CAPELLA DE SANT BENET
TOSSA DE MAR - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
X – XV - XVIII
Descripció:
Es tracta d'una capella de planta quadrangular de tres
trams més absis carrat de tres cares, amb una petita espitllera en la cara
central. La capella està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a
laterals i campanar d'espadanya. La capella està estructurada internament a
partir d'una sola crugia. La façana presenta quatre obertures, a destacar
especialment el gran portal d'accés rectangular equipat amb una poderosa llinda
monolítica, de grans dimensions i muntants de pedra, també de mida monumental,
molt ben treballats i escairats. El portal es troba flanquejat per dues
finestres - una per banda- equipades amb llinda i muntants de pedra els quals
són una prolongació o extensió dels brancals de la porta. Damunt del portal i
ubicada simètricament, trobem una finestra rectangular amb llinda monolítica,
muntants de pedra i ampit treballat. Sota l'ampit trobem la solució
arquetípica, que consisteix a disposar dues o tres pedres com a mesura de
reforç en la sustentació de la pesant finestra. En els dos extrems de la façana
podem contemplar els grans blocs cantoners de pedra, ben desbastats i
treballats. A manera de particularitat és important remarcar un fet important,
i és que la façana no està centrada, sinó lleugerament desplaçada cap a la
dreta. Això, per una banda, mentre que per l'altra, el vessant esquerre està
sensiblement repujada respecte a la seva homònima, és a dir el vessant dret.
Aquests dos fets es podrien atribuir a unes obres d'ampliació de la capella,
efectuades en un moment històric determinat. Del tercer tram arrenca un ràfec
format per tres fileres - la primera de rajola plana, i la segona i la tercera
de teula- el qual no abraça tot el perímetre de l'edifici sinó que estableix un
circuit des del tercer tram, passant per la capçalera i tallant-se en el tercer
tram de l'altra costat. Davant la façana hi ha dos pilars quadrangulars,
compostos per carreus de pedra regulars, que degueren sostenir una porxada de
sostre de fusta, actualment desapareguda. Pel que fa al tema dels materials, prima
bàsicament un com és la pedra, la qual apareix en diferents modalitats. Per una
banda, tenim els murs formats per roques fragmentades i còdols manipulats a
cops de martell lligades amb fang o morter de calç. Mentre que per l'altra, la
pedra nummulítica o pedra de Girona, localitzada en parts molt puntuals i
específiques com ara tant en les llindes i muntants de les quatre obertures,
com en els blocs de pedra cantoners dels extrems de la façana. Al costat de la
capella trobem una masia datada al segle XV, però la factura actual de la qual
correspon a la segona meitat del segle XIX. Ens trobem davant d'una masia de
planta rectangular que consta de planta baixa i pis superior. La masia està
coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. La planta baixa
consta de tres obertures. Així trobem el portal d'arc carpanell rebaixat,
flanquejat per dues finestres - una per banda- rectangulars emmarcades amb
pedra nummulítica o pedra de Girona. De la planta baixa arrenca una escala que
condueix al primer pis o planta noble, en el qual trobem tres obertures de
similar tipologia, és a dir tres finestres rectangulars emmarcades amb pedra
nummulítica i amb un senzill ampit. Una faixa o franja actua de separació entre
la planta baixa i el primer pis i recorre tot el perímetre de l'edifici. Pel
que fa als materials, cal dir que tot l'espai físic de la masia està
perfectament arrebossat, observant-se àmplies clapes de pintura de diferents
colors.
Notícies històriques:
Aquesta ermita sembla que hauria estat la primera
parròquia del terme, abans de la carta de poblament que va concedir l'abat de
Ripoll al segle XII. Arrecerada de la línia costanera assetjada i saquejada
constantment pels corsaris sarraïns, els tossencs d'aleshores vivien dispersos
en masos per les muntanyes i tenien en aquesta capella que era la parròquia de
Sant Vicenç el seu nexe d'unió. La capella de Sant Benet, amb orientació
oest-est, era llur església, dedicada aleshores a Sant Vicenç. La tradició ens
diu de l'existència d'un cementiri a la capella de Sant Benet. No totes les
esglésies podien tenir cementiri, ja que el cementiri i el baptisteri eren els
elements constitutius dels temples parroquials. Les esglésies sufragànies
n'eren desposseïdes. La capella de Sant Benet fou, doncs, en origen parròquia
dedicada a Sant Vicenç. L'any 1432, després dels terratrèmols coneguts com la
sèrie olotina (anys 1425-1428), els delegats episcopals de Girona reconegueren
un total de 407 esglésies de la diòcesi i constataren que els sismes n'havien
afectades 77. A Tossa la capella de Sant Benet quedà parcialment derruïda. El
representant episcopal donà un any i mig de temps per refer la teulada a fi de
poder-hi celebrar novament els oficis divins. La fàbrica de la capella havia de
ser feble si els terratrèmols l'afectaren greument, atesa la llunyania de la
zona olotina. Tal vegada, Sant Benet conservava, encara a començament del segle
XV, bona part d'un aparell humil i pobre, marcadament rústic i d'estil romànic,
(que havia substituït el preromànic original): quatre parets de pedres lligades
únicament amb fang i unes quantes bigues que sostenien la teulada. Després de
la carta de poblament de 1186 i la consegüent construcció d'un nou temple
parroquial amb el trasllat de les relíquies, font baptismals i el cementiri al
Mont Guardí (Cap de Tossa), l'antiga església quedà sense advocació. No hi ha
dubte que els habitants dels masos propers eren els primers interessats a
perpetuar-hi el culte, encara que fos sota una altra advocació. No és
infreqüent el cas d'un antic temple parroquial transformat en capella de
veïnat. I a qui es podia dedicar sinó a Sant Benet, fundador de l'ordre dels
monjos de Santa Maria de Ripoll? Per tant, sembla fora de dubte que ja l'any
966 l'església gaudia de la condició de parròquia i que estava dedicada a
l'adoració de Sant Vicenç. Ho atesta el fet que percebia els delmes i primícies
del territori. La primera notícia documental de la parròquia de Sant Vicenç la
tenim cent tretze anys després, el 1079, en ocasió de la consagració de
l'església de Sant Romà de Lloret pel bisbe de Girona Berenguer Guifré.
D'aquesta manera l'església parroquial de Sant Vicenç no fou només un lloc de
culte o el centre territorial d'una demarcació canònica, sinó també l'eix de la
vida de la comunitat tossenca i constituí la primera cèl·lula
político-administrativa dels habitants del terme. El mateix abat Ramon de Berga
afirmava en la carta de poblament de voler construir un castell en la parròquia
de Sant Vicenç. La decisió fa pensar que per aquella data, si no abans, els
termes de la parròquia coincidien amb els de l'alou de Tossa. Així, la
parròquia de Sant Vicenç fou la primera divisió administrativa de Tossa.
Paral·lelament, és important remarcar que amb molta probabilitat durant els
primers temps, l'església de Sant Vicenç havia pertangut a Santa Maria de
Ripoll com a "església pròpia" i que al primer quart del segle XIII
era ja integrada en la xarxa parroquial episcopal, sense el monestir, però,
renunciés als drets que li derivaven directament de la donació de 966. Al
juliol s'hi celebra un concorregut aplec el diumenge posterior a la festivitat
del Sant. Tanmateix, en l'antigor, la festa se celebrava tres cops l'any: el 21
de març, els dimarts de Pasqua de Resurrecció i l'11 de juliol. Dins l'ermita
s'hi cantaven uns goigs. Avui dia, la festivitat s'ha traslladat al segon
diumenge de juliol, per tal de garantir-hi l'assistència dels fidels, malgrat
el brogit que provoca l'estiu.
*****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/de-sant-vicenc-sant-benet-tossa-de-mar.html
https://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-benet-tossa-de-mar-selva/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6267
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2014/07/27/l-ermita-sant-benet-primera-49247756.html
*****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada