CAL PALLARÉS
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle XX, any 1921
Descripció:
Edifici d'estil neoclàssic entre mitgeres de planta baixa
i pis.
És una parcel·la estreta que només disposa d'un gran
portal amb arc rebaixat flanquejat per dues pilastres amb volutes. Una petita
cornisa separa el pis en el qual un balcó de planta semicircular sobresurt de
la façana amb barana de forja. La sortida està decorada amb un frontó
semicircular.
El tester està rematat amb corba i un petit fris
d'escaquer i a sota, un respirall decorat amb una orla.
A l'interior del portal hi ha una placa ceràmica en la
que es llegeix Cal Pallarès.
Història:
Cal Pallarès era una botiga familiar situada a la vora de
la plaça dels Màrtirs. La dirigia l'Annita Pallarès, qui juntament amb el seu
germà Pere Pallarès i altres membres de la família, gestionava el negoci. La
botiga es dedicava a la venda d'electrodomèstics, com ara neveres i
televisions, així com vaixelles i coberteries. També ofereixen serveis
relacionats amb la preparació de llistes de noces. El taller familiar es
trobava darrere la casa, i Pere Pallarès, a més de ser venedor, era
electricista i director de la Coral Intimitat. El fill de Pere, Carles, també
ajudava en el negoci, i la Cristina Jorba, esposa de Pere, tenia un planxador
en la mateixa plaça. La família tenia una forta vinculació amb la música, i la
filla del matrimoni, Carme, impartia classes de piano a la mateixa propietat.
L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és
l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic
camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els
edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del
segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com
si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de
Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi
es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres
al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al
primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i
eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança
econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència
d’estiueig que es va promoure a la vila.
El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un
carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les
cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.
*********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada