Llocs de Catalunya

JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL POBLAT IBÈRIC DE CASTELL

PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1725

Cronologies:

Ferro-Ibèric Antic / Ferro-Ibèric Antic ( -600 / -550 )

Romà Baix Imperi / Romà Baix Imperi ( 300 / 400 )

Romà Alt Imperi / Romà Alt Imperi ( 50 / 100 )

Tipus de jaciment: Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Descripció:

El poblat s'aixecà sobre un petit assentament indígena del segle VI aC, del qual es tenen evidències a partir de diversos fons de cabanes. El poblat pròpiament dit es comença a formar a partir del segle V aC i perdura fins el segle I aC., moment en el qual s'abandona progressivament. Alguns autors creuen que durant el segle I dC encara hi hauria una certa ocupació del lloc, tot i que de caràcter molt residual. Després de la seva descoberta l'any 1935 el lloc havia estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, sobretot en els anys 40, actuacions que havien començat a posar de manifest la importància del jaciment. Per altra banda, una neteja feta el 1980 va permetre localitzar un plom amb epigrafia ibèrica, peça considerada com a singular i significativa dins l'arqueologia catalana. Els terrenys ocupats pel poblat ibèric de Castell foren adquirits pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya l'any 2000, el qual va cedir la seva gestió arqueològica al Museu de Catalunya-Empúries. En virtut d'aquesta cessió l'entitat va engegar un projecte de neteja, consolidació i excavació arqueològica del conjunt amb l'objectiu de millorar l'aspecte global del jaciment, que es trobava en un flagrant estat d'abandó des de feia molt anys. En aquesta línia, l'any 2001 es redactà el "Pla d'actuacions al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)" iniciant els primers treballs de restauració, consolidació i adequació de les estructures existents deixades al descobert durant les actuacions dels anys quaranta. El mateix 2001 es va dur a terme una campanya per continuar desforestant, es construí un mur d'obra per delimitar el jaciment i es netejà l'anomenada "plaça de les sitges" amb objectiu de poder iniciar els treballs d'adequació del sector. Posteriorment, l'any 2002, es dugué a terme una segona intervenció arqueològica consistent en la neteja i excavació de l'espai situat entre la "plaça de les sitges" i la part del turó on s'ubica l'acròpoli. Durant aquesta intervenció es documentà un refugi de la Guerra Civil espanyola. El 2003 es consolidà i restaurà la zona de la "plaça de les sitges" i es finalitzà la consolidació d'un mur de contenció d'obra. Aquest mateix any es realitzà el "1r Curs d'iniciació a l'Arqueologia Ibèrica de Castell" en què participaren 30 universitats europees, moment a partir del qual es començaren a excavar arqueològicament alguns sectors. El 2004 s'intensifiquen les actuacions arqueològiques i de consolidació d'estructures per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, coincidint amb el "2n Curs d'Iniciació a l'Arqueologia Ibèrica de Castell"; el mateix any s'excavà la torre oest i es duen a terme tasques de consolidació, en un mur i en una torre. En 2005 les actuacions realitzades tenen tres fronts diferents; primer de tot, treballs de control de la vegetació; en segon lloc, actuacions dutes a terme amb l'Escola Taller de les Gavarres (iniciades en 2004) i per últim el "3r Curs d'Iniciació a l'Arqueologia Ibèrica de Castell". Les intervencions arqueològiques de 2005 posen al descobert a la part alta del jaciment els primers moments d'ocupació de l'emplaçament: es tracta de forats de pal i potser restes del que podria semblar un mur. Posteriorment, en una segona fase, s'observen rebaixos en la roca previs a la urbanització de la zona alta. Una tercera fase correspondria a la urbanització del sector i a la construcció del temple, amb un espai obert i un porticat d'accés a la part alta de l'assentament, on també s'hi construí una cisterna i, al seu voltant, una àrea de sitges. Pel que fa a la proposta de que en l'extrem sud de l'acròpoli hi va haver un temple, durant l'excavació es documentà un basament o gran pedestal que podria haver funcionat amb un edifici d'aquest tipus, fet que donaria coherència a la proposta dels directors de l'excavació. Si això es confirma, tant la cisterna com el suposat temple formarien part d'una mateixa fase cronològica de principis del segle II aC, relacionada amb les reformes documentades en el sector inferior. També en aquesta fase es desmuntaria el porticat i els seus elements arquitectònics serien reutilitzats per a la construcció de noves cisternes en un altre sector, i altres materials serien abocats a un pou. En aquesta part baixa de l'assentament es documenta la construcció de una plaça porticada en el segle II aC i també s'observen dues fases més de reformes posteriors. La primera consistí en la anul·lació d'una torre a llevant, la obertura d'un nou carrer a l'oest i la reestructuració de noves habitacions; la última gran reforma fou en època d'August, quan s'anul·laren les habitacions i el carrer de ponent, aixecant el nivell de circulació i construint noves habitacions adossades a un mur en la plaça, possiblement els locals comercials abans esmentats. Les excavacions dutes a terme l'any 2006 van permetre testimoniar l'amortització de les estructures de l'acròpoli a finals de l'època republicana i la pervivència o freqüentació per al culte durant el segle I dC. Es van continuar les excavacions al sector 2, organitzat en terrasses i en les que es poden definir dues fases clares: una gran terrassa que anivellaria tota la zona a l'alçada de la cisterna superior i una fase anterior amb dues terrasses. També es va documentar una estructura circular retallada a la roca i revestida de grans blocs de pedra que podria tractar-se d'un pou o cisterna. Durant 2007 es va constatar l'ocupació del segle VI aC en el sector 2 i van aparèixer més elements monumentals de l'acròpoli en el sector 3, concretament unes bases de columna amortitzant una sitja que reforçarien l'existència d'un edifici monumental en aquesta zona, amb tota probabilitat un temple com ja s'ha esmentat anteriorment, que ja estaria enderrocat a inicis del darrer terç del segle I aC. També es detecten freqüentacions al poblat durant el període tardorromà, com ho demostra la troballa de petits AE-3 del segle IV dC. Durant la campanya de 2008 es va aconseguir un millor coneixement de els diverses fases de l'acròpoli, que correspon amb el punt on l'ocupació és més prolongada i també és l'espai on es realitzen més reformes. Al sector 2 l'excavació de diverses estructures tipus sitja ha permès identificar un moment de reformes entre finals del s.V- inicis del IV aC., possiblement vinculats a la construcció del dipòsit d'opus signinum que es situa a la part sud del quadre. Un altre gran moment de reformes, en aquest cas, a la banda occidental del quadre 2800, situables en el s.I aC., les quals van suposar el desmuntatge de part del gran mur de terrassa (UE 2718). D'altra banda, al quadre 2900 s'inicia l'excavació de l'estrat superficial amb la identificació d'estructures que podrien correspondre amb una habitació. Entre altres actuacions realitzades durant la campanya de 2008, destaca la recuperació del gran mur d'aterrassament, que juntament amb altres trams, permet visualitzar les proporcions i la gran obra d'enginyeria que va constituir tot el poblat, construït sobre terrasses i adaptant una forma gairebé piramidal. Durant els anys 2009 i 2010 es continuaren les excavacions en el sector de l'acròpoli (ja iniciada l'any 2003), on es va poder constatar el mal estat de les restes del temple. Es va comprovar com el sector s'articula en terrasses que funcionarien com a carrers i durant aquesta campanya es va documentar la terrassa que donava accés a les inferiors i més occidentals. En aquest sector es van localitzar una sèrie de sitges que es podrien vincular a estructures, possiblement de tipus domèstic. L'any 2016 es va restaurar d'urgència la part del revestiment d'opus signinum de la cisterna menor del poblat, que presentava un estat de conservació molt degradat.