’Estruga va ser titllada de bruixa, el que va motivar un procés que va tenir lloc a la Cúria de Bas entre l’1 i el 3 d’agost de 1373, on fou acusada d’exercir la bruixeria des de feia catorze anys, dedicant la seva habilitat a fer i desfer matrimonis, o contribuir a la fecunditat de les parelles, doncs a canvi de diners, aconseguia que els esposos s’estimessin o s’avorrissin, o que poguessin tenir fills. Durant el procés, va comparèixer i declarar una dona anomenada Elisenda, del Mas Isern. En aquesta declaració, l’Elisenda afirmà que “... estant de sobrepart, va menjar unes sopes de fogaça embruixades, donades per l’Estruga, i que des d’aleshores no va tenir més fills, i per la qual cosa es considerava sotmesa a bruixeria, i que per més vegades que va recórrer a la bruixa del Mallol, no va aconseguir ni la fecunditat ni l’amor del marit que l’havia avorrida”. El resultat va ser que l’Estruga li va fer gastar molts diners per mitjà de diversos remeis totalment inoperants. Fos com fos, com ja hem dit, del resultat d’aquest procés contra l’Astruga Maigarda no se’n sap res.

***************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3480/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-del-mallol-la-vall-den-bas

https://castellsifortificacions.cat/castell/castell-i-muralles-de-el-mallol/

***************************************************





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada