CINE ROSA - CAN XAPES
CORNELLÀ DEL TERRI - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: mitjan
segle XX
Autor:
Claudi Díaz Pérez
Descripció:
Potser per la pròpia funció de l'edifici que el repertori
d'elements decoratius s'hi presenta volgudament destacat i variat, en una
juxtaposició de solucions. D'una banda, la façana del carrer Mossèn Cinto acull
els accessos principals als espais públics del recinte, un d'ells amb un
voladís, que s'emmarquen amb pedra artificial, com també ho fan les obertures
del primer pis, tant si són finestres com balcons. Més amunt s'aixeca una torre
coronada amb pinacles, dotada de galeria amb obertures de volta de mig punt i
pilars fets de maons, i baranes massisses cobertes amb rajola catalana disposada
en punta de fletxa. A la cara de ponent de la torre hi ha, en relleu, el nom
"CINE ROSA", mentre que a la cara sud hi ha un escut que conté una
rosa entre les lletres "C/R". Adossat a la torre hi ha un cos que
mostra un entaulament sostingut per pilars de maons, que potser inicialment va
ser una pèrgola. Contràriament, a la façana del carrer Major hi predomina la
discreció, perquè en aquest punt l'edifici pren una funció residencial. Malgrat
tot, també conté una torre amb obertures de mig punt, teulada de quatre
vessants i ràfecs amb permòdols de fusta. La relació entre ambdues façanes es
resol amb un xamfrà en què als vèrtex s'hi desenvolupen verticalment uns
encoixinats. A l'interior es conserven els paviments hidràulics originals i la
disposició dels elements dedicats a bar-cafeteria.
Notícies històriques:
L'antic Cine Rosa, actualment Can Xapes, és el resultat
d'una intervenció en un edifici preexistent, un cinema i sala d'espectacles
propietat de Josefina Olivet, amb la intenció, segons consta a la memòria de la
construcció datada el 25 de febrer de 1950, de "conferir más importància
al conjunto". Del projecte de reforma se'n va responsabilitzar
l'arquitecte Claudi Diaz, que va utilitzar nombrosos elements que denoten una
pervivència del llenguatge noucentista en un edifici que se situa en una petita
població eminentment rural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada