Llocs de Catalunya

dimarts, 27 de maig del 2025

ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ DE GARRIGOLES

GARRIGOLES - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*******************************************

Enllaç amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-garrigoles

Època: segle XII - XIII

Descripció:

Sant Sadurní de Garrigoles és una església d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta apuntada i seguida; la volta de l’absis és ametllada i oberta vers la nau per un doble plec apuntat. Unes cornises de secció incurvada es troben a l’arrencada de les voltes i, exteriorment, coronen els murs laterals de la nau i el de l’absis.

A la façana de ponent hi ha la portalada romànica, de tres arcades en gradació i una petita rosassa feta en època moderna en substitució de l’antiga finestra. Aquesta façana és coronada per una espadanya de dos arcs de mig punt sobre pilars, damunt la qual se’n bastí tardanament una altra.

Al fons de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. El mur de capçalera de la nau, a llevant, que té un ull de bou, s’enlaira considerablement per sobre del nivell de la coberta i forma un destacat capcer a dos vessants. Al cim del seu vèrtex es conserva, només parcialment malmesa, una creu grega de pedra inscrita en un cercle.

L’edifici és bastit enterament amb carreus grans, ben escairats i polits, que es disposen perfectament ajustats en filades regulars, a trencajunt. Les voltes també són de carreuada. Els carreus d’aquests aparells foren tallats en dos tipus de pedra diferents. Per llur coloració, fan que l’edifici tingui un aspecte força singular. Hi ha carreus de calcària, de color clar, blanquinós, i d’altres d’una pedra sorrenca de color gris fosc. Ambdós tipus de carreus no es col·locaren de cap forma especial en els paraments de la nau; en canvi, a l’absis, els foscos formen el basament i els clars, la meitat superior, majoritàriament. La finestra, en el punt divisori, és totalment de pedra clara, la qual cosa la fa destacar del conjunt, a l’aparell extern sobretot.

Per les seves característiques aquesta església pot ésser considerada d’un moment tardà, segurament de la segona meitat del segle XII o potser ja bastida dins el segle XIII.

Aquesta església fou restaurada durant la dècada dels anys setanta pels serveis de la diputació de Girona. La intervenció més important consistí en l’eliminació d’unes capelles que havien estat afegides al costat de tramuntana.

Portada

La portada de Sant Sadurní de Garrigoles, al centre de la façana occidental, consta de tres arcs en gradació, adovellats, i és proveïda d’una llinda i un timpà llisos, sense cap mena de decoració. Hi ha una motllura de secció incurvada a l’extradós de l’arc extern, a manera de guardapols, que enllaça amb una altra de la mateixa forma que, horitzontalment, a cada banda, forma les impostes a l’arrencada dels arcs.

Aquesta portalada tardo-romànica és d’un tipus molt característic a les esglésies rurals i simples, datables als segles XII i XIII. La senzillesa i la manca de decoració esculpida no els lleva una indubtable elegància, aconseguida amb uns recursos de marcada simplicitat, únicament amb elements arquitectònics.

Aquestes portalades foren construïdes d’una manera repetitiva, idèntica pràcticament, en una extensa zona del nord-est català, amb la carena dels Pirineus orientals com a eix, ja que n’hi ha una especial densitat a cada costat de la serralada, des de prop del mar (Colera, Valleta, Banyuls) fins al Ripollès. Les trobem també a les planes i valls veïnes (al Vallespir i al Rosselló, d’una banda, a la Garrotxa, al pla de l’Estany i a l’Empordà, de l’altra). Van desapareixent en allunyar-nos dels contraforts pirinencs; al Baix Empordà, hi trobem uns pocs exemples, que són, com és lògic, els més meridionals: a més de la descrita, hi ha les portalades de Santa Maria de la Tallada i de Sant Llorenç de les Arenes, aquesta darrera, excepcionalment, al sud del riu Ter.

Escultura:

A la cornisa exterior de l’església i al mur de migdia de la nau hi ha un únic i petit element d’escultura. És una figura humana, femenina sembla, esculpida en relleu i representada de manera esquemàtica i rude, en posició jacent i amb els braços estirats paral·lels al cos, amb les mans sobre els malucs. El rostre, tot i l’esquematisme, apunta una expressió somrient. Té uns 30 cm de llargada.

Història:

L’església de Sant Sadurní de Garrigoles l’any 1185 fou donada pel bisbe de Girona a l’orde del Sant Sepulcre amb la finalitat que fos “el cap i la casa major dels germans del Sant Sepulcre que conviuen i serveixen Déu al bisbat de Girona”. Així ho expressa el document del solemnial acte de la donació, el qual, pràcticament inèdit, es troba a l’Arxiu Diocesà de Girona, com altres de l’antiga casa monàstica.

Des de l’any 1210 el monestir d’Amer tingué importants drets i possessions a la parròquia de Sant Sadurní de Garrigoles. L’església figura a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i, entre les parròquies del bisbat, en els nomenclàtors del 1362, del final del segle XIV i d’èpoques posteriors.

Els delmes d’aquesta parròquia eren concedits pel bisbe a diferents cavallers a la baixa edat mitjana, els quals els tenien subinfeudats, segons notícies dels anys 1259, 1316, 1318, 1332 i 1335. L’any 1357 s’establí una concòrdia entre el comte d’Empúries, Ramon Berenguer, i l’abat d’Amer sobre la jurisdicció d’uns masos de la parròquia.