Llocs de Catalunya

dilluns, 19 de maig del 2025

CASA JOSEP MARIA MASRAMON VILALTA & MARIA DEL TURA DE VENTÓS

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Aquesta edificació constitueix una de les obrs més importants de l'arquitectura catalana noucentista. Fou projectada per Rafael Masó i Valentí el 1913, per encàrrec de Josep Maria Masramon. Per a dur a terme aquest projecte, l'arquitecta s'envoltà dels artesans que habitualment formaven part del seu equip col·laborador.

Ens trobem davant d'un exemple de casa per a una jove família burgesa amb fills,d'una superfície de 750 m2. L'edifici consta de tres plantes, amb una coberta a quatre aigües. En les facanes es combinen zones d'obertura horitzontals i verticals. A l'interior es conserva part de la decoració original d'algunes sales i portes, així com rajoles i vitralls característics de l'obra de Rafael Masó.

Com a dada curiosa, sobre l'entrada lateral del porxo s'hi pot llegir la inscripció "JM Masramon me feu fer".

*************************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10178

Època: segle XX

Autor: Rafael Masó i Valentí

Descripció:

Edifici format per dos cossos rectangulars, compost de planta baixa, soterrani i dos pisos, destinada a habitatge familiar. La casa consta d'un volum principal de tres plantes amb una coberta a quatre aigües. Adossat a aquest volum hi ha un cos d'una planta que correspon al porxo d'entrada, amb una coberta d'un sol pendent de secció curvilínia. Un tercer volum de tres plantes conté l'escala, amb una coberta curvilínia a dos aiguavessos. Unes interessants combinacions d'obertures horitzontals i verticals expressen una clara estructuració dels buits, entre els quals destaca el cos menor de la construcció amb obertures ovalades i formes corbes. Val destacar la modulació de la llum natural, el color i les textures, gràcies als nombrosos vitralls i a la utilització de ceràmica vidriada, que creen una sensació de continuïtat entre els diferents espais, i entre aquests i l'exterior. La decoració, que presenta alguns elements inspirats en Gaudí, ha patit greus alteracions com ara la desaparició dels caps de cavall, l'escultura de la pau del porxo i els esgrafiats. L'estructura interna també ha estat modificada: del parell d'habitatges que preveia el projecte han esdevingut tres, al dividir-se el dúplex de la planta baixa i pis en dos habitatges, suprimint l'escala. Per al desenvolupament d'aquest projecte, l'arquitecte s'envolta d'artesans com els germans Coromina de La Bisbal, responsables de la ceràmica tant de l'interior com de l'exterior (i dels caps de cavall en terra cuita del porxo d'entrada, projectats per Masó); els vitrallers Rigalt; i el serraller Nonito Cadenas. Així com al treball d'artistes com Esteve Monegal, autor de l'escultura del frontó del porxo o Fidel Aguilar, creador dels relleus de guix de l'interior.

Notícies històriques:

La Casa Masramon va ser construïda per encàrrec de l'advocat Josep M. Masramon l'any 1913 a l'arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí. L'habitatge, situat als afores d'Olot, és una de les obres més importants de l'arquitecte i correspon al període més àlgid de la seva producció (1912-1922), quan la seva arquitectura es depura al màxim i es despulla dels additaments innecessaris alhora que es connecta amb els moviments més renovadors del moment. El jutge i industrial Josep Maria Masramon i Vilalta va contraure matrimoni amb Maria del Tura de Ventós, filla d'una família de terratinents de la Garrotxa. Durant els anys que va viure a Olot, va fer construir la casa Masramon, també coneguda com la "Casa del duende", un dels pocs exemples del noucentisme català de Masó a la comarca. Es va aixecar en un solar del carrer de Vayreda, entre la casa pairal dels Vayreda i la fàbrica de xocolata. A la llinda de la porta principal s'hi pot llegir: «J. M. Masramon me feu fer». Les males llengües afegien «amb els calers de sa muller» en relació al seu en enllaç amb la nissaga dels Ventós.