CAL FOLCH
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle XX
Descripció:
Presenta una estructura de planta rectangular que inclou
planta baixa i un pis.
L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos
eixos verticals d'obertures. A la planta baixa, s'ubica, desplaçada a un costat
de l'eix central una porta flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al
pis superior, s'observa un balcó principal amb barana de forja bombada,
acompanyat d'una finestra amb ampit. Les dues obertures estan embarcada amb un
guardapols sinuós i porticons de fusta.
La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es
caracteritza per l'estructura decorativa del capcer, on una cornisa
sinuosa és coronada amb una palmeta i emmarcada pels extrems per franges
verticals sobre culs de llànties. Just sota aquesta, i al centre de la façana,
una orla inclosa emmarca un espai rodó en el qual s'hauria ubicat, possiblement
la data de construcció.
Història:
L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és
l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic
camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els
edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del
segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com
si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de
Gelida.
El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de
Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de
les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la
vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils
modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de
la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de
residència d'estiueig que es va promoure a la vila.
Tal com apunten Lacuesta i González en el seu
estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i rodalies, el fenomen de
l'estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell
aquella actitud intel·lectual i cultural d'arrel romàntica. Cal recordar que el
fenomen de l'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la
burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que
van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona.
Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que
oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació
de la salut i el benestar.
*****************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada