ERMITA DE SANTA ANNA
CASTELLVELL DEL CAMP - EL BAIX CAMP
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El Turó de Santa Anna
El Turó de Santa Anna, amb una alçada de 265 metres, és
una talaia d’excepció sobre la plana i la costa del Camp de Tarragona. Aquest
fet explica que el puig hagi estat ocupat per diverses comunitats humanes al
llarg dels segles i que hi hagin deixat la seva empremta.
Els primers ocupants del turó foren els ibers, que construïren un poblat i l’habitaren entre els segles III i II aC. Centúries més tard, en el segle XV, es bastí una ermita dedicada a Santa Anna. L’any 1838 l’ermita fou transformada en un fortí. A finals del segle XIX el vessant occidental del puig fou explotat com a pedrera i proporcionà material per a la construcció del port de Salou.
L’ermita de Santa Anna
L’any 1424 el Consell i Jurats de Reus decidiren construir
una ermita dedicada a Santa Anna a Castellvell del Camp, que llavors formava
part del terme reusenc. Ben aviat, el santuari dalt del turó es convertí en
lloc de pelegrinatge i de devoció popular. Durant el Segle XVI l’ermita es
transformà en hospital per a empestats i a redós de l’església es creà el
fossar que es convertí en el primer cementiri de Castellvell.
Arran de la Guerra del Francès (1808-1814), l’ermita fou
greument malmesa. No fou fins l’any 1852 que el poble de Castellvell restaurà l’ermita
i s’hi reprengué el culte. Durant la Guerra Civil (1936-1939) els set retaules
de l’església foren destruïts.
Època: segle
XVI – XVII
Descripció:
Edifici d'una nau i capelles laterals, amb cambril a la
capçalera. Cobertes de volta de canó i de canó amb llunetes sobre arcs de mig
punt. Sagristia cupulada, era l'antiga ermita. Porta d'arc de mig punt,
adovellat, sense decoració. Cor als peus, elevat, amb arc carpanell. Obra de
paredat i carreu. Espadanya d'un sol cos damunt de la porta. Construcció
renaixentista popular. Al costat sud-oest de l'ermita, en una part visible i
tocant les parets de la construcció adossada a ella, es troba el jaciment un
despoblat d'època ibèrica. Les excavacions que s'hi practicaren varen posar al
descobert diverses estructures d'habitació, totes elles de planta rectangular,
que al 1935 conservaven una altura d'entre 0,60 i 1 m.
Notícies històriques:
Ermita construïda per la vila de Reus. Segons documents
de l'arxiu municipal, l'obra es va acabar l'any 1654. S'hi venera a Santa Anna,
imatge del segle XVII. A un costat de la plana del turó, tocant a l'ermita, hi
ha les ruïnes d'un poblat ibèric, excavat pel Doctor Vilaseca i el Museu de
Reus els anys trenta; es conserva en el Museu reusenc una maqueta de les
habitacions excavades. És possible que el topònim Castellvell, o segons diuen
els documents alt-medievals "castrum veterum" facio referència al
poblat ibèric del Puig de Santa Anna. Bona part d'aquest poblat es va destruir
al bastir-se l'ermita. Durant l'època de les guerres carlines del segle XIX,
l'ermita es va transformar en un fortí, com demostren algunes parets que resten
com a vestigi d'aquesta fortificació. Recentment s'han inaugurat les obres del
camí nou i il·luminació.
******************************************
El Fortí
L’estiu de l’any 1838, en plena primera guerra Carlista,
es construí un fortí amb la intenció de protegir Reus de les incursions de les
partides carlines. Aquesta edificació militar es bastí aprofitant els edificis
de la capella de Santa Anna i la casa de l’ermità. La construcció fou molt
ràpida: s’iniciaren les obres el 25 de juny i es finalitzaren el 13 de juliol.
