CAN DIUMER i CAPELLA DE SANT JOSEP ORIOL - CASA CORBELLA
CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: any
1600-1700; reformat i ampliat l’any 1857
Promotor: Ramon
Riera Puig (de la reforma)
Descripció:
Conjunt d’edificacions que conformen una planta en L
orientada a migdia. Té pati voltat de tanca en forma de L, alta i massissa, a
la qual s’adossa un porxo continu amb coberta plana, limitada per una
balustrada que emfasitza la portalada d’entrada al pati, d’arc escarser. El
porxo queda tancat per una arqueria d’arcs de punt rodó; a la cantonada de
ponent, hi destaca una torre circular.
El cos principal de la L consta de planta baixa i dues
plantes pis, amb façanes planes arrebossades i pintades, composades segons sis
eixos i coronada amb una cornisa. Els buits són de proporcions verticals, els
de la planta pis amb balconada de ferro treballat; hi destaca la finestra en
ull de bou de l’oratori i la reixa calada de la finestra de la planta baixa, amb
ampit de pedra motllurat i semicircular. En l’altre cos que conforma la L, a la
planta primera, destaca una balconada de balustres, recolzada en potents
mènsules, que enllaça amb la de la tanca. A la segona planta, hi ha una galeria
oberta formada per una sèrie d deu arcs de mig punt, que presenten barana de
ferro pel costat del pati i balustrada a la façana de migdia.
La resta de façanes són planes, sense pintar i amb buits
desordenats. La nord té unes edificacions posteriors adossades que enllacen amb
el molí Diumer del costat, i la façana de ponent, amb una terrassa arran de
terra limitada per una balustrada, s’obre a un jardinet tancat amb vegetació.
Notícies
històriques:
El mas Diumer es troba
emplaçat en una zona de població antiga; s’hi ha trobat restes romanes diverses
(teula, àmfora, fragments de dolia i ceràmica sigillata). Però l’origen del mas
cal situar-lo en el molí que hi ha al costat, amb el qual forma conjunt, també
conegut amb el nom de molí Diumer. La primera notícia del molí és del 1199,
quan el posseïen els fills d’un tal Arnaldo Decimaris. El 1300 i 1400, el nom
amb què apareix a la documentació és ja mas Dilmeri, nom que es repeteix en el
fogatge de 1497.
En el segle XVIII el mas
va créixer i n’amplià les terres i propietats, fins que esdevingué un dels més
rics de la població. Per via matrimonial va passar a ser d’un tal Bruguera i
posteriorment a Mates, tot i que els nous amos conservaven el nom de la dona,
Diumer, pel que eren coneguts. Per documentació extreta per Balvey dels arxius
de Ramon Riera Puig, propietari del mas en 1890, sabem que un tal Cabirol,
casat amb Maria Diumer, vídua de Josep Mates, en 1738 havia fet obres
importants de reforma en el mas, que llavors comptava amb les terres dels masos
veïns Bramona, Diumer i Pelegrí i recentment amb terres del mas Jaumet, llavors
Pagès. En 1777 era un mas de dimensions reduïdes, segons apareix en el plànol
de Cardedeu del mateix any, sense barri clos i amb coberta a dues vessants.
L’època més pròspera i a
la qual es deu la reforma i ampliació que li va donar l’aspecte actual és del
segle XIX, amb Dolors Fontova Mates, casada amb Ramon Riera Puig. El 1857, data
gravada en la llinda del portal de barri, es va restaurar la casa i es va
ampliar, amb la construcció de la tanca del pati i la modificació de la façana
principal, amb noves obertures.
Les propietats i terres,
des de finals del segle XIX, es van dedicar al cultiu d’uns nous ceps, anomenats
franco-americans i resistents a la fil·loxera, i a granja experimental amb cultius
experimentals de cotó, carbasses gegants i espàrrecs de jardí. Era gestionat per
la Societat Vitícola de Barcelona, que tenia l’explotació i els camps d’experimentació
a Can Diumer. El 1898 es milloraren els equipaments agrícoles, es va construir
un pou artesià i un gran safareig a càrrec d’A. i R.Corsi, i es van construir
edificis per a corrals i magatzems d’eines al voltant de la casa.
Pocs anys abans, segons
Balvey en 1896, s’hi havien fet reformes interiors al mas, s’hi col·locà llum d’acetilè
(aparell Clausoles) i es va construir un oratori en honor de sant Josep Oriol
(en la mateixa habitació on hi havia estat, quan havia residit llargues temporades
en la finca cap el 1700). La cambra va ser realitzada per Massanet Delfín i Cia
i pintada per Climent Pecamins. El retaule, d’estil neo-romànic, va ser construït
en els tallers de Ramon Montells i daurat per Samuel i Vilaró; la imatge era de
Dalmau. El 1903 es va construir un nou celler en terrenys d la propietat, de
grans dimensions, avui convertit en habitatges i conegut amb el nom Els
Ginebrons, en l’Avinguda Àngel Guimerà.
Morts el matrimoni
Fontova-Riera, els hereus van vendre la finca a Eduard Corbella i Carolina
Esteller, que van reformar de nou la façana el setembre de 1923, i durant un
temps n’explotaren els terrenys agrícoles. Però el 1935 van urbanitzar les
terres des del mas Diumer fins al mas Bellsolar, fet que donà lloc a l’actual
urbanització Corbella, zona residencial de tipologia ciutat-jardí que conforma
el context actual del mas Diumer.
**********************************************************
Enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada