EL SALT DE LA MINYONA
VILANOVA DE SAU - TAVÈRNOLES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Ens trobem als cingles dels Munts, a l'esperó rocós conegut com la Mare de Déu del Cingle pel pedró que hi col·locaren el 1960 un grup d'escoltes de Vic.
Són uns cingles de conglomerats vermells impresionants per la seva alçada i verticalitat i pel paisatge que veiem, una bona part de les Guilleries, des del Montseny fins als cingles de Tavertet i Far. Davant seu, la vista bada tranquil·la per tota la vall d'Osormort i de Vilanova de Sau. A baix de tot, cap allevant, es pot albirar, enmig d'una àmplia plana, l'antiga parròquia de Sant Feliu de Planeses, al costat mateix del mas la Verneda.
S'explica que per aquí mateix saltà una minyona que feia tard a la missa de la parròquia.
Diuen que la minyona dels Munts era molt devota i no faltava mai a missa a la Verneda, que era la seva parròquia. Un diumenge anava molt tard i, quan encara era a dalt del cingle, va sentir que tocaven les campanes de començar la missa. No s'ho va pensar dues vegades i va saltar per al cinglera per fer més via. Miraculossament, no li va passar res i arribà a l'hora en punt. A la sortida de l'ofici, va explicar als seus veïns el que li havia passat. S'ho van mig creure, ja aque era una noia que no deia pas mentides, però un veí, que no era altre que el dimoni, la va temptar tot dient-li que alló no podia ser i que ell no s'ho creia.
Aquest malvat li va prometre unes sabates noves si ho tornava a fer. Ella, tota innocent i cobdiciosa, així ho va fer. Però aquest cop no li va sortir tan bé i es va matar. I des de llavors que en diuen el Salt de la Minyona.
Pedronet de la Mare de Déu dels Cingles
Pedronet situat a la punta del cingle de gres vermell que
mira cap al sud, conegut popularment com a "Cingle de la Minyona".
Té un basament de planta quadrada (1 x 1 m), és de forma
atalussada i està cobert per una llosa. Al damunt hi ha un recinte protegit per
unes reixes de ferro forjat i vidre, a l'interior s'ubica una imatge
de la verge que descansa sobre uns núvols i aguanta l'Infant amb el braç
esquerre. Té el puny dret clos i va embolcallada amb un mantell de pecs
curvilinis.
A sobre hi ha una altra llosa coberta amb un teuladet
piramidal coronat per un penell de ferro forjat.
Els materials constructius són, pel suport, gres vermell
unit amb morter de calc i per la verge, alabastre. Les reixes són de
ferro forjat i vidre. L'estat de conservació és bo.
Situat a la punta del cingle, a frec del precipici, des
d'on es divisa una bonica i feréstega panoràmica. El poble conta la següent
llegenda sobre aquest indret: la muntanya es coneix pel "salt de la
minyona" perquè un dia la noia del cingle, tot anant a missa, va sentir el
darrer toc de campanes i l'església encara era lluny i tenia por d'arribar-hi
tard; volent atendre la devoció va saltar daltabaix del cingle, però no es va
fer mal. Quan ho contà a la gent de les rodalies no la cregueren i un altre dia
ho va voler repetir i hi va perdre la vida. Hi ha altres versions de la mateixa
llegenda però totes fan referència a les obligacions cristianes.
Salt de la Minyona
El Salt de la Minyona és un dels jaciments
arqueològics que conformen el conjunt del Cingle Vermell a Vilanova
de Sau; concretament, el que es troba més al sud. La seva cronologia gira al
voltant del Paleolític Superior, entorn del 15.000 i el 9.000 ANE. Es
tracta d'un abric situat al peu d'un espadat de roca, format per conglomerats vermellosos
-característics de la zona-, en una àrea de bosc de pins i alzines, sota una
península que li dona nom. Segons el Doctor J. Estévez de la Universitat
Autònoma de Barcelona, tocant la paret de l'abric, es localitzà una bancada de
sediment de poca potència i extensió, formada per l'acumulació de sorres arran
de la descomposició de la cinglera i l'aportació eòlica. Els
sediments dels altres jaciments de la zona presenten les mateixes
característiques. La lítica que s'hi documenta estava tallada sobre suport
de quars. Aquesta -segons J. Estévez-, juntament amb la fauna, és semblant
i associable cronològicament a la del Roc del Migdia. El mateix
investigador considera que el jaciment pot donar-se per exhaurit.
Mirador Salt de la Minyona
Altitud: 800 m
Orientació: sud-oest
En dies clars es pot veure: el Santuari de la Mare de Déu del Far, el Collsacabra, les muntanyes de Rocacorba, el massís del Montseny, Sant Miquel de les Formigues (les Guilleries), el Pla de les Arenes (Sant Hilari Sacalm).
Dins de l'Espai Natural destaca: els cingles de Tavertet, el pantà de sau, Vilanova de Sau i la seva vall, les Guilleries, el turó del Faig Verd (1.187 m), la fageda de les Valls (900 m) la vall de la riera Major (Sant Sadurní d'Osormort).
Des del Salt de la Minyona (Tavèrnoles, Osona) podem observar quatre tipus d'escenaris: els relleus dels cingles de Tavertet, les frondoses Guilleries, les planes vermelles de Sau i el massís del Montseny.
A l'esquerra, en direcció nord, es veuen els relleus calcaris, gresosos i conglomeràtics dels cingles de Tavertet i el santuari del Far.
Aquestes cingleres tenen una envergadura d'uns 55 quilòmetres lineals. cap al sud i fora de la panoràmica, arriben fins al coll de Romegats. Els estrats calcaris són més potents cap al nord, i aixó fa qu els penya-segats tinguin més entitat.
A les parts baixes de les cingleres, es poden veure les planes i relleus suaus, formats per sediments tous poc resistents a l'erosió. Aquests sesiments són gresos i argiles de color vermell. La població de Vilanova de Sau i el pantà de Sau estan sobre aquests relleus aplanats. Juntament amb els cingles, aquests relleus són els representants de les roques sedimentàries de la zona.
En segon terme, separats per la riera Major (que neix a Viladrau i desemboca la riu Ter), hi ha els relleus característics de les Guilleries, amb nombroses valls de petita envergadura excavades per l'aigua durant milions d'anys. Aquests relleus estan formats per roques granítiques de gra groller bastant resistents a l'erosió.
A la dreta de la panoràmica, en direcció sud, es poden observar els relleus més elevats corresponents al massís granític del Montseny. Els representants més alts són les Agudes (1.705 m), el turó de l'Home (1.706 m) i el Matagalls (1.697 m). Els granits d'aquesta part són les roques més resisitents a l'erosió de tota la zona, i els més antics geològicament.
La panoràmica ens assenyala diferents històries geològiques que, juntament amb la climatologia i la vegetació, han modelat aquest paisatge singular que és, avui, un regal pels nostres sentits.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
***********************************************
