Llocs de Catalunya

CASA JULI BARBEY i POINSARD

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

La història recorda només alguns noms

Parlar de la Casa Barbey, dins de l’Illa Raspall, ens porta inevitablement a parlar de dos noms: Juli Barbey Poinsard, l’industrial i polític català que va promoure (i, per tant, pagar) la construcció, i Manuel J.Raspall Mayol, l’arquitecte que va dissenyar aquesta casa i els altres tres edificis que conformen aquest conjunt tant excepcional que és l’Illa Raspall. Són els dos noms fixats per la història.

Colors, textures i formes anònimes

Si mireu la Casa Barbey, però, veureu que el que més hi destaca és l’ús de tantes i tantes tècniques i sabers artesanals, que han atorgat a l’edifici aquesta riquesa incomparable de colors, materials, formes, dibuixos, textures...El treball de la fusta, la ceràmica en peça sencera, en mosaic o en trencadís, la pintura, la forja del ferro, els vitralls emplomats, els estucs i esgrafiats, l’ús de la pedra i del maó...És el treball d’artesans experts, que creaven aquells detalls que ens admirem, però que resten en l’anonimat de la història.

La invisibilitat perenne del treball

Ja heu vist que, amb comptades excepcions, mans anònimes van omplir d’art la Casa Barbey. També eren anònimes (i invisibles) les persones que es van encarregar, amb els anys, de mantenir-la. El servei i l’accés a la masoveria es feia per aquesta façana, al costat de la cotxera dels senyors. Vivien i treballaven a les golfes i al soterrani, els dos espais ocults de la casa i els únics que, és clar, no compten en cap tipus de decoració.

Aleshores, com ara, l’opulència i el reconeixement d’alguns (molt pocs) noms exigia la feina d’algunes (moltes) persones anònimes.

Imatge d’una còpia original del plànol de la façana principal de la Casa Barbey, realitzat l’any 1910 per l’arquitecte Manuel J.Raspall.

Fons: Arxiu Municipal de la Garriga

Can Barbey probablement a la segona meitat de 1911, amb la tancaque teniu al davant encara a mig construir.

Foto cedida per Albert Benzecry i Fortuny

Lluís Bru: l'excepció que confirma la regla

La ceràmica de la Casa Barbey sí que té un nom il·lustre al seu darrera. En Lluís Brú va ser l'artesà de la ceràmica més reconegut de la Barcelona modernista. Entre d'altres, va fer tota la decoració del Palu de la Música Catalana, i va guanyar diversos premis per la seva obra. Ell és, també, l'autor de tota la meravellosa decoració ceràmica de la Casa Barbey. En destaca especialment el mosaic de Sant Jordi que, en aquest cas, no va dibuixar ell. Ho va fer un altre nom reconegut d'aquell moment, el dibuixant i pintor Josep Triadó.

El Sant Jordi de la Casa Barbey, un mosaic d'autor

El mosaic de Sant Jordi de la Casa Barbey és un mosaic ceràmic, fet amb tessel·les de formes més o menys regulars. Com era habitual en auests casos, el plafó central del mosaic es va construir al taller de Lluís Brú, a Barcelona, a sobre d'un dibuix a escala real. Una vegada acabat, es devia enviar, empaquetat, fins aquí.

A banda d'utilitzar la ceràmica, de fabricació catalana, per als seus mosaics, en Lluís Brú comprava materials d'importació a França i, especialment, a Itàlia.

En Lluís Brú al seu taller de Barcelona, l'any 1908.

Diversos exemples de la decoració ceràmica de l'interior de la Casa Barbey: paviments, arrambadors, columnes, llars de foc...

Factura de maig de 1911 dels trebalsl fets a Casa Barbey per Lluís Brú.

********************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/384

Època: segle XX

Autor: ManuelJoaquim Raspall i Mayol, arquitecte

Descripció:

La Casa Barbey és l'obra màxima i més coneguda de Raspall per la grandiositat i qualitat arquitectònica que té i pel conjunt d'elements decoratius que conté -tant interiors com exteriors-. És formada per semisoterrani, planta baixa, pis i sota coberta, amb una torre de planta rectangular en un angle. És centrada per un espaiós vestíbul on hi ha una gran escala. La coberta és complexa i conté ceràmica vidrada en verd i caramel, que fa figures geomètriques. Els murs estan formats per un sòcol de pedra irregular, coronat per una sanefa de ceràmica vidrada, i per paraments estucats en color ocre. Al capcer de la façana sud hi ha un rellotge de sol i a la façana de ponent un sant Jordi, ambdós de trencadís. L'interior és profusament decorat: sòcols, arrambadors, llars de foc, columnes de trencadís, capitells de ceràmica, sostres de guix, pintures, vitralls emplomats, paviments, mobiliari, llums...

Notícies històriques:

La "Mansana Raspall" és un conjunt únic en la història de l'arquitectura modernista al nostre país: es tracta de quatre edificis aïllats, situats a la mateixa illa de cases, construïts per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall entre 1910 i 1913. Els quatre edificis tenen una evident unitat estilística, reforçada per les tanques dels jardins, que utilitzen un mateix llenguatge: pedra irregular, trencadís i forja, tot de línies sinuoses. Les Cases Raspall són molt representatives de l'obra de la primera etapa d'aquest arquitecte, que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes, i són la porta d'entrada del llarg passeig de plàtans, on hi ha els edificis modernistes més importants de la població. Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència. La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.