Seguidors

dimecres, 28 de maig del 2025

FÀBRICA LA BLAVA

RODA DE TER - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 























************************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XX

Descripció:

Fàbrica situada al costat del nucli urbà, a tocar del riu Ter. Està formada per diversos cossos orientats en la direcció del riu i relacionats entre ells, dels quals en destaquen dos de planta rectangular, coberts a quatre aigües i amb les façanes organitzades a partir de la successió de mòduls verticals idèntics, formats per dues finestres a la planta baixa i dues al primer pis; aquestes són de secció rectangular amb ampit, dividides en diverses caselles amb els remitjos pintats de blau. També destaquen dos cossos de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberts a quatre aigües, amb finestres d'arc de mig punt i una xemeneia. Edificis industrials: Conjunt integrat per diferents edificis. Els amplis finestrals, els marcs, estan pintats de blau; d'aquí li ve el nom. Està formada per dues naus paral·leles entre si, una a continuació de l'altra, de dues plantes d'alçada (planta baixa i 1 pis), i també paral·leles al riu. Presenten una teulada amb carener paral·lel al a la façana llarga i teulat a quatre vessants. Els edificis originals presenten unes torres a les cantonades nord-est. Aquestes torres són de planta quadrangular i teulat a quatre vessants. Presenten una porta a la planta baixa i finestres triforades. L'estat de les naus és ruïnós. Una nau nova va ser construïda entorn dels anys 70-80 del segle XX a l'est de les antigues, amortitzant l'antic canal. Aquesta com les anteriors, té un teulat a doble vessant i carener paral·lel a la façana més llarga. Resclosa i canal: Inicialment la Blava tenia una resclosa a tocar de la mateixa fàbrica. Tenia una forma corba i entrava directament a la sala de turbines. El canal passava per sota de la nau sud-est i tornava al riu. Aquest canal va deixar d'utilitzar-se entorn dels anys 70-80 del segle XX. Llavors, es va passar a utilitzar la resclosa i les turbines de la fàbrica dels Molins (ubicada uns centenars de metres riu avall de la Blava. La fàbrica dels Molins va desaparèixer per l'aiguat dels quaranta). La Blava va utilitzar la resclosa i turbina dels Molis fins a la construcció del pantà de Sau el 1964. Xemeneia: integrada en un dels edificis industrials orientats est-oest, es troba la xemeneia, fet que provoca que destaqui poc. De planta i coa quadrangular, és obrada amb maó, com la resta de la fàbrica. Presenta una petita motllura a la zona del barret. Jardins: Antigament la fàbrica disposava d'un petit jardí, ubicats a la zona nord de la fàbrica. Actualment només en queden les traces dels arbres til·lers.

Notícies històriques:

Entre 1764 i 1789 hi va haver un fort increment d'implantació de fàbriques tèxtils a Roda, que augmentà durant 1825-50 i continuà durant el segle XX. Les indústries instal·lades prop del riu Ter canviaren el paisatge i l'economia de Roda. La fàbrica de la Blava era propietat de Tecla Sala i Miralpeix i de Joan Riera i Sala. Va ser construïda entorn a l'any 1925. Aquesta nova fàbrica sembla que en substitueix una de més petita, coneguda popularment amb el mateix nom, que ja existia l'any 1896, quan fou adquirida per Pau Sala i Feliu Santacreu. Esdevindrà una de les indústries més potents de la zona, sent capdavantera en la fabricació de filats. L'empresa, que amb els anys es coneixerà com a Tecla Sala e Hijos, és absorbida l'any 1981 per HilaturasGossypium S.A. La seva activitat industrial acaba definitivament l'any 1999. L'any 2006 l'Ajuntament de Roda de Ter va adquirir la fàbrica a Fogasa. És un edifici emblemàtic per a Roda de Ter perquè en aquesta fàbrica hi han treballat diverses generacions d'homes i dones del poble i també de la comarca. Però també perquè en aquesta fàbrica hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent, i li va servir d'inspiració per al gran poemari titulat “La Fàbrica” publicat l'any 1959. Amb aquest recull la fàbrica apareix com a subjecte poètic i passa a tenir categoria d'universal amb tot el seu valor simbòlic, a partir de la poesia. També és un espai que cal remarcar, per la persona que va tirar endavant el projecte industrial: la Sra. Tecla Sala, una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya (segons el Diccionari Biogràfic de Dones). L'empresa va parar la seva producció l'any 1999 i, des del 2006, és propietat de l'ajuntament.

************************************************

Altres enllaços amb informació:























************************************************












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada