CASA ON VA VIURE EL PINTOR i ESCRIPTOR JOSEP BERGA i BOIX
OLOT - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVIII
Descripció:
Casal situat a la cantonada entre el c/ Clivillers i el
de Valls Nous. Disposa de planta rectangular, teulat a quatre aigües, baixos i
tres pisos superiors. La façana principal, al nord, presenta conc balcons a
cada pis distribuïts simètricament, i part dels baixos ocupats per locals
comercials. La façana sud està formada per tres registres de galeries cobertes,
el primer amb balustrades. Al costat de la porta principal hi ha una placa amb
la següent inscripció: "El pintor i prosista Josep Berga i Boix visqué i
morí en aquesta casa. 1837-1914".
Notícies històriques:
L'historiador olotí Joaquim Danés i Torras va realitzar
diferens esquemes de la possible planta hipotètica de la vila d'Olot a través
dels segles. Cal destacar que el carrer de Clivillers havia estat zona de
muralles (el carrer del costat porta el nom evocador de Valls Nous) i fins el
segle XVIII no va ser urbanitzat. Antigament hi havia diferents masos, situats
extramurs, un d'ells La Masó o Sa Masó, propietat dels Marquesos de
Vallgornera. L'any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver va fer aixecar damunt
aquest mas l'actual casal dels Vallgornera.
Casa anomenada també Casal dels Coch.
Josep Berga i Boix (La Pinya, la Vall d'en Bas 25 d'octubre de 1837 – Olot,
8 d'octubre de 1914), també conegut popularment com l'Avi Berga, fou
un pintor català paisatgista que, influenciat per l'Escola de Barbizon,
va fundar junt amb el seu amic Joaquim Vayreda l’Escola d’Olot de
Pintura. Va ser mestre de dibuix del Centre Artístic, nucli de l'escola d'Olot,
i director durant 7 anys de l'Escola de Dibuix de la mateixa ciutat. També
se'l coneix com a escriptor de diverses publicacions. En menor
mesura es va dedicar a l'escultura d'imagineria religiosa en
l'empresa El Arte Cristiano, en la que va ser gerent des de la seva
fundació el 1880 fins que va deixar la societat el 1892.
Biografia, família
Josep va ser el primer fill d'un matrimoni format per
Silvestre i Petronil·la, una família de camperols treballadors d'un mas dins la
població de la Pinya. De família modesta, va poder estudiar gràcies a dos
frares exclaustrats que vivien a la mateixa vall, i que van permetre que uns
quants nois rebessin formació. Els Berga i Boix no es podien permetre enviar
els seus fills a Olot a aprendre. Durant la seva infància, probablement els
primers quadres que va veure el jove Berga varen ser els del propietari del mas en
què va néixer i viure, Alexandre de Soler. Segurament representacions
religioses, retrats d'època barroca o composicions neoclàssiques.
El 1870 es va casar amb Montserrat Boada i Rogés, una
mestra que va conèixer a Girona i amb la que va tenir dos fills, un
noi i una noia. El gran, Josep, va seguir en certa manera el camí del seu
pare, ja que va ser dibuixant, pintor, escriptor i mestre de dibuix.
Formació artística
L'única manera de seguir amb els estudis era optar a una
carrera eclesiàstica. Així, Berga es trasllada a Olot el 1852 a cursar els
primers cursos d'humanitats, tres de gramàtica i llatí i dos de retòrica, que
podien ser cursats en preceptories de diferents poblacions i no al seminari. Un
cop a Olot, va estudiar dibuix sota les ordres de Narcís Pascual i Sala. Copiava
en carbonet gravats clàssics, perfils de caps i mans, i figures de guix. Era un
plantejament rutinari, d'escola de principis neoclàssics, però va resultar un
ensenyament bàsic pel seu desenvolupament plàstic posterior.
El 1855, va traslladar-se a Girona a continuar
amb els seus estudis eclesiàstics. Va estar en el seminari fins al sisè curs,
un curs abans de decidir si ingressava definitivament en el clericat. Com a
Olot, simultàniament va estudiar dibuix. Va aprendre pintura sota les ordres de
Francesc Tenas i d'Alfons Gelabert Buxó, antic deixeble de Couture a
París. Quan abandona els estudis el 1865, treballa com a delineant de
l'arquitecte Martí Sureda.
A la ciutat, el seu primer encàrrec artístic formal va
ser pintar una capelleta en un menjador particular. També feia làmines per
estudiants de magisteri i figures de pessebre, que segurament sabia vendre i
aconseguia uns pocs recursos per seguir estudiant.
Berga va ser un col·laborador habitual de publicacions i
diaris. Va participar com a il·lustrador a Catalunya Artística. Per alguns
dels seus escrits, publicats en el diari carlí gironí El Norte, després de
la Revolució de 1868, es va haver de refugiar a la Catalunya Nord,
establint-se a Perpinyà i a Ceret. Es va tornar a exiliar
durant la Tercera Guerra Carlina el 1873, juntament amb Joaquim
Vayreda. Durant aquestes estades a França, Berga vivia dels encàrrecs de
retrats puntuals de la burgesia francesa, i també coneixerà l'Escola de
Barbizon, influència francesa que va marcar la plàstica del grup d'Olot.
Estudia el paisatge i fa “apuntacions” dels Pirineus, que és com ell anomena
als esbossos i notes que fa a l'aire lliure. Aquests anys setanta seran el
començament de la maduresa del pintor com a paisatgista.
Com a pintor paisatgista, fou un dels artistes convidats
a la primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l'any
1882, junt amb Eliseu Meifrèn, Ramon Martí i Alsina, Santiago Rusiñol, Modest
Urgell, Marià Vayreda o Joaquim Mir, entre d'altres.
Altres enllaços amb informació:
https://www.museuemporda.org/autors/josep-berga-boix/
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-berga-i-boix
https://historia-hispanica.rah.es/biografias/7187-josep-berga-boix
****************************************
Tot i que la casa és coneguda per la casa de la família Coch. En realitat era propietat de la Sra. Coch. Que era una Plana, filla de la Plana de Cruanyes de Riudaura.
ResponEliminaMoltes gràcies per la informació.
EliminaPere Puigferrer Figueras.
ResponElimina