Els murs són de maçoneria de morter i presenten troneres per poder disparar armes de foc. Actualment encara es pot observar en el seu extrem nord-oest una gran torre quadrada i una bateria semicircular.
El poblat ibèric
El jaciment ibèric va ser descobert l’any 1934. A finals
d’aquell mateix any, Pere Rius, conservador del Museu de Reus, va coordinar juntament
amb Salvador Vilaseca, director del mateix museu, la primera excavació
arqueològica. Durant els treballs es van descobrir les set habitacions del
poblat que es poden veure actualment.
L’esclat de la Guerra Civil va estroncar la investigació arqueològica al poblat de Santa Anna, que no es va reprendre fins els anys 1985 i 1987. Durant aquestes dues campanyes, dirigides per Ester Ramon, es recuperaren i es reestudiaren els espais excavats l’any 34 i se’n concretà la datació. L’any 2014, 80 anys més tard del seu descobriment, s’ha dignificat el jaciment per tal de fer-lo visitable i comprensible al públic.
Cronologies:
Ferro-Ibèric / Ferro-Ibèric ( -650 / -50 )
Ferro-Ibèric Final / Ferro-Ibèric Final ( -200 /
-200 )
Tipus de jaciment:
Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat
Descripció:
L'accés al jaciment es realitza des d'el nucli urbà de Castellvell i seguint pel carrer Major fins arribar al peu del turó on es troba senyalitzada l'ermita de Santa Anna. Des d'aquí, neix un camí asfaltat amb ciment que s'ha de seguir, a peu, fins al final, on es troba l'ermita. El jaciment rep el nom -la muntanya de Santa Anna- derivat del de la titular de l'ermita, la qual va ser bastida al segle XV al cim del turó. Les dues campanyes portades a terme els anys 1985 i 1987 comptaren amb un equip reduït, format fonamentalment per llicenciats, amb qui col·laboraren Ramón Capdevila, Albert Capdevila i Estanis Pedrola de Reus. El plantejament inicial va ser la recuperació del jaciment, per la qual cosa, en el transcurs de la primera campanya, es va dedicar bona part del temps a eliminar elements vegetals que l'havien cobert pràcticament del tot. Posteriorment, es va delimitar l'àrea a excavar i s'iniciaren els treballs a una de les habitacions (l'habitació 1) i es van prolongar fins a la campanya del 1987. Es tracta d'un assentament de reduïdes dimensions, ubicat en un indret de fàcil defensa, del qual, únicament, se'ns conserva una quarta part de l'extensió total. La meitat oriental del turó va ser destruïda o malmesa en ser bastits l'ermita (s. XV-XVII) i el fortí (segle XIX), i una bona part de la meitat occidental va ser afectada per la seva utilització com a fossar o cementiri i per la construcció de la casa dels ermitans. Les habitacions d'època ibèrica són de planta rectangular adossades entre sí i orientades en direcció est-oest. Presenten un basament de pedres més o menys treballades, que en algunes zones descansen directament sobre la roca. En altres llocs descansen sobre un nivell de regularització del terreny. Pel que fa a les fases constructives, se'n poden diferenciar dues. La primera està datada amb anterioritat al 200 aC. Aquesta fase no fou excavada i únicament es va documentar a partir de la detecció de la part superior de dos murs que presentaven una orientació diferent que la resta. La segona fase està datada entre el 200-150 aC El material que va sortir estava constituït per fragments de vasos de cordons, dos pondus, sis fusaioles, ceràmica campaniana i fragments de peces de ferro. Avui dia, el jaciment presenta grans símptomes d'abandonament ja que la vegetació pràcticament cobreix les restes. Encara s'hi poden trobar restes de ceràmica ibèrica pel terre. L'any 2014 es va executar un programa per a la recuperació i adequació del poblat ibèric de Santa Anna en el qual es va netejar el jaciment i es van col·locar diversos elements per musealitzar el jaciment i fer-lo visitable.
**************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada