VIL·LA ROMANA DE ROCAFONDA o DELS CAPUTXINS
MATARÓ - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
.jpg)
Cronologies:
Romà República / Romà República ( -218 / -50 )
Romà Baix Imperi / Romà Baix Imperi ( 284 / 476 )
Descripció:
El jaciment es localitza dins el nucli urbà de Mataró, al
nord-est del mateix, en el barri de Rocafonda. Ocupa el turó on es troba el
cementiri dels Caputxins i les instal·lacions dels CEIP Rocafonda i Àngela
Bransuela, així com una franja ocupada per habitatges al peu d'aquell. L'àmbit
general del jaciment queda definit entre el Carrer del Camí dels Caputxins, la
Ronda de Sant Oleguer, l'Avinguda del Perú i l'Avinguda d'Amèrica. Es tracta
d'una vil·la romana coneguda a partir d'unes primeres notícies aportades per M.
Ribas (1933) qui cita la presència de restes de paviments per les parets de la
tanca del cementiri, per les restes de l'antic molí de dalt i del convent dels
Caputxins, així com abundant ceràmica a la zona. El mateix autor cita
l'existència d'un paviment de 15 m de llarg i 30 cm de gruix, al marge alt del
Camí del Fondo (a l'actual cruïlla entre l'Av. del Perú i el carrer de Frank
Marshall), a uns 350 m abans d'arribar a la riera de Sant Simó. També cita la
troballa d'una sepultura a les immediacions d'aquest paviment, així com la
troballa d'una làpida l'any 1915, de la qual es desconeix la seva ubicació
actual. Segons Ribas entre el punt on es feren aquestes troballes i el
cementiri es trobaven moltes restes de preparacions paviments. Al sud-oest del
cementiri, es tornen a citar noves restes al camí dels Caputxins, prop de la
font del primer de maig. En aquest punt, M. Ribas esmenta la troballa de
sepultures de tègules, restes de paviments, àmfores i molts fragments de
ceràmica. Altres troballes fetes a les immediacions han estat recollides per
diferents autors. Pellicer dóna la notícia de la troballa, al segle XIX, d'una
moneda d'or de Neró i altres monedes, en un lloc indeterminat al costat del
Camí Fondo (actual Av. del Perú). Per la seva banda, M. Ribas (1952) diu que al
costat del cementiri s'hi trobaren uns petits vasos ben conservats i Serra
Ràfols (1945) cita l'existència, en una vinya prop del cementiri, de restes
d'una vil·la, un forn de planta circular i sepultures de tègula. El nucli més
important de restes es localitzà l'any 1968, quan es va obrir el carrer del
Salvador. En aquell moment es van localitzar diverses restes constructives que
afloraven en el marge deixat per les excavadores, fet que propicià una
excavació arqueològica per part de membres de la Secció Arqueològica del Museu
de Mataró, a inicis dels anys 70. Les restes posades al descobert semblen
correspondre a la pars rústica d'una vil·la, havent-s'hi documentat dues
edificacions sobreposades de forma clara (la primera anterior al segle III i la
segona d'època baiximperial), tres fons de sitja o doli i un possible dipòsit.
Pel que fa a la ceràmica, hi va aparèixer campaniana A, campaniana B,
sigil·lada aretina, sigil·lada sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, clara A,
clara C, lucente, clara D, clara D estampada, grisa estampada, ceràmica comuna
romana, llànties, grisa emporitana i ceràmica ibèrica. Respecte a les monedes,
n'hi ha de la seca d'Iltirda, altres amb llegenda ibèrica, emissions llatines
emporitanes, una de Claudi i diverses de Constantí, entre d'altres. L'any 2005
es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, motivada pel projecte
de reurbanització d'un sector del barri de Rocafonda per part de l'Ajuntament
de Mataró. Aquesta actuació va permetre la localització i documentació de
diverses estructures (una habitació, un forn i dos dipòsits) i nivells
arqueològics corresponents a períodes entre el segle II aC fins al segle V-VI
dC. Tant aquestes darreres restes documentades, com les exhumades en els anys
70 van ser restaurades i adequades per tal d'integrar-les en la zona
enjardinada del passeig públic existent actualment. De les dades conegudes es
pot inferir que les restes documentades corresponen a la pars rustica d'una
vil·la romana i, probablement, a part de la seva necròpolis, ubicades
respectivament als extrems sud i nord de l'àrea del jaciment. El paviment
documentat a la zona nord del jaciment correspondria a un altre àmbit
constructiu del qual es desconeix la seva tipologia i funció. La cronologia del
jaciment sembla clarament definida des d'època republicana fins a la baix
imperial. Al primer moment de la vil·la cal associar la presència de materials
ibèrics, mentre que els nivells dels segles V i VI corresponen al final de
l'establiment en època baix imperial. La urbanització del sector del barri de
Rocafonda ubicat al peu de la petita elevació on es situa el jaciment, ha degut
comportar la destrucció de part de la vil·la. No es poden precisar els límits
reals de l'establiment ni la ubicació de la part noble de la vil·la. Les
estructures excavades i consolidades han estat integrades dins la franja
enjardinada existent entre el cementiri i el carrer del Salvador. A la meitat
nord del turó, per darrera el cementiri, la construcció del CEIP Rocafonda ha
comportat grans rebaixos del terreny i la conseqüent destrucció de les
possibles restes que hi poguessin haver. El 2014 es va dur a terme una intervenció
arqueològica a partir de treballs de restauració de la vil·la, per tal de
garantir la seva conservació i perquè els diversos espais siguin més
comprensibles. S'han consolidat aquelles estructures en perill de despreniment
i s'ha realitzat una neteja general del jaciment.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.signinum.com/ca/projectes/c/14-villa-romana-dels-caputxins.html
https://totmataro.cat/ciutat/societat/item/44306-redescobrir-la-vil-la-romana-dels-caputxins
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada