ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE FOLGUEROLES
FOLGUEROLES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI-XII
Descripció:
Església d’una sola nau de planta rectangular, amb un
absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó,
mentre que l’absis presenta una volta de quart d’esfera i s’obre a la nau
mitjançant un arc triomfal doble bastit amb carreus de pedra. Tant un espai com
l’altre deixen l’aparell de pedra desbastada vist. Externament, l’absis està
decorat amb vuit arcuacions cegues aparellades i separades per bandes
llombardes assentades damunt d’un sòcol corregut. Aquest espai està il·luminat
mitjançant tres finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, mentre que la
nau compta amb quatre finestres d’arc de mig punt bastides amb pedra i
actualment tapiades. Damunt de la nau hi ha un ampli sostre mort il·luminat amb
diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes
planes i els ampits motllurats.
Adossada al mur de migdia de la nau hi ha la sagristia, a
la que s’accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de
pedra i situat al costat del presbiteri. A continuació hi ha dues capelles
laterals disposades a mode de fornícules, ambdues bastides amb arcs de mig punt
adovellats. La central està emmarcada amb dues columnetes sostingudes amb
basaments motllurats i amb els capitells decorats amb motius vegetals. Presenta
un gran finestral disposat a mode de timpà, amb els vitralls acolorits.
Externament, aquesta part del mur compta amb un gran arc de descàrrega apuntat,
bastit amb pedra disposada a sardinell, i està decorada amb sis arcuacions
cegues que presenten la mateixa factura que les de l’absis. L’altra capella
compta amb una imatge de Jesucrist crucificat i es correspon amb la part
interna del relleu del Sembrador, instal·lat a l’exterior del temple
damunt d’un parament de carreus de pedra disposats en filades. Adossada al mur
de tramuntana hi ha la capella del Santíssim o capella Fonda. Està coberta amb
una volta d’aresta dividida en tres trams, mitjançant dos arcs torals de mig
punt sostinguts amb pilars adossats al murs laterals. Les arestes de la volta
estan assentades damunt d’una cornisa motllurada que recorre els murs laterals
de l’espai. La capella s’obre a la nau mitjançant dos arcs de mig punt de
diferent alçada, sostinguts amb columnetes i amb els capitells decorats. El de
menor dimensions correspon a una obertura contemporània. La capella s’il·lumina
mitjançant un finestral rectangular amb els vitralls acolorits, situat al mur
de tramuntana, i un òcul circular adovellat obert al mur de ponent.
Externament, aquest òcul està gravat amb la següent inscripció: “DIA 6 OCTUBRE
1860.”. El mur de tramuntana de la nau es complementa amb una capella lateral
disposada a mode de fornícula, bastida amb un arc de mig punt de pedra i
dedicada a la Mare de Déu del Roser. Al seu costat hi ha les escales d’accés al
campanar i al sostre mort situat damunt de la nau.
La façana principal, orientada a ponent, està formada per
una portalada de grans dimensions reformada. Consta d’un doble arc de mig punt
adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes
motllurades. En el seu interior presenta un cos que sobresurt del mur, amb la
coberta de dues vessants de pedra i bastit amb carreus. Està decorat amb un
relleu circular motllurat, ornamentat amb l’Anyell de Déu situat al centre
d’una creu grega, sostenent al mateix temps una creu llatina. Els extrems dels
braços de la creu grega estan gravats amb les paraules “ECCE / AGNUS / DEI” i
el monograma de Jesucrist format amb les lletres gregues X i P. Aquest cos
sortint integra l’antiga portalada romànica. Està formada per quatre
arquivoltes disposades en gradació i sostingudes amb pilars i columnetes
rematades amb capitells cònics i assentades damunt d’uns basaments
rectangulars. Les arquivoltes estan decorades amb motius vegetals, florals i
geomètrics, i descansen damunt d’unes impostes decorades amb fulles d’acant.
Els quatre capitells combinen la decoració vegetal amb la figuració animal: els
dos capitells interiors estan decorats amb fulles d’acant, mentre que els
exteriors estan decorats amb la representació d’una àliga amb les ales exteses
(situat a la banda de migdia i com a símbol de Sant Joan Evangelista) i d’una
sirena de dues cues que se les agafa amb les mans (situat a tramuntana i com a
símbol de la temptació i el pecat). Damunt de la portalada s’obren tres
finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, i
protegides amb reixes de ferro. La façana està rematada amb una cornisa
motllurada de pedra i coronada amb un campanar d’espadanya de dos ulls, datat
l’any 1796 i decorat amb unes formes sinuoses coronades amb esferes de pedra.
El campanar es complementa, per la part posterior, amb una ampliació de planta
rectangular bastida amb maons, coberta amb un terrat pla i amb quatre obertures
d’arc de mig punt per a les campanes.
En general, la construcció està bastida amb pedra o gres
de Folgueroles sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i
disposada de forma regular. En els paraments de migdia, llevant i tramuntana es
conserven restes del revestiment arrebossat que els cobria. La façana de ponent
està bastida amb carreus de pedra disposats en filades. El parament extern de
l’absis està bastit amb pedra desbastada de diverses mides, disposada
regularment.
Història:
La primera referència documental relacionada amb el
temple, que va exercir les funcions de parròquia des dels seus orígens, està
datada el 19 d’agost de l’any 967 quan “una dona anomenada Preciosa vengué a
Riquer i a la seva muller Levegot, tres peces de terra situades al comtat
d’Osona, a l’apèndix de Sant Llorenç, a la vila de Folgueroles, a Palau”
(Morató et al., 2000: 97-98). Posteriorment, tenim constància per un regest
datat al segle XVIII que l’any 980, “els esposos Ató i Ermegonça permutaren amb
el monestir de Santa Maria de Ripoll una terra situada a l’apèndix del castell
de Sant Llorenç, prop de Santa Maria de Palau” (Ordeig, 2003: 13). Es tracta de
la primera menció del temple amb el nom de Santa Maria de Palau, la qual queda
reforçada per un document datat al febrer de l’any 1001. En aquest document, “l’abat
Sunifred i tot el convent de Ripoll permutaren amb els esposos Trasuer i
Truitel·la una vinya situada al comtat d’Osona, a la parròquia de Santa Maria
de Palau, al lloc anomenat Folgueroles, a l’Albareda, per una altra vinya”
(Ordeig, 2003: 14). Tot i això, durant el segle XI es van alternant les
mencions documentals referides al temple com a Santa Maria de Palau, Santa
Maria de Folgueroles i simplement Santa Maria. Per tant doncs, “l’església de
Folgueroles, almenys des de l’any 967, era denominada Santa Maria de Palau o
bé, simplement, Santa Maria; que a partir de 1014 apareix denominada també
Santa Maria de Folgueroles; i que la denominació de Santa Maria de Palau
referida a la parroquial de Folgueroles apareix documentada per darrera vegada
l’any 1031” (Ordeig, 2003: 16). La part més antiga de l’església actual està
datada l’any 1060 (Morató et al., 2000: 98).
Arquitectònicament parlant, el temple fou bastit a
mitjans del segle XI, pertany al romànic llombard i fou construït per mestres
d’obra locals. La nau era més curta que en l’actualitat, comptava amb l’absis
central i dues absidioles laterals dedicades als copatrons Sant Miquel i Sant
Joan Evangelista i la portalada estava situada al mur de migdia. L’actual
portalada de la façana principal va estar situada a migdia fins al segle XVII,
està datada dins de la segona meitat del segle XII i pertany al romànic ple.
Fou restituïda al finalitzar la guerra Civil espanyola per l’arquitecte de la
Diputació de Barcelona Camil Pallàs, que hi col·locà el cos que sobresurt
actualment del mur. Al segle XIII, l’església fou ampliada per la banda de
ponent amb un atri obert a tres bandes. A principis del segle XVII, el temple
fou ampliat per la banda de tramuntana amb la construcció de la capella del
Roser (any 1607) i les capelles de Sant Joan Evangelista i de Sant Miquel
Arcàngel. A finals de la centúria, la teulada fou reparada i s’aixecà la volta
de l’atri, unint-lo amb la nau. També es traslladà la portalada romànica del
mur de migdia al mur de ponent i es bastiren dos arcosolis laterals d’arc
apuntat, on s’instal·laren dos sarcòfags gòtics desapareguts durant la guerra Civil
i que corresponien al mas Prat Mitjà (actual Torre de Morgadès) i al mas Fócs.
Durant la primera meitat del segle XVIII es va reconstruir la sagristia, que
havia estat incendiada per les tropes franceses durant la guerra dels Segadors.
A finals del segle XVIII, el bisbe Francesc Veyan i Mola va fer construir el
sostre mort sobre la volta de la nau. Aquest espai fou utilitzat durant força
temps com a seu de l’escola i de l’ajuntament. L’any 1796 fou bastit el
campanar d’espadanya. Totes aquestes intervencions s’adscriuen dins l’estil
barroc, amb una tendència classista influenciada per l’Acadèmia de San Fernando
de Madrid (1744). Posteriorment, l’any 1860 es va construir la capella del
Santíssim, que substituia les antigues capelles de Sant Joan Evangelista i de
Sant Miquel Arcàngel, i que fou incendiada durant la guerra Civil. Durant el
segle XX, la capella del Roser fou suprimida, es modificà externament el mur de
tramuntana i es van restituir els elements romànics malmesos durant la guerra
Civil. Durant aquest conflicte bèl·lic, el temple fou destinat a garatge i
magatzem, i la portalada desmuntada perquè hi poguessin entrar camions
juntament amb els sarcòfags laterals. L’any 1972 es va restaurar l’interior de
la nau deixant l’aparell de pedra vist i l’any 1975 es va obrir el segon accés
a la capella del Santíssim des de la nau. L’any 1997 es va refer el parquet de
terra de la nau.
***************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22799
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/57_SMariaFolgueroles/SMFolgueroles.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11214
https://www.folgueroles.com/llocs_interes/esglesia-de-santa-maria-de-folgueroles/
***************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada