CREU DELS HEROIS DE GUALTA DEL 1809 

GUALTA - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

La guerra contra l’exèrcit de Napoleó

La defensa de Gualta

Paratge on tingué lloc el 1809 la guerra per la defensa de Gualta davant l’exèrcit de Napoleó. Durant aquesta guerra es va destruir la volta del mig del pont per impedir el pas de les tropes napoleòniques i, actualment, encara es pot observar la seva reconstrucció posterior. A l’indret, també hi trobem un monòlit commemoratiu en memòria dels caiguts en aquesta batalla.

A la publicació de Quaderns de la Revista de Girona

Gualta 

escrit per Ramon Alberch i Fugueras diu:

A l'entrada del poble de Gualta, ben a prop del pont antic, hi ha el monument denominat 'Cruz a los héroes de la independencia, 1809', que commemora una gesta heroica dels habitants del poble contra l'exèrcit francès. Aquest fet succeí durant la Guerra del Francès (1808-1814), amb motiu de l'intent de Napoleó de conquerir Espanya, foragitar la monarquia i annexionar Catalunya al seu imperi. 

Tot i que els francesos ocuparen tard o d'hora les ciutats més importants, l'exèrcit espanyol i les companyies de voluntaris catalans mantingueren viva la resistència i impediren la consolidació del domini napoleònic. Els fets de Gualta succeïren el 21 d'abril de 1809, moment en què els sometents del Baix Empordà, comanats pels seus caps, Barris i Cabrera, de Palamós, s'enfrontaren als francesos a Gualta, prop del Ter, quan aquests, uns 240 homes a cavall, intentaven creuar el riu per anar cap als masos propers amb la idea de requisar bestiar i provisions de boca. L'acció del sometent els impedí de dur-ho a terme. 

Poc més tard, concretament 1'11 de maig, els francesos sorprengueren a Gualta una partida de sometents que ocupaven el poble, als quals atacaren per sorpresa dispersant-los i matant-ne gairebé un centenar. Sembla que fou en aquest darrer episodi que, trobant-se fora els caps del sometent; els esmentats Barris i Cabrera, el comandament d'aquesta força i d'un grup de gualtencs fou encapçalat per Joan Camps, rector de Palafrugell, el qual sembla que també va perdre la vida en aquesta topada bèl·lica. 

Per tal de commemorar aquest episodi, hi hagué durant molt temps una creu a l'entrada del poble -col·locada l'any 1909-, la qual fou enderrocada per uns incontrolats en 1936, al començament de la Guerra Civil. En 1942 fou restituïda i beneïda solemnement el dia 6 de febrer, amb motiu del tercer aniversari de l 'entrada a Gualta de les tropes franquistes. Amb tot, la creu i el monument actuals són més tardans, concretament de l 'any 1959, inaugurats en escaure's el cent cinquantè aniversari de la gesta. La construcció d'aquest darrer monument s'acordà en la sessió que l'Ajuntament va celebrar pel novembre de 1958, durant la qual es decidí de nomenar una comissió per a festejar el 150è aniversari. El projecte del monument fou realitzat i pagat per Joan Pericot, i la seva construcció, amb pedra natural, fou feta per l 'empresa d'Albert Costa, de Girona, pel preu de 16.130 ptes. 

La solemne inauguració va tenir lloc el diumenge 10 de maig de 1959, coincidint amb el cent cinquantè aniversari dels fets.

************************************************

Enllaços amb informació:

https://gualta.cat/coneix-el-poble/llocs-dinteres/

https://gualta.cat/coneix-el-poble/llocs-dinteres/

************************************************