ESCALES DEL CASINO LA UNIÓN
PlAÇA MURADA i EL MIRADOR DE PALAMÓS
PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Unió entre el barri vell i la platja
Les escales del Casino reben el seu nom del Casino la Unión ubicat a la Plaça Murada entre 1864 i 1967, i conegut popularment com el Casino dels Senyors. Antigament aquest lloc era una petita entrada a la vila, un corriol costerut utilitzat pels pescadors i els veïns per accedir a la platja. Amb la construcció de la carretera de Palamós a Girona, entre 1850 i 1860, que arribava fins al far, es rebaixa la penya rocosa que existia en aquest sector i que havia estat muralla defensiva natural al llarg dels segles. L’any 1864 l’Ajuntament acorda la construcció d’aquestes escales amb el suport econòmic del Casino. Les obres s’acaben el 1867.
Primer tram de l’antiga barana instal·lada el 1869 i retirada el 2010 per motius de seguretat. El seu cinquè barrot és testimoni dels efectes de la metralla dels bombardejos que va patir Palamós durant la Guerra Civil Espanyola per part de l’exèrcit franquista. Cal destacar l’atac de l’1 de setembre de 1938, realitzat per avions italians tipus Savoia, que va afectar intensament aquest sector i en el qual van morir 10 persones, 40 van resultar ferides i més de 30 edificis van quedar completament destruïts.
Palamós neix el segle XIII com a port reial d la Corona Catalanoaragonesa de mans de Pere II el Gran. Va ser una vila fortificada i una important plaça d’armes. A partir del segle XVIII, amb la desaparició de les muralles, experiment un creixement progressiu. El desenvolupament ha estat impulsat especialment per la indústria del suro al segle XIX i el fenomen turístic al segle XX.
Prop d’aquesta plaça se situà el Palau Reial de Palamós.
Abans d’aquest ja hi havia una construcció fortificada. L’alçada del lloc, l’accés
difícil per les penyes originals i la visió sobre la badia en justifiquen l’emplaçament.
Plaça Murada, l’escala del “Casino”
Connectes de prop amb els moviments i feines portuàries,
avui sense que els vaixells de càrrega dominin. El tràfec de camions i grues
han arraconat carretes, tren i camàlics. Al seu lloc s’apilonen desenes de
petites embarcacions que amarrades tan juntes ni l’oreig les fa moure. Estan
esperant l’estiu per passejar-hi la família i donar voltes a la badia,
abrigades pel trencaonades o escullera en la qual avui, arranjada i privada, hi
atraquen els transatlàntics, creuers, de banderes i línies diferents. Mirant
enfront, la platja que s’enganxa a la de Sant Antoni l’han transformat de cap a
peus amb espigons guardant solament sorra a la seva esquena i uns edificis
d’alçada desproporcionada, tapant guaita als de darrera. La mirada s’apropa a
torre Valentina i entre caletes i rocam arriba fins a la punta de S’Agaró,
barrejant-se en el camí pins i teulades que sobresurten com clapades de bolets.
Sota teu, el trànsit rodat en continu moviment baixant a l’aparcament a
l’intempèrie i mal endreçat. Els vehicles saltaran, però continuaran pagant per
engruixir la guardiola d’una empresa forana. Ressegueixes el mar i segurament
distingiràs a l’horitzó una taca negre que va engrandint-se lleugerament. Segur
que és un vaixell que no saps si seguirà el seu rumb o dirigirà la proa al
port. Una estona més observant permetrà endevinar la direcció.
*************************************************************
Fotos publicades per la Nicole Rodríguez Jones que malauradament ens va deixar ja fa uns anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada