ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'OLOST
OLOST - EL LLUÇANÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVIII
Descripció:
L'església parroquial de
Santa Maria d'Olost es troba situada al centre del nucli urbà d'Olost.
L'església, esvelta, d'estil neoclàssic consta d'una espaiosa nau central
flanquejada per capelles laterals i acabada en un ampli presbiteri. El seu
interior, així com la capella del Santíssim, es troba decorat amb pintures
policromes. El temple està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i
cantonades diferenciades de grans carreus carejats.
La façana principal, orientada a l'oest, presenta
un gran portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb brancals i coronament de
pedra motllurada. Damunt el portal hi ha un guardapols i a sobre una placa amb
la representació de l'Assumpció de Maria. A cada costat del portal hi ha dues
falses pilastres amb sòcol, base i coronats amb capitells ornamentats amb
volutes i fulles, que sostenen un fris amb decoració de dentell i una
inscripció: DOMUS DEI ET PORTA COELI. Sobre el fris s'obre mitja rosassa. La
façana es troba flanquejada per dos campanars de planta octogonal acabats en
balustrada; en l'últim pis, on s'hostatgen les campanes, s'hi obren quatre
finestres. Entre els dos campanars, coronant la façana, s'hi aixeca una petita
creu datada l'any 1910.
A la façana sud hi ha 4 contraforts de gran
alçada, i enmig de cada contrafort hi ha una finestra. En el cos adossat a
mitja façana hi ha un finestra emmarcada amb pedra treballada, un carreu rodó
amb la inscripció IHS, i dues obertures tapiades.
La façana est només presenta una òcul emmarcat amb
maó situat sota el carener de la teulada.
A la façana nord hi ha diversos cossos adossats
amb diferent nivell de teulada, un dels quals correspon a la capella del
Santíssim del segle XIX. També hi ha quatre contraforts i enmig de cadascun
s'obre una finestra.
L'any 1854 va ser
declarada centre arxiprestal del Lluçanès, compartint categoria amb Prats de
Lluçanès.
Història:
La primitiva església de
Santa Maria d'Olost del segle X fou refeta o substituïda a finals del segle XI,
en unes obres que es realitzaren al 1064 i que s'allargaren uns quants anys.
L'església fou consagrada de nou en una data desconeguda; sabem d'aquesta
consagració degut al testament, datat l'any 1114, d'un senyor que havia
assistit i que havia participat en la dotació. A 1357 hi havia en el temple els
altars de Santa Maria, Sant Miquel, Sant Nicolau i Sant Joan. Vers el segle XVI
el temple s'amplià amb la construcció de capelles laterals, on s'hi col·locaren
retaules obrats per Rafael Andreu l'any 1577; a 1547 Jaume Gener havia
construït un nou retaule per a l'altar major. Se sap que l'església tenia
campanar de torre, al qual es podia pujar des de l'interior. En els darrers
temps l'absis es trobava tapiat amb un envà, on es recolzava l'altar major.
En el segle XVIII es veié la necessitat de
construir un nou temple. La seva construcció resultà plena de polèmica, que
l'historiador Ramon Masramon ha resseguit: el projecte fou primerament
encarregat a un paleta olostenc, Marià Claris, qui presentà un projecte que
agradà a tothom, començant seguidament les obres de construcció. A mig fer
-1784-, un cop mort el bisbe Manuel de Artalejo, el rector canvià d'opinió i
feu canviar el projecte, encarregant-ne un a l'arquitecte vigatà Josep Morató.
L'escàndol fou gran, i hagué d'intervenir un nou bisbe, Francesc de Veyan; tot
i que la votació que ell mateix féu fer per saber l'estat d'opinió del poble
resultà clarament favorable al projecte de Claris, el 9 de febrer de 1786
decidí que el temple fos construït segons un tercer projecte, obra dels
arquitectes barcelonins Marià, Enric i Joan Fàbregues, que resultà el més
monumental de tots i que és el que ha arribat als nostres dies.
Interiorment s'hi col·locaren retaules
neoclàssics, que desaparegueren l'any 1936. En el darrer terç del segle XIX
s'hi produïren millores: es tragué el cementiri del seu costat, s'arranjà la
façana, es posà una nova pica baptismal, i es construí la capella del Santíssim
Sagrament. A 1926 es pavimentà l'església, fent abans un plànol detallat de la
ubicació de les sepultures que existien en l'interior del temple. Després de
Guerra Civil calgué arranjar l'interior del temple, que havia estat saquejat;
l'artista Francesc Vidal i Gomà realitzà l'any 1940 una pintura mural sobre el
tema de l'Assumpció de la Verge, en el gran plafó del presbiteri. Altres obres
importants es van realitzar l'any 1992, restaurant la teulada i condicionant
els dos campanars, que es trobaven malmesos en els coronaments, acabats en
balustrada. A principis del 2008 s'han tornat a condicionar els campanars i la
façana.
******************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23155
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/10/olost-i-els-temples-religios-i.html
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dolost
******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada