CAPELLA i ESCOLA DEL SAGRAT COR DE MARIA
OLOT - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX
Descripció:
La façana oest i nord estan adossades al col·legi del
mateix nom. La porta de la façana està formada per un arc de mig punt sostingut
per dues columnes amb capitell. Sobre aquesta porta, i sota l'arc, hi ha un
cor, una finestra quadrada i al damunt un crismó. La façana acaba amb un frontó
amb motius de decoració geomètrics. A l'exterior de les naus laterals hi ha una
finestra petita circular i a sobre un arc de mig punt.
Notícies històriques:
Constitueix un exemple de l'ús del romànic en els edificis de tipus religiós d'acord amb la reacció medievalista de caire progressista, apareguda en l'arquitectura catalana a mitjans de segle XIX, tendència representada sobre tot per Elies Rogent, a qui es deu l'edifici de la universitat de Barcelona (1863-1872) que serveix de pauta de referència per a aquesta capella i altres edificis similars a Olot.
*************************************************************
El doctor Joaquim Masmitjà i de Puig va fundar la
Congregació de les Missioneres del Cor de Maria a mitjans del segle XIX, en una
època de una gran inestabilitat política, i amb un analfabetisme
total de la dona. Aquest prevere olotí culte i de classe
benestant, desplegà una gran activitat docent; preocupat per
l’abandonament de la fe cristiana que veia en la gent i per les pèssimes
condicions de vida de moltes noies d’Olot que vivien pobrament, no anaven a
l’escola i des de petites havien de treballar en les fàbriques tèxtils. Coneix
a Lliberada Ferrarons Vives (Olot, 19 d'abril de 1803 - 21 de juny
de 1842 ), una dona pobra, malalta i treballadora de la fàbrica de Sant Joan
les Fonts, que va fer néixer en el cor d’aquell capellà jove el projecte d’una
fundació educativa per a les noies obreres, que vivien situacions similars a
les de la Lliberada i va iniciar la fundació d’una congregació religiosa que es
dediqués a l’educació d’aquestes nenes i noies. L’educació de les dones era
fonamental, tant la formació humana, intel·lectual i cristiana, ja que ella
havia d’ésser després l’educadora de les generacions joves i influiria
directament en tots els àmbits de la societat.
Més tard, amb l’Eudalda Ferrer i Pasqual, una dona viuda, culta, de família benestant i amb inquietuts socials, posar en marxa la seva obra, la posició social benestant i les bones relacions socials de l’Eudalda van ajudar i permetre al Doctor Masmitjà aconseguir el seu objectiu.
Escollí set joves d’Olot capaces de dur a terme aquesta tasca: Teresa Terrada, que en seria la superiora, Magdalena Mirambell, Manuela Massegur, Maria Ribes, Francesca Pagès, Margarida Teixidor i Maria Àngela Rovira. Les Missioneres eren educadores que feien oposicions a Mestres estatals.
L’1 de juliol de 1848 va començar la tasca de catequesi i educació, considerant-se la data de fundació de la congregació Missioneres del Cor de Maria. Es dedicaven a l’oració, a la catequesi i apostolat i, en poc temps, a l’ensenyament i l’educació cristiana.
En aquella època, la llei educativa del 1804 no contemplava ni l’ensenyament de la lectura, ni l’escriptura a les noies . A l’escola havien d’aprendre labors i doctrina cristiana.
Va ser amb la llei de 1836 que s’introdueix la lectura i l’escriptura a les noies.
Per Joaquim
Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26
d'agost de 1886) l’educació havia de ser una
oportunitat per gaudir i guanyar-se la vida.
Va idear un pla educatiu que depassava en escreix les matèries, els continguts
i la dedicació docent que prescrivien les lleis d’ensenyament de la seva època.
***************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3293/
***************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